En la primera part de l'obra, partint de l'experiència d'infantesa de l'autor, es planteja certa psicologia del «mal estudiant» o de l'estudiant amb problemes. Reflexioneu sobre el paper que l'autor dóna a la por en el capítol 5, rellegiu l'inici del capítol 7 parant atenció al sentiment de «fugir de mi mateix» que s'hi esmenta, i opineu sobre les possibles causes del fracàs escolar que Pennac apunta en el capítol 11.
Per a començar dir que el capítol 5 l'autor vol dir-nos que llegir ens esenya moltes coses i que la por que té la gent a llegir es cura amb la lectura. A classe hi ha un xiquet Maximilien que no vol llegir ni aprende res, només que fa que fer rialles del mestre i és un maleducat.Un altre dia es dona compte que quasi tots van amb roba de marca i fent un càlcul es va adonar que la roba que portaban el xiquets costa molts diners, i l'es va explicar que les marques no valen per a res i que van fent publicitat només.
ResponEliminaEns mostra que estem en una societat de consum.
Per a continuar el capítol 7 fa referència a la frase "Fugir de si mateix" que vol dir que Maximilien aquest cap de suro, viu en si mateix, considera que la ignorància és la seua naturalesa profunda, i esta convençut que els mestres no ens ensenyen res bo doncs no vol eixir d'aquest pensament.
Per a concloure amb el capítol 11, l'autor diu que algunes de les causes del fracàs escolar son que si a Maximilien sa mare no li deixara jugar a la consola i xatear a l'ordinador a més de regalar-li roba cara, i consentir-le tot doncs al millor el xiquet hauría més per estudiar.
Jo considere que es repeteix el mateix que l'educació no només es dels mestres sinó dels pares també que són influent principal.
Susana Pérez Aparicio 1ºB Magisteri Primària
Al llibre es mostra, partint de l’experiència del propi autor a la seua infantesa, com un entorn favorable, on es donen tots els condicionants per a triomfar a la vida, pot marcar en certa manera un llistó massa alt per a les expectatives reals dels xiquets i xiquetes. Un entorn caracteritzat per l’èxit familiar i de tots els seus components obliga als més menuts a seguir una línia d’excel•lència que molts d’ells i elles no són capaços de suportar. En aquest punt és quan sorgeix la por al fracàs, i quan apareixen els primers bloquejos cognitius malgrat les possibilitats potencials que es puguen tindre. Açò explica com en entorns favorables hi ha xiquets i xiquetes amb problemes greus d’aprenentatge. Aquesta por, l’autor la mostra metafòricament en forma de forrellat. Forrellat que els docents han de saber obrir perquè puga entrar de nou el saber.
ResponEliminaUn altre problema afegit és que la por al fracàs en la majoria de casos acaba en un fracàs escolar real, i a més a més, l’entorn escolar i familiar, estigmatitza ràpidament els casos de fracàs escolar, sent molt difícil d’aquest mode, per als qui el pateixen, fugir de la imatge d’estudiant de segona categoria i inclús d’alumne o alumna perduda per a la causa escolar. La solució rau en la implicació del professorat , què de manera conscient i obstinada ha d’intentar recuperar per a la “causa” educativa als mals estudiants, així com també la implicació familiar en aquest repte. En aquest sentit, el docent ha de saber despertar en l'alumne el seu interés i la seua motivació pel saber i el coneixement.
Gauden Fernández Vanaclocha 1rC Grau en Mestre d'Educació Primària - Grup C de PI.
En aquest primera escena Daniel Pennac ens parla de la seua infància escolar. Ell recorda que de xiquet era viu i juganer, però un xiquet amb por, amb molta por.
EliminaVa ser un mal alumne i per moltes voltes que li pegava al cap pera descobrir d’on provenia la seua nul•litat estudiantil, no ho aconseguia endevinar-ho. El seu marc familiar era el idoni per a estudiar, però per part de la seua família s’esperava massa d’ell, ell devia ser la joia de la família, encara que ell tenia assumit que no valia per a estudiar i per això es tancava en si mateix. Ell sempre havia tingut por dels mestres, va tenir por tots els seus anys d’escola, encara que el que realment temia era el fracàs escolar ja que d’ell s’esperava més del que ell creia que podia donar. Ell ho passava bé a l’escola, perquè es duia bé amb tots els seus companys, però de l’escola li agradava tot menys estudiar. S’avergonyia quan el mestre li preguntava i no sabia la resposta, quan li passava açò ell volia fugir, “fugir de mi mateix” perquè mai feia el que tocava, notava que no anava al mateix ritme que la classe i per tant sabia que fracassaria.
Finalment va fer el batxillerat intern i van ser quatre mestres els que el van salvar, de ahí la importància de tenir bons mestres, ells poden encaminar la teua vida per complet o pel contrari afonar-la. Per a ell estos mestres el van salvar la vida, a ell i a uns quant companys, van redirigir la seua vida fins a aconseguir el que realment és a dia de hui, un bon mestre. Eren mestres amb vocació que no es preguntaren d’on provenia la seua nul•litat simplement van fer la seua eina sense cap prejudici, si li preguntarem als mestres segur que ens dirien que no va ser fàcil fer-los entrar en raó però finalment ho van aconseguir i a dia de hui Daniel reconeix que els deu la vida.
A mode de conclusió vull dir que dona igual la teua condició social, la genètica, etc. Si tens un bons mestres que et motiven, que fan les seues classes atractives i confien en tu, aconseguiràs tot el que et proposes.
Marta Collado Grado en Magisterio de Educación Primaria
Grupo 4 de PI
El autor, Pennat, ens parla de la seua experiència personal, de les seues vivències escolars com ha alumne.
ResponEliminaPel que fa al capítol 5, ens parla de quan ell era menut. La seua família tenia estudis pel que feia al pare, la mare i als seus germans. Ell, en canvi "un zoquete" sense ganes d'estudiar encara que tenia tots els components "necessaris" per a triomfar en els estudis: família amb bon nivell econòmic, rodejat de amor familiar, recolzament per part de la família pel que feia als estudis, cap problema familiar però així i tot ell un "zoquete".
Baix el meu punt de vista pense que com bé es diu al llibre, moltes vegades aquesta pressió directa o indirectament fa el que alumne/a tinga por a fracassar en els estudis i desapassionar a la família i a ell mateixa. Per aquesta raó el docent ha de ajudar al alumne/a i curar la por i obrir el ferrall com diu l’autor metafòricament al llibre per a deixar pas al saber.
Com a conclusió, el que he aprés d'aquest capítol com a futura docent es el següent: Hem d'ajudar als alumnes amb problemes d'aprenentatge i no deixar-ho passar perquè tots volen aprendre i nosaltres som els encarregats d’ajudar-los a fer-ho.
Seguidament, al capítol 7 ens conta que encara que no era bo als estudis, era un nen molt actiu, alegre, amb molts amics i amigues de tota classe i li agradava molt destacar als jocs però així i tot, es sentia fora de lloc a l’escola i tenia la necessitat de fugir d’ell mateix perquè com he dit abans, no estava del tot agust a l’aula.
La forma en la qual aconseguia aquesta necessitat era amb l’escriptura “original” que, segons el que he pogut percebre, era una forma de plasmar el que ell volia: fugir d’aquest lloc on no estava “integrat” i anar a un altre on era lliure amb la seua colla d’amics.
Per últim, al capítol 11, Pennat apunta que les causes poden ser diverses: agrupacions ètniques, tirania de les marques, famílies monoparentals, paro, marginació.... però sobretot el que fa fracassar al alumne/a es la vergonya i la soledat front a totes aquestes causes.
Davant aquesta situació, son els adults, siguen docents o no, els que han de fer-los eixir d’aquest sentiment sense prestar atenció a la causa, si no simplement fer-los eixir al món del saber.
Sheila Fons Guevara. Grau en Magisteri de Primària.
Grup 3 de PI.
El autor, Pennat, ens parla de la seua experiència personal, de les seues vivències escolars com ha alumne.
ResponEliminaPel que fa al capítol 5, ens parla de quan ell era menut. La seua família tenia estudis pel que feia al pare, la mare i als seus germans. Ell, en canvi "un zoquete" sense ganes d'estudiar encara que tenia tots els components "necessaris" per a triomfar en els estudis: família amb bon nivell econòmic, rodejat de amor familiar, recolzament per part de la família pel que feia als estudis, cap problema familiar però així i tot ell un "zoquete".
Baix el meu punt de vista pense que com bé es diu al llibre, moltes vegades aquesta pressió directa o indirectament fa el que alumne/a tinga por a fracassar en els estudis i desapassionar a la família i a ell mateixa. Per aquesta raó el docent ha de ajudar al alumne/a i curar la por i obrir el ferrall com diu l’autor metafòricament al llibre per a deixar pas al saber.
Com a conclusió, el que he aprés d'aquest capítol com a futura docent es el següent: Hem d'ajudar als alumnes amb problemes d'aprenentatge i no deixar-ho passar perquè tots volen aprendre i nosaltres som els encarregats d’ajudar-los a fer-ho.
Seguidament, al capítol 7 ens conta que encara que no era bo als estudis, era un nen molt actiu, alegre, amb molts amics i amigues de tota classe i li agradava molt destacar als jocs però així i tot, es sentia fora de lloc a l’escola i tenia la necessitat de fugir d’ell mateix perquè com he dit abans, no estava del tot agust a l’aula.
La forma en la qual aconseguia aquesta necessitat era amb l’escriptura “original” que, segons el que he pogut percebre, era una forma de plasmar el que ell volia: fugir d’aquest lloc on no estava “integrat” i anar a un altre on era lliure amb la seua colla d’amics.
Per últim, al capítol 11, Pennat apunta que les causes poden ser diverses: agrupacions ètniques, tirania de les marques, famílies monoparentals, paro, marginació.... però sobretot el que fa fracassar al alumne/a es la vergonya i la soledat front a totes aquestes causes.
Davant aquesta situació, son els adults, siguen docents o no, els que han de fer-los eixir d’aquest sentiment sense prestar atenció a la causa, si no simplement fer-los eixir al món del saber.
Sheila Fons Guevara. 1r A Grau en Magisteri de Primària.
Grup 3 de PI.
Al principi del capítol 5, l’autor parla un poc de la seua família, d’on procedix ell i del seu oncle, un mestre que feia coses que no feien els altres. Però Daniel també ens parla de la por; la por que sentia quan “havien de injectar-li la penicil•lina”, i que s’assemblava a la por que sentia quan anava al col•legi, perquè sempre fugia del mestres, i això, diu l’autor, va marcar tots els anys que va estar en l’escola.
ResponEliminaPer això, la por és una cosa que per a Daniel ha sigut molt important mentre anava al col•legi.
Pel que fa referència al capítol 7, l’autor diu que, encara que no era un bon estudiant, era un xic molt alegre i que allò era com una salvació per a ell quan tots els professors li llevaven aquesta alegria. Per això va sentir la necessitat de fugir o, como diu ell, “fugir de mi mateix”, perquè la tristesa i la vergonya de ser tan mal estudiant, li llevava les ganes de tot, i per això eixe sentiment.
A més a més, pense que ha de ser molt dur rebre un tracte de “menyspreu” per part dels professors i haver d’aguantar.
Per últim, el que vol dir-nos Daniel en el capítol 11, és que tots els professors tenen l’obligació d'ajudar a tots els alumnes, perquè per això hi ha fracàs escolar, ja que a vegades, ni els professors ni els pares (que també és un factor que influix molt) ajuden als alumnes quan no són bons estudiants.
I això és el que pretén dir Daniel, que tots, siguem professors o pares, hem d'estar al costat d'aquells xiquets que no els agrada estudiar, perquè amb motivació i amb esforç, sempre es pot aconseguir, perquè els xiquets veuen que la gent que hi ha al seu voltat, no es rendix i tenen confiança en ells, i això és el que els ajuda per a "eixir d'eixe pou o d'eixe camí".
Daniel Pennac al seu llibre mal d´ escola, ens vol reflexar la seua infantessa que ell mateix la qualifica com un “cap de suro” però aquest fracàs escolar a que es deu si Daniel vivia en les condicions perfectes per a ser un autèntic geni als estudis? El pare enginyer, la mare mestra els germans estudiants de batxillers, una vida de bona classe social,en sa casa no faltava de res per a ser un xiquet de excel•lent. Bo personalment pense que el problema que tenia aquest menut era la por al fracàs, tenia por a no aconseguir poder ser com els seus familiars a ser la ovella negra de la família i aquesta por feia que no poguera aconseguir brillar en els estudis açò ho compara quant de menut els metges intentaven pujar-li la penicil•lina que ell s´ amagava al igual que tota la vida s´ amagat dels mestres. Per lo tant hi ha que parar-se a pensar que cada u es com es i mai fer comparacions amb familiars o amics perquè aquestes comparacions poden afectar de manera profunda al alumne.
ResponElimina”fugir de mi mateix”això es el que desitja aquest xiquet que a pesar de ser un menut molt obert, es relaciona tant amb els caps de suro com amb els cap de sèrie, i es molt juganer i rialler, però no pot estar a la escola es una cosa que li supera que pot en ell que fa que es senga desagust, mal. Açò ens dona a pensar que ell es un infant que no li agrada la situació que te que voldria ser diferent com la resta de la família i amb el temor i la por no pot viure tranquil i per això sent la necessitat de fugir.
I en el últim capítol Pennat ens ensenya a que no deguem fixar-se en la causa del fracàs sinó ajudar a eixir de ella siga quina siga, d´ aquesta manera el alumne no es vora avergonyit perquè el mestre sap el perquè d´ aquesta despreocupació pels estudis, sinó que aleshores veu a una persona que simplement el vol ajudar i fer d´ ell un home o una dona de profit i com ell diu “traure los del pou”
Per a començar, l´autor parla sobre la seua família, en especial un oncle que era mestre i ensenyaba d´una manera peculiar al seu
ResponEliminaalumnat. Però també ens parla de la por que va tindre que soportar i va marcar tots els seus anys d´escola, la por que va sentir
quan tenian que "injectar-li la penicilina", sempre fugint dels seus mestres.
Per aquesta raó, la por ha sigut per a Daniel, una part molt important de la seua vida d´estudiant. en l´escola.
Per altra banda, Daniel també comenta que era un "cap de suro", però que era molt viu, molt alegre i que alló era una salvació per
a quan recordaba o quan els seus mestres li "llevaven" la seua felicitat. Per això apareix la seua necessitat de "fugir de mi
mateix", com a fereréncia al sentiment de tristesa i de vergonya per ser un mal estudiant en una familia amb molts "caps de
sèrie".
He d´afegir que en la meua opinió, té que ser molt dur aguantar el "menyspreu" per part de la gent a la que tens que vore tots els
dies.
Per a acabar, el que crec que vol dir l´autor en el capítol 11, és que hi ha que ajudar als alumnes, però no regalant notes, sino donant esperança en que milloraràn, definitiva, paraules amables. Ademés, la familia també tenen que ajudar per a que milloren, per a motivar als seus fills i filles.
Per aquest motiu, diu que s´ha d´estar al costat, sigues mestre/mestra o pare/mare, de les persones que necessiten una xicoteta espenta per a aconseguir el que altres tenen dominat. D´aquesta manera, tal vegada s´aconseguiría que estudiaren, que l´agradara els estudis o que, com a mínim, puguen "eixir d´eixe pou".
Per a començar, l´autor parla sobre la seua família, en especial un oncle que era mestre i ensenyaba d´una manera peculiar al seu alumnat. Però també ens parla de la por que va tindre que soportar i va marcar tots els seus anys d´escola, la por que va sentir quan tenian que "injectar-li la penicilina", sempre fugint dels seus mestres.
ResponEliminaPer aquesta raó, la por ha sigut per a Daniel, una part molt important de la seua vida d´estudiant. en l´escola.
Per altra banda, Daniel també comenta que era un "cap de suro", però que era molt viu, molt alegre i que alló era una salvació per a quan recordaba o quan els seus mestres li "llevaven" la seua felicitat. Per això apareix la seua necessitat de "fugir de mi mateix", com a fereréncia al sentiment de tristesa i de vergonya per ser un mal estudiant en una familia amb molts "caps de sèrie".
He d´afegir que en la meua opinió, té que ser molt dur aguantar el "menyspreu" per part de la gent a la que tens que vore tots els dies.
Per a acabar, el que crec que vol dir l´autor en el capítol 11, és que hi ha que ajudar als alumnes, però no regalant notes, sino donant esperança en que milloraràn, definitiva, paraules amables. Ademés, la familia també tenen que ajudar per a que milloren, per a motivar als seus fills i filles.
Per aquest motiu, diu que s´ha d´estar al costat, sigues mestre/mestra o pare/mare, de les persones que necessiten una xicoteta espenta per a aconseguir el que altres tenen dominat. D´aquesta manera, tal vegada s´aconseguiría que estudiaren, que l´agradara els estudis o que, com a mínim, puguen "eixir d´eixe pou".
Daniel Pennac fa referència al perquè alguns estudiants no aprofiten el temps a l’escola, al perquè fugen del saber que s’imparteix a l’aula. al perquè no deixen entrar al seu cap els coneixements que donen els mestres.
ResponEliminaEs parla de la por. La por que l’alumnat té dels professors, com diu Pennac “fugint dels professors que veia com metges armats de xeringues…”
De perquè, sense saber-ho, no són bons estudiants a pesar de tindre tot a favor, l’entorn familiar i social, o en altres ocasions tindre tot en contra. Perquè passen el temps pensant en tot menys en els estudis? En aquest punt és on apareix la por, por a defraudar la seua família, família que pensa que ha d’arribar lluny, passar per les millors universitats o arribar a ser ministre, por a no poder fer-ho, a no ser capaços d’aconseguir-ho, de no arribar a les expectatives. Por a aquells metges amb xeringues que saben que els faran mal sense arribar a curar-los, professors que li preguntaran coses que ell no sabrà respondre.
Què pot fer un mal estudiant quan té vergonya de no aprofitar el temps? Fugir de si mateix, fugir del món escolar que no arriben a comprendre, buscar al joc, a la alegria, a la diversió, a la vitalitat de la juventut un racó, un lloc on viure feliç i content. Un lloc on evadirse del saber que “no es fa mai alló que cal”. Un racó on estar lliure de ser algú “acceptable per als altres”.
Voler evadir-se d’aquest món del saber on els professors tracten de ficar-los, malgrat siga per tractar d’educar eixa mena d’ignorància dels mals estudiants. Els mals estudiants volen fugir al seu món solitari i imaginari per no avergonyir-se de la seua realitat.
Ací tenim aleshores les causes de fracàs escolar per a Pennac: “la solitud y la vergonya de l’alumnat que no comprèn, perdut en un món on tots els altres comprenen”. Fracàs d’on el profesorat té la obligació de traure’ls. El professorat no pot perdre esta lluita en contra del fracàs escolar, perque es una lluita personal, si perd l’alumnat, perden ells mateixos, tenen que aconseguir incorporar-los als estudis, fer-los una part del tot, donar-los un lloc a la realitat, traure el millor d’ells, allunyar-los de la vergonya i la solitud, incorporar el seu món imaginari al món real de l’escola. D’aquesta manera guanyarem tots.
Guillermo Bueno Gimeno 1ºC magisterio de primaria.
Per a començar el capítol 5, l’autor vol dir-nos què llegir ens ensenya moltes coses i què la por que la gent té a llegir, és cura amb la mateixa lectura.
ResponEliminaA classe hi ha un xiquet que li diuen Maximilien que no vol llegir ni aprèn res, només que fa que fer rialles del mestre i és un maleducat.
Un altres dia el mestre es dona compte que quasi tots van amb roba de marca, i fent un càlcul es va adonar que la roba que portaven els xiquets costa molt diners i els va explicar que les marquis no valen per a res i que van fent publicitat només. Per a que ells tinguin consciencia.
Això ens mostra que estem a una Societat de consum.
Per a continuar el capítol 7, què ens fa referencia a la frase “fugir de si mateix” que vol dir què Maximilen, aquest cap de suro, viu en si mateix, considera que la ignonància és la seua númerica profunda i esta prou convençut que els mestres no ens ensenyen res bo, doncs no vol eixir d’aquest pensament. Aquest és el significat que fa referencia a la frase.
Per a concloure amb el capitol 11, l’autor diu què algunes d’els causes del fracas escolar són, què si a Maximilien no li deixara jugar a la consola i xatear a l’ordinador, a més de regalar-li roba cara i cosentir-li tot, doncs al millor el xiquet faria més per estudiar.
Jo consideri que es repeteix el mateix, què l’educació no només és d’els mestres sinó de la familia que són influent principal.
Per lo general, el llibre que comentem es pot veure com una crida en tota regla als docents, per a que lluiten contra aquelles etiquetes de “els mals estudiants” “els tontos”, que acaben deixant-se de costat, quasi tractant de que no molesten als “bons estudiants, als llestos”. Es un crit a la llavor dels docents com a professionals responsables capaços d’extraure lo millor de cadascun dels alumnes, i no deixar-los perdre. Açò crec que es al que vol fer-nos referència l’autor al capítol 11 del llibre que a aquestos alumnes que engloben el sac de “fracàs escolar” no hi ha que deixar-los apartats, sinó que en lloc de quedar-se quiets mirant com augmenta el percentatge de fracàs escolar, deguem de preocupar-se del perquè es produeix, i si es possible, posar-hi tota la nostra intenció de millorar els resultats i de trobar-hi una solució al problema, en compte de contribuir a que cada vegada els números pugen anar a l’alça.
ResponEliminaPer altra banda, l’autor a lo llarg del llibre ens parla de la seva família, i ens fa creure en un marc en el que a penes podem imaginar un fracàs escolar. Un xiquet que viu envoltat de tot tipus de comoditats, de felicitat, arropat per una família amb èxit econòmic, professional i amb els estudis: uns pares amb carrera, uns germans que estudien batxillerat...etc. En definitiva l’autor ens representa com la “ovella negra de la família” o com ell mateix s’anomena un “cap de suro”, lo que ens fa reflexionar si no es la pròpia família d’aquest i els èxits de la mateixa que el envolten, el que hi fa que fracase a l’escola i amb els seus estudis, puix la pressió a la que el xiquet es troba sotmès és quan menys, molt alta, i per tant en casa, es molt més que probable que no es poguera entendre aquest comportament. A tot açò també hem de sumar el sentiment al que fa referència l’autor quan diu “fugir de mi mateix”, per la vergonya que aquest alumne pot sentir precisament pel fet de sentir-se “l’ovella negra de la família” o obtenir mals resultats a l’escola.
Com dic, en tot moment, en la lectura del llibre pareix que estiguem assistint a una crida d’atenció de cara als docents, per a que presten més atenció a tots eixos alumnes que apleguen amb “capes de ceba” a l’escola, i que tenen problemes per a l’aprenentatge, hi ha que desvincular-se de la idea de que eixos alumnes son “tontos” o que son “curtets” perquè el més probable és que es trobem front a un alumne amb problemes, amb pors, i amb deficiències emocionals que hem de tractar de ajudar a superar-los per a poder aconseguir el seu aprenentatge.
CARLOS GÓMEZ DÍAZ. 1º-A GRAU EN ED.PRIMARIA
Qui no ha tingut la sensació de que no val per a alguna cosa?
ResponEliminaCrec que Penac posa molt de empeny en remarcar que realment part de la culpa del fracàs escolar el te el docent per deixar que passe, per no esforçar-se ell mateix en adonar-se que un alumne necessita alguna cosa mes que el aprendre conceptes, que pot ser que el que passi siga que rep massa pressió per diferents parts i que es normal que a un xiquet (inclús a un adult) al final es crega el que tots li diuen( si ho diuen tant serà per que es de veritat)
La pressió que els adults posen als menuts, en alguns casos incontrolada, afecta de manera inconscient, però molt profunda a la ment mes innocent i el pot condicionar per a tota la vida si algú no “el salva”, esta deu ser la primera i mes important tasca del docent, salvar als alumnes de la nul•litat.
No perquè un menut no aprengui, no vol dir que no siga intel•ligent i ens em de adonar. Penac posa el seu propi eixample quant feia veure als mestres, mitjançant ninotets, que alguna cosa li passava. La seua actitud de nerviosisme, juganera, sociable amb els altres xiquets deuria de haver segut un indici de necessitat per encaixar, però no doncs així, el mestre el intentava anular(mes encara) en compte de ajudar-lo.
Aquests capítols son una crida urgent per als docents, per a fer-nos plantejar si un alumne es conflictiu, si no aprèn, hi ha que tirar-se de cap, hi ha que rescatar-lo dels pretextos que ell mateix te de si mateix, que li han inculcat, que s’ha cregut al llarg dels anys per que ningú l’ha recolzat com es mereixia.
LORENA ESTEVE CAMARENA GRAU EN ED, PRIMARIA
Daniel Pennac comença preguntant-se el per què del seu fracàs, ja que el seu context social era molt favorable i tenia totes les condicionants per a ser un bon estudiant. Tot el món pensa que el context en el que es mou el alumne té molt a veure amb el fracàs o el triomf als estudis, però personalment pense que hi ha altres factors que influeixen en el fracàs escolar i no hi ha que generalitzar. Per què un alumne que prové d’una família desestructurada no pot ser un bon estudiant?
ResponEliminaPer altra banda, l´autor parla del por, la vergonya i les ganes de fugir. Tot el que feia el feia mal. Però, realment feia tot mal ?, jo crec que ell tenia la percepció de si mateix que les coses li anaven a eixir mal ,però esta percepció que es té de si mateix es inducida per la resta, ja que existeixen mols professors que sols es dediquen a dir el que fan mal els seus alumnes i a ridiculitzar-los davant la resta pel simple fet d’equivocar-se. Per un altre costat, també estàn els pares que et pressionen o que en moltes vegades diuen als seus fills que no serveixen per a estudiar, doncs jo me pregunte; És aquesta la solució ? Personalment pense que la solució és animar-los, reforçar-los i dir-los de tant en tant el que fan bé, per a que vegen que no ho fan tot mal i així aconseguir que es lleven la idea del seu cap que són uns “inútils”.
En definitiva, pense que el propòsit de Pennac es cridar l’atenció als pares,mares, professors i professores de tots aquells alumnes amb problemes en els estudis, ja que són en moltes vegades els culpables del “fracàs escolar”. Un bon professor es aquell que no etiqueta als seus alumnes i que els ajuda a eixir sempre del pou en el que estàn ficats.
Una de les grans virtuts d'aquesta primera part de Mal d'escola és la clarividència amb què Pennac exposa la percepció popular sobre el fracàs escolar. La mare de l'autor es veu arrossegada tota la vida per una sensació de desesperació i llàstima, com si les poques habilitats escolars del seu fill el convertiren en un inútil per a la vida; el xiquet creix amb la convicció de ser un cap de suro i aquest qualificatiu l'acompanya com un títol honorífic fins a l'edat adulta; en el capítol 11, Pennac s'avança als nostres pensaments proposant la llista de possibles factors socials que tothom té en compte en parlar d'aquest fenomen.
ResponEliminaD'acord, diu ell, accepte tot això. Ara, però, cerquem solucions. La solució, per Pennac, comença per centrar-se en la persona, per posar-se en la pell de qui ha d'estar-se vuit hores a escola acumulant fracàs rere fracàs, perdent totes les batalles. La por, la solitud, la vergonya, el desig de fugir d'un mateix enlloc d'anar a la recerca del propi talent són algunes de les característiques d'aquest tipus d'alumnat. En el capítol 5, quan l'autor explica el seu accident en caure a un abocador parla de la seua por a les injeccions i compara les visites del metge amb els intents d'alguns mestres i professors per salvar-lo del fracàs. Els compara amb metges molierescos: com en El malalt imaginari, els docents de qui parla venien a oferir-li solucions que els beneficiaven més a ells que no al jove Pennac i que eren, a la fi, més tortura, més batalla perduda. Per entendre al cap de suro cal eixir de la mentalitat acadèmica i entrar en una mentalitat humana.
En el capítol 7 apareix una divertida il·lustració inspirada en l'escriptura primerenca de Pennac. En aquestes lletres fugisseres la mare i el mestre només veien el fracàs de la cal·ligrafia: si perdem de vista els criteris acadèmics veurem que en els homenets que fugen nedant hi ha creativitat i una bona dosi de pensament divergent. I si el mestre haguera parlat en aquests termes? Haguera acceptat el petit Pennac el títol honorífic de cap de suro amb tanta convicció?
Sònia Real Puigdollers
Grau d'educació Primària. 1r C Grup E de PI
En aquesta primera part del llibre “L’Abocador de Djibouti”, Daniel Pennac ens descriu com es la seua família, com el seu entorn es un entorn sense conflictes, on existeix un ambient cultural mitjà/alt, i on tots els seus components han aconseguit l’èxit, esperant d’Ell que siga la joia de la família. Aquesta responsabilitat de no defraudar al seu entorn familiar, provoca la por en el protagonista.
ResponEliminaAquesta por també es veu reflectida en els pares, en els professors, en el rebuig del seus companys i en el de la societat. Pel que fa referència a s’ha mare, ella veu en les seues notes com al seu fill li espera un futur desastrós i com per aquest motiu li assetja la por. En el cas dels companys, el veuen com un esser a contra corrent, ja que quant tots avancen cap en davant, Pennac pel contrari heu fa cap arrere, com els carrancs. Si no tens èxit en classe i no aprens de manera ràpida i eficaç estàs avocat al gran castic: el rebuig i l’exclusió social. Tal i com deia Pennac, “Per als meus companys jo sols existia a l’hora del pati, a classe em sentia comprometedor”. En quant als mestres la por es veu reflectida en no voler admetre que es pot fer alguna cossa per a que aquestos alumnes aprenguen. El major problema es que per a que els xiquets amb problemes tinguen una educació exitosa, els professors i professores tenen que involucrar-se i donar en cada classe el 110% de si mateixos i per desgracia no tots ni totes ho fan.
Aquesta podria ser una solució al fracàs escolar, la existència de bons i bones mestres que es deixen la pell en la seua feina, que independentment dels continguts o de les notes acadèmiques, s’interessen pels seus alumnes i que a la fi intenten que tot l’alumnat siga feliç.
Daniel Pennac ens parla del fracàs escolar des d’una experiència personal, la de la seua infància. D’aquesta forma parla de l’entorn familiar en el que ell va viure, una família amb molt poder econòmic, amb bona reputació tant en l’àmbit del treball com en el dels estudis, una família amb tot tipus de privilegis, però amb tot això, l’autor del llibre va ser un xiquet nul en l’escola. Aquest exemple demostra que no és necessari un bon entorn per a ser un bon estudiant.
ResponEliminaEn aquest cas, la pressió familiar no facilità en ningun moment una millora en el rendiment del seu fill, estaven creant en ell una por al fracàs, que tindria com a conseqüència un fracàs a l’escola. A més a més, l’autor ens descriu un ambient de l’escola on els professors el tractaven pitjor per no ser un bon estudiant, i que a més a més no es preocupaven per solucionar aquest cas del xiquet que no comprenia, i això era de tot menys ajuda.
Si continuem llegint, ens donem compte de que el xiquet no era un fracàs, ni molt menys. Era un xiquet molt actiu, alegre i amb molta imaginació, tanta que era capaç d’evadir-se de del mal tractament que rebia per part d’alguns mestres, aconseguia com diu al llibre “fugir d’ell mateix”.
Per a finalitzar, l’autor fa una crítica a la societat en general, i als mestres en particular per no preocupar-se dels casos dels xiquets que no comprenen en classe.
Per això, fa una crida a tots els mestres per que siguin conscients de que només ells són capaços de traure endavant aquesta situació, perquè, seguint en la experiència pròpia de l’autor, podem veure com ell va tindre alguns professors als que, com ell diu, “els deu la vida”. Gràcies a ells, que es van parar a parlar amb ell, a intentar comprendre la seua situació, l’autor va creure que podia i va acabar sent mestre, entre altres coses per a evitar que hi haguessin més casos de xiquets com el que ell va ser.
Amb aquest final, el que l’autor ens vol dir es que mentre la societat es preocupa d’altres problemes, senyala com a culpables del fracàs escolar als alumnes, i això és un greu error ja que en molts casos el problema està en els professors o en la família.
Amb tot, d’alguna forma l’autor diu que enfront aquest problema hauríem de mirar-nos el melic abans de pensar i actuar de forma equivocada.
Antonio Aix Bronchal, 1ºA Primària. Grup 7 de P.I
En el capítol 5 , Daniel Pennac pretén mostrar-nos una de les causes del fracàs escolar des de la seua experiència.
ResponEliminaEl fracàs és degut en molts casos de l'entorn familiar de l'alumne/a. En el cas de l'autor, ell provenia d'un context "perfecte" per aconseguir l'èxit escolar, de forma que açò va influir en ell de tal forma que no ho va aconseguir. Fins que no va trobar uns mestres que li varen, com diu ell, fer saltar el cadenat.
Es en aquesta metàfora quan Pennac compara la "por", en aquest cas a no arribar a ser com la seua família ho esperava, amb un "cadenat", que no li deixava avançar.
És ací quan entra el paper del docent, el qual deu actuar per "encaminar" o "mostrar" el camí per on l'alumne te que arribar a formar-se.
En el capítol 7, l'autor descriu com era a la classe i com es sentia. Era un xiquet alegre amb molts amics i en el que el joc era l'únic que l'apartava de la solitud que li venia quan pensava "en la vergonya de no fer mai allò que cal!". I es ací quan li entraven ganes de "fugir" d'ell mateix, es a dir, de ser un altre. Com bé diu l'autor, de ser algú "acceptable" per als altres.
Com bé he dit abans, en el capítol 5 l'autor ens mostra una de les causes del seu fracàs escolar: la por.
Es en aquest capítol, l'11, on l'autor nombra una sèrie de causes pel que sorgeix el fracàs escolar: l'atur, família monoparental,desenvolupament d'una economia paral·lela... Aquestes son unes quantes de les causes del fracàs de molts xiquets i xiquetes, però son conceptes on nosaltres no podem influir, malgrat si que podem lluitar contra açò i mostrar, en un futur, que aquells que no tenen tantes facilitats com altres també poden aconseguir els seus objectius.
Es així com Daniel Pennac, gràcies als mestres que van estar amb ell, ajudant-li i reforçant-lo el van "traure del pou"," els van repescar"...
"Li van fer saltar aquell cadenat"
Rocío De Miguel Estellés
Grau en Mestre/a de Educació Primària
1ºA Grup 1
En aquest capítol del llibre de Daniel Pennac, ens porta a vore una visió personal de la seua infancia. Aleshores ens parla de l´entorn familiar en el que va creixer i es va desenvolupar. La situació económica-social en la que es troba aquesta familia es de poder absolut, sense cap problema. Però tot i alló, ell com a alumne va fracasar, no va ser molt treballador. Açó ens dona una lliçó en la que es pot vore clarament, que no és indispensable tindre el millor ambient posible per a ser un estudiant exemplar, o un bon estudiant. En el que ens conta Pennac, al seu cas, que els pares li imprimien una pressió que ell mateix no podia suportar i li abocava al fracàs. A banda d´aixó, el xiquet no obtenia cap ajuda per part del equip docent al vore aquestos que tenia un nivel inferior a la resta d´alumnes. L´autor al vore aquest mal tractament, el que va fer es esquivar al professorat i desenvolupar la seua pròpia imaginació.
ResponEliminaPer concloure, mostra una crítica social exposant el seu cas com a alumne fracasat, i fa donar compte als professors, de que ells son els responsables d`aquestes situacions, pero que poden traure-les endavant. Gràcies a professors que han continuat insistint en l´alumne i no l´han donat com un cas perdut, hi ha molts alumnes que han anat cap endavant.
Víctor Latorre Ortega 1º grup A educació primària
En aquesta primera escena es veu reflectida la infantessa del propi autor, el qual compta amb un entorn idoni; ric en cultura i saber estar, on se li faciliten tots els condicionants per a construir un bon futur.
ResponEliminaAquests factors que en un moment determinat van marcar el futur de l’autor, cauen. Cauen al adonar-se ell mateix de la grandíssima pressió i responsabilitat que hi tenia per mantenir el nom i l’estatus de la seua família.
Daniel Pennac, s’atabala, i es ací on es veu afectat pel fracàs escolar, on comencen a aparèixer els bloquejos mentals, a tindre por de seguir lluitant per conseguir aprendre i ser el noi que la seua família espera que siga.
Es ací on comença la gran tasca del professorat, tasca que segons l’autor no a sigut exercida de manera explicita, ja que no han estimulat les seues ganes d’aprendre, però han utilitzat tècniques diferents, com n’és la ignorància. La ignorància cap a l’infant, aconseguint així que per ell mateix trobés sentit a l’ensenyança, i vuiga ser exemple per a futurs nens com ell que per diverses circumstàncies de la vida no han pogut rebre una educació com cal i han sentit por, i impotència a la vegada per voler i no poder aconseguir-ho.
En aquest sentit, trobe que el professorat a de ser capaç de despertar en l’alumnat eixa implicació, eixe interès que busquen els nens per saber i voler continuar sabent i rebent educació contínuament.
Danniel Pennac a la seua obra pretén assenyalar algunes causes que poden explicar el fracàs escolar mitjançant una anàlisi de la seva pròpia experiència escolar.
ResponEliminaLa reflexió autònoma i personal de la pròpia vida escolar és molt edificant per a l'individu que la practica doncs, una vegada superada la resistència de la memòria, s'arriben a conclusions molt útils. Com a futurs docents també hem de ralitzar aquesta activitat de buscar en els rescoldes més ocults de la nostra infantesa per esbrinar quins errors vàrem cometre, ben mirat, aquest ús de la memòria és útil en qualsevol activitat humana.
Portar al present els errors del passat, buscar els responsables dels fracassos per poder aprendre dels errors i il·lustrar els lectors en què coses, actituds, comportaments i contextos cal posar el focus d'atenció per corregir-los.
Òscar Bartual 1rA EDU INF
La infantesa és un període de les nostres vides, molt rellevants. Ja que, en aquesta etapa será on es consolide l’autonomia, la confiança, l’autoestima, el respecte, les ganes de viure, jugar… Aquesta etapa és inolvidable. De manera que tot el que succeïxca a d’aquesta etapa determinarà la psicología del xiquet o la xiqueta. És molt important l’entorn en el que es desenvolupen, ha de ser afectiu i segur, fent referència a l’escola com a la familia. Serà també en aquesta etapa on etiquetaran al xiquet o xiqueta, si presenta algun tipus de problema. Aleshores, si no els deixem ser lliures i autonoms s’originaran les pors, com bé ens cita l’autor Dani Pennac. Les pors es perden afrontant-les, com és el cas de per exemple la lectura.
ResponEliminaEn general, tots en algun moment de la nostra vida hem pensat que no valem per a res o per alguna cosa. Per què? Pot ser siga per por a enfrentar-nos a d’allò que més ens costa, simplement per acomodació i perque és l’opció més fàcil.
El consumisme s’aprofita de la ignorància dels jovens i el fa formar part d’aquestos.
En el fracàs escolar un dels principals pilars és tant l’escola com la familia. La majoria de vegades el fracàs escolar no és real, es considerat així o bé per l’escola (perquè no té ganes de lluitar pel seu alumnes) o bé per les mateixes famílies (perquè el consideren un cap de suro i mai farà res). Bé, jo considere que si el xiquet no vol estudiar perquè hem d’obligar-lo a fer-ho amb la mateixa metodología que la resta? Podem fer-ho d’altra manera que per a d’ell supose més motivadora. No cregueu? Partint sempre dels seus interessos i necessitats.
La tasca del mestre és treballar i treballar per aconseguir que tots els seus alumnes siguen persones feliçes i tinguen ganes de viure i de lluitar, d’una manera o d’altra.
Verónica Senent Pérez 1º B Ed. Infantil
Al principi de l´obra Daniel Penac ens descriu com és de privilegiada la seua família i ens mostra el seu estat confós ja que, no sap a que se deu el seu fracàs escolar.
ResponEliminaUna bona solució a aquest fracàs és la existència de bons y bones mestres que es deixen la pell per els seus alumnes. Va ser així com ell gracies a la ajuda i al reforç al final va aconseguir eixir del fracàs escolar.
Jo pense que el professorat al igual que la família tenen un paper importantíssim. Per això el professorat a de ser capaç de despertar en l´alumnat implicació e interès per a que de esta manera els xiquets i xiquetes tinguen ganes d´aprendre contínuament.
Maria Mas Noguera 1ºb Ed Infantil
Grup: 1