El paper de la família, tant pel que fa a les mares (capítol 2) com als pares (capítol 7) en els casos d'alumnes amb dificultats és el tema a partir del qual arrenca la segona part del llibre. Pennac arriba a certa conclusió sobre els problemes familiars en el capítol 10. Rellegiu-lo i expliqueu breument la metàfora de la ceba.
En aquest cas l'autor elabora una metàfora. La metàfora de la ceba;
ResponEliminaAmb "les capes de la ceba" l'autor dóna un nom original al que són els problemes, preocupacions i difícils realitats d'alguns alumnes. El professor té una labor contínua fins que deixa de ser necessari. Aquells "roins alumnes" arriben cada dia a classe amb el delicat context familiar en el que viuen i respiren dia a dia i per esta raó aquestos, vindran sempre "vestits" de ceba.
És la labor del professor ser conscients que cada alumne és un món distint i en la seua mà està dins de l'escola almenys que aquets tipus de xiquets queden sense "capes de ceba" sempre coneguent les nostres limitacions com a profesors. Ells van al col•legi i tenen una difícil integració però no sols el professorat a d'esforçar-se. Hem de fer que ells mateixos es donen compte de la realitat que viuen i la realitat que poden tindre i fer-los entendre que aquesta no será sempre només la que "palpen" a casa. Cal polir-los i oferir-los obertament que en el col•legi tot el món pot aprendre. El professor té una llabor difícil i si no posa atenció a eixe tipus de alumnes estos tendiran a perdre's.
El profesorat ha d'aconseguir la connexió d'eixos hòmens i dones amb el món educatiu i lograr que almenys a l'arribar a classe dits alumnes deixen els seus problemes a una part llevant-se a poc a poc les “capes de ceba”, però açò no és fàcil. És una labor contínua que sovint ni en un curs sencer s'aconseguix.
- Eva Espadas Chirivella. Grau en magisteri de primaria. 1º A.
-Grup 4 de projecte integrat.
El paper de la família, tant en el cas de les mares com en el dels pares, són aquells que es preocupen pel futur dels seus fills i cada un veu la situació de distinta manera. Segons Pennac hi ha diferents tipus de mares, totes elles es preocupen pels seus fills/es, però de manera diferent i amb una altra visió respecte a la situació dels seus fills i filles.
ResponEliminaLa metáfora de la ceba, fa referència a aquelles capes de ceba que porta l'alumnat damunt cada vegada que entra en l'aula, estes capes són aquells sentiments que té l'alumnat, com la pesadesa, la por, la inquietud i el rancor. Tots estos sentiments són provocats en l'ambient familiar i ells ho porten damunt a tots costats. El paper del professor en estos casos és molt important, ja que amb una simple paraula o una frase que els puga tranquil•litzar farà que deixen eixes capes en el sòl i puguen estar feliços.
Cal ensenyar-los que sàpien tornar a començar, deixar de costat allò que els impedisca estar bé en les situacions complicades, es tracta d'una tasca complicada que ni en un curs sencer es pot aconseguir, però que cal realitzar a poc a poc de manera que s'obliden dels seus problemes i puguen ser feliços.
Segons Daniel Pennac, hi ha diferents tipus de mares, aquelles que es preocupen pels seus fills, aquelles que no s´interessen o fins i tot aquelles que els preocupa més el que puga pensar el seu marit.La familia és molt important per al futur dels xiquets i de les xiquetes,i aquesta, influeix molt.
ResponEliminaAmb la metàfora de la ceba, Pennac vol explicar, que cada xiquet i xiqueta que va a classe porta moltes capes de ceba damunt, aquestes capes són sentiments de ràbia, desitjos insatisfets o de por.
L´alumnat porta aquets sentiments desde la familia i el professor dins de l´aula té que fer que aquestes relitats desapareguen i té que saber que cada alumne és un món distint i amb problemes distints.
Està en mans dels pares i de les mares fer que aquestes capes desapareguen amb el pas del temps o incús aconseguir que no apareguen mai. Però, també el paper del professor en aquestos casos és molt important, ja que, pot fer que aquestos xiquets i xiquetes siguen feliços simplement amb un gest.
No és façil, i practicament imposible aconseguir que desapareguen aquestes capes en un curs,però el professor ha d´intentar que, a poc a poc,quant arriben a clase s´obliden dels problemes i acomplisquen els seus desitjos.
Aquest tema també ha segut tractat en alguna altra assignatura del curs.
ResponEliminaAmb la metàfora de la ceba, l’autor intenta fer-nos comprendre que cada alumne arriba a l’escola amb diverses “capes” i ninguna es igual a la dels demés.
Abans d’arribar a l’escola, el xiquet passa la seva vida en el sen d’una família que el farà evolucionar de forma molt diferent a la del resto de companys. Pot vindre d’una família que el deixarà descobrir per sí mateix, o pot vindre d’una família que no li donarà suport ni protecció o pel contrari, que haguera segut una família protectora que no el animarà a desenvolupar-se amb el seu instint de protecció. Son estes vivències a les que el autor fa referència en la seva metàfora com a “capes de la ceba”. Estes capes fan que l’alumne tingui un comportament o altre dins de l’escola, que potser millor o pitjor per a ell a l’hora de socialitzar-se amb la resta dels alumnes i companys de classe. La nostra llavor com a docents, és, en companyia dels pares, anar desgranant ixes capes per a que el xiquet puga aconseguir desvincular-se d’eixes capes i que a poc a poc es forme com a persona en la societat en la que viu. Hem de aconseguir que aquest alumne puga superar les seves pors, les seves inquietuds, per a poder millorar, i tindre la aptitud i la actitud necessària per a poder fer front a l’escola i millorar el seu aprenentatge.
CARLOS GÓMEZ DÍAZ. 1º-A GRAU DE ED.PRIMARIA
Totes les famílies carreguen uns problemes, unes mes graus i altres menys; però totes afecten a la personalitat del seu fill/a. Este/a quan va a l'escola d'alguna manera va deixant aquests problemes ja que la concertació la té fixada en l'escola i tot el que aquesta comporta. A més a més, el professor/a ha d’atendre les possibles situacions (pares separats, problemes econòmics...) que pertorben i afecten a l’Infant, i ajudar-los a superar-los. Encara que el comportament d'aquests xiquets puguen ser complicats hi ha que ser constants i no donar-se mai per vençut. Necessiten el nostre recolzament i comprensió.
ResponEliminaSón aquestos problemes de fora de l'escola que carreguen els alumnes als que se refereix l'autor com a capes de la ceba dels que se van desprenent en les jornades escolars, i que son tan beneficioses per als aprenentatges de l’alumnat.
Nuria Soria Fortuny 1ºA Grau de Mestre de Educació Primària. Grup 3 de PI.
Al tema 2 d'aquesta segona part, l'autor ens parla de la manera que tenen les mares de veure als seus fills, de les diferents maneres d'entendre el seu pas acadèmic, hi ha la mare que considera que els seu fill o filla sempre ha estat la víctima, hi ha la mare, que sempre està enfadada pels resultats, hi ha la mare que sentix vergonya, por etc... Però totes elles tenen en comú una gran preocupació pel futur dels seus fills i filles.
ResponEliminaAl tema 7 ens conta la història de una xiqueta que plora, i més tard ell compren que ho fa seguint les passes de son pare, que l'han acomiadat del treball i ara sent que no ha fet res en la seua vida, el mateix li passa a aquesta xiqueta, l'autor en aquesta comparació, crec que el que ens vol ensenyar és la gran influència que tenen els pares i les famílies en els xiquets i xiquetes, el com influeix el context familiar a l'hora acadèmica.
Per últim al capítol 10, fa la metàfora de la ceba, el que vol dir, és que els "mals alumnes" arriben a escola plens de capes de por, de dificultats, de malestar, de ràbia...
Una de les feines del mestre abans de començar la classe, és aconseguir que aquestes persones s'obliden del pes que porten damunt, que es lleven aquestes males capes, i és una faena que han de fer cada dia, les capes d'aquestos alumnes es tornen a crear, però si les ignores serà pitjor, les persones passen molt de temps a l'escola o a l'institut, i s'ha de fer tot el possible per aconseguir que els alumnes avancen i puguen tindre un futur.
Carme Barberà i Corrales 1r A Educació Primària
Grup 2 del P.I
L’autor utilitza la metàfora de la ceba per a transmetre la dificultat que pot tindre donar una bona classe a uns/es xicotets/es alumnes, ja que al fi i al cap aquests no són com el plàstic que pot canviar de forma segons les necessitats, sinó que ells/es són uns petits sers humans amb sentiments, problemes i preocupacions. Aquestes tres últimes paraules són les ``capes de la ceba´´, es a dir, els problemes familiars, com és el cas de les discussions o el no poder arribar a fi de mes, la dificultat per adaptar-se al centre i a la societat, la inseguretat i la baixa autoestima. Estes ``pedres´´ són les que duen els menuts/des cada dia en la motxilla a part dels llibres. Si aquest obstacles no s’extrauen de la borsa, segurament a mesura que passe el temps, aquests problemes aniran multiplicant-se i fent-se cada vegada més grans, arribant a un moment en el que serà impossible extraure’ls de les seues vides.
ResponEliminaPer tant, la tasca dels docents serà anar llevant poc a poc eixes ``pedres´´ , tan incòmodes i pesades, que dificulten l’aprenentatge dels discents per a què així puguen sentir-se realment lliures sense eixes males herbes innecessàries. Però açò no serà possible sense l’ajuda de les famílies, ja que aquestes són un pilar fonamental per a la personalitat i el desenvolupament del discent.
María José Vázquez Miquel 1ªB Educació Primària.
En totes les famílies hi ha pares que es preocupen més o menys, en general sempre se solen preocupar, i més les mares que els pares, o almenys són les que més ho demostren.
ResponEliminaSempre que hi ha un "mal estudiant" hi ha una mare que es preocupa, que tem i que pateix els fracassos del seu fill, i aquest que sent la pressió. El ser un mal estudiant és una càrrega, i a més se li exigeix que la porte amb dol, però clar en ser un xiquet, probablement jugarà, saltarà i riurà com si no hi haguera preocupació, però sí que la hi ha, i és conscient d'ella, vol fugir, escapar-se fora dels problemes, on ningú li conega i ningú li jutge.
I tal com diu Pennac, arriben a classe convertits en ceba, amb el seu passat ple de fracassos, i damunt d'aqueixa capa, totes les pors, la incertesa, l'opinió (ja condemnada) dels pares, i el futur que veuen tan negre com la nit.
Però si els llevem totes aquestes capes, descobrim al xiquet, l'esperançat i entusiasta que no ha sigut afectat pel criteri dels altres, i és l'obligació de tots els professors, pelar totes aquestes "cebetes" ja que, solament d'aquesta manera s'aconsegueix ensenyar, i pot ser que siga el més bonic de la professió, perquè fent-ho dia a dia podrem fer entendre als xiquets que el seu passat no importa, que anem a fer que aconseguisquen totes les seues metes presents i que el seu futur brillarà com el Sol.
L'autor Daniel Pennac, fa una descripció de les classes de dones. Entre elles troba la mare desesperada per la trajectòria del seu fill, la mare humiliada pels consells aliens, la mare furiosa perquè el seu fill és un desagraït del que té i el que se li dóna, la mare temorosa de la reacció del seu marit respecte a les notes del seu fill, i la mare comprensiva amb els seus dos fills sense cap distinció. Totes estes qualitats maternals personalitzen la figura materna amb “la gran por” de veure als seus/es fills/es en un futur sense esperança.
ResponEliminaTotes les situacions familiars es veuen reflectides d'una manera o un altra en l'actitud i comportament dels xiquets/es. 'El no fer res' és una de les múltiples frustracions que acompanyen als “mals alumnes” al llarg de la seua infància, en la motxilla, pel camí d'anada i tornada de l'escola. Entren a la classe amb una ceba amb capes de pesadesa, por, inquietud, rancor, còlera, desig insatisfet i fúria. Són la imatge de l'alumnat reflectida en l'espill de la vida que representa les situacions i desgràcies familiars.
La família i els mestres han de lluitar per aconseguir fer desaparèixer estes capes de ceba. No és fàcil lluitar dia rere dia contra una infinitat de frustracions, inseguretats i travetes de la vida. Perjudiquen l'esdevenidor del xiquet, tant en el seu creixement com a persona, com en la seua formació com a adult. Però, es poden alleujar a través de la comunicació, de paraules amables, frases d'adult confiat, clar i estable, per a dissoldre estos pesars i ensenyar-los caminar per les sendes d'un món correcte i adequat. És una contínua lluita però, és el deure d'un mestre ensenyar. Això “és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professor”. No obstant, els fracassos ocasionen la tremolor dels fonaments de la carència. Per tant, no cal ignorar-los, sinó seguir enfrontar-se a la dura tasca d'inculcar i aconseguir adults per a evitar que s'afonen en una “gerra de vidre”.
En un principi, Daniel Pennac, per a intentar explicar la metàfora de la ceba descriu a un conjunt de mares amb idees distintes sobre l'educació dels seus fills. La majoria d'aquestes mares estan preocupades pel futur dels seus fills i culpen a diversos factors sobre les seues baixes qualificacions. Hi ha tot tipus de mares, la mare perduda i esgotada, la mare humiliada, la mare que pensa que el fill és una víctima...
ResponEliminaEn el llibre, Daniel Pennac, no sols parla de les mares, també parla dels pares que són igual d'importants i influeixen de la mateixa manera en els xiquets i xiquetes. Pot ser que els pares i mares no són conscients d'açò i no s’adonen de quina forma influïxen els seus pensaments, la seua forma de transmetre'ls i inclús les seues pròpies paraules. Els xiquets/es són com a esponges i absorbixen tot el que escolten i veuen.
Aquestes influències, segons Pennac, són les capes de la ceba: capes de malestar, de pors, d'inseguretats, de ràbia, de desitjos "insatisfechos... Són capes de situacions alienes a l'escola que després els xiquets i xiquetes inevitablement introduïxen en les seues aules. I per això, els professors han d'aprendre a descompondre aquesta ceba, perquè els xiquets pugan viure en el present de la classe i esta puga ser un lloc on els xiquets i xiquetes siguen capaços d’evadir-se d'altres contextos. No serà fàcil descompondre aquesta ceba perquè a l'eixir de classe sorgirà novament, per això els professors hauran de treballar constantment a fer-la desaparèixer.
Beatriz Campos Ruiz, 1ºA Educació primària.
Grup 7 de projecte integrat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer explicar-nos la “Metàfora de la Ceba”, Pennac, ens conta la gran varietat i tipus de mares que poden hi haure, la humiliada, la desesperada, la agressiva… i no solament la mare, també el pare posseeix un paper crucial, deixant clar que, cada família es un petit mon, i dins d’aquest petit mon hi ha una persona que ha creixcut sota els valors emocionals de la seua família, en poques paraules, amb una personalitat única.
ResponEliminaLa “Metàfora de la Ceba” ens explica el símil entre un alumne i aquesta verdura.
L’alumne seria la ceba i les capes d’aquesta, la part de la personalitat roïn, com la por, la còlera, fúria, ira...
Per tant, cada capa de la ceba representaria un d’aquests valors morals roïns i la responsabilitat d’anar pelant la ceba, d’anar llevant-li capes poc a poc no seria exclusivament de la família, sinó també del mestre. Perquè tots aquests malestars poden arribar a ser molt perjudicials per a la persona a llarg termini si no son tractats quan toca. La comunicació mitjançant el tranquil diàleg amb el mestre fent sortir tots aquests malestars pot arribar a ser una medicina potentíssima.
Els problemes no hi ha que ignorar-los, hi ha que fer-los front, el deure d’un mestre no es solament ensenyar, preocupar-se per l’estat emocional i moral dels alumnes també forma part d’aquesta professió.
Jaume Martínez Roig, 1er A - Equip A Grau en Educació Primària.
Capítol 2: Parla dels diferents tipus de mares. Segons la forma d'actuar i de comportar-se que tinguin les mares, els xiquets mostraran una conducta mala o bona. Aleshores la forma d'educar de la mare millora o empitjora la conducta del seu fill.
ResponEliminaMalgrat que podem trobar diferents formes de ser de les mares, totes elles es preocupen per el futur dels seus fills, ja que es veuen complicat el present i pensen que serà impossible un futur millor.
Capítol 7 : Ens trobem davant de la situació de una xiqueta Nathalie que plora perquè no sap fer unes oracions, ella plora perquè no sap ferles i també, perquè sap que els seus companys es burlaran d'ella.
El mestre l'ajuda i li ho explica amb paciència, aleshores la xiqueta li diu que ella ''no ha fet res'', el mestre es queda molt estranyat. El mestre se n'adona que aquestes paraules la xiqueta les havia sentit dir al seu pare a casa , perquè l’havien tirat de la feina i ell es sentia mal, sentia que en tota la seu vida no havia fet res.
En aquest capítol ens adonem de com influeixen els sentiments dels pares en la conducta dels xiquets.
Capítol 10: L’autor fa la comparació entre una ceba i els mals estudiants.
La ceba es provisional, en el moment en que la classe s'acaba la ceba es desfà i el dia següent es forma una altra ceba diferent.
Les capes les porten els mals alumnes , aquestes representen les pors , els problemes les dificultats etc..
L'objectiu del mestre es llevar-los totes aquestes capes per a que es senten millor i poc a poc anar conduint-los per a que aquests milloren a poc a poc i d'aquesta manera puguen gaudir d’un futur millor.
RUT GARRIGÓS MAFÉ ! 1B PRIMARIA GRUP: EL VAIXELL DAURAT
En el capitol 10 de mal d'escola el mestre es refereix a la ceba com a algo no durader. Es un tubercul que en un primer moment trau un fruit pero no es el que es menja.
ResponEliminaLes capes pareix que siguen un lastre que porten els mals alumnes o els alumnes menys estudiosos alumnes amb por alumnes i amb dificultats que no volen vencer.
ESTER MARTÍ 1ER A DE EDUCACIÓ PRIMARIA
La família en l'educació d'un fill/a marca tota la trajectòria escolar que aquest vaja a tindre després. En aquest cas en què analitzem la metàfora de la ceba podem comprendre el perquè d'açò.
ResponEliminaNo saps en quina situació es troba un “mal alumne” quan arriba a classe, aquest alumne segurament portarà com a escut unes quantes “capes” que no li deixen estar completament bé. Estes capes són les pors, por de no ser capaç d'arribar al nivell que li exigixen els seus pares, por d'obtindre pitjors resultats que el seu germà/na, por d'anar al col•legi, ja que, els que els diuen que han d'anar (els seus pares) tenen una vida que no és res atractiva als ulls d'un xiquet/a. A altres de totes eixes pors, els xiquets/es poden portar com a capa una falta d'atenció tremenda per part dels pares, un problema familiar com l'escassetat econòmica, la separació dels pares, etc.
Quan eres pare o eres mare has de saber com actuar en qualsevol moment, no has de carregar al xiquet/a de responsabilitats que no està preparat per a encaixar. Cal saber que li afecta i que no li afecta al xiquet perquè puga fer la seua pròpia vida. Però quan açò no funciona, llavors és quan els professors/es han de saber actuar, han de saber desembolicar totes eixes capes i que aparega en classe el xiquet pur. Com diu Daniel Pennac, açò potser ho tindrem de fer cada dia, però en això consistix el ser mestre, a educar els xiquets i amb els anys i l'experiència educar-nos a nosaltres mateixos sobre com fer-ho inclús millor.
NATALIA GARCIÍA CAUDET 1er C EDUCACIÓN PRIMARIA - GRUPO F
En el capitol 10 de mal d'escola el mestre es refereix a la ceba com a algo no durader. Es un tubercul que en un primer moment trau un fruit pero no es el que es menja.
ResponEliminaLes capes pareix que siguen un lastre que porten els mals alumnes o els alumnes menys estudiosos alumnes amb por alumnes i amb dificultats que no volen vencer.
Al capitol 7 ens trobem a Natalie que no sap fer les oracions i el mestre l'hi ajuda amb molta paciència però ella continua pensant que els seus companys es burlaran d'ella.
La xiqueta esta preocupada per els problemes que estan pasant a s'ha casa i no ha pugut fer els deures, el mestre no s'havia assabentat i despres es va adonar de perquè aquesta no ho havia fet.
Per últim al capitol dos parla dels diferents tipus de mares que existeixen depen de la conducta d'aquesta els fills actuaran d'una o altra manera. Pero totes tenen una cosa en comú que totes es preocupen pel futur dels seus fills.
ESTER MARTÍ FUSTER 1ER A DE EDUCACIÓ PRIMARIA.
La segona part del llibre “Mal d’escola” de Daniel Pennac arranca amb els cassos d’alumnes amb dificultats i problemes familiars que afecten al rendiment del alumnat en l’escola. Per començar, al capítol dos, ens parla dels tipus de mares que existeixen; ens conta que la gran majoria d’elles es preocupen per el futur dels seus fills i filles, però que no totes eu fan de igual forma, sinó que tot depèn de circumstàncies personals de cada família. Tal vegada algunes son massa exigents amb els resultats i això pot limitar la capacitat del alumnat i traure notes roines. Per altra banda, al capítol set, ens parla dels pares. Ens conta la historia d’una xiqueta que no pot fer front a un exercici d’oracions i es posa a plorar per no poder solucionar-ho i perquè pensa que es van a clavar amb ella per no saber fer-ho. Aquesta xiqueta es com un reflex de son pare que està molt apanat perquè l’han d’esperit del treball. Ací podem veure fins a quin punt les emocions dels familiars poden afectar al estat d’ànim dels mes menuts/menudes. A partir d’ací i de la importància que tenen les relacions familiars, Pennac ens planteja una metàfora: la metàfora de ceba. ¿Que vol dir amb aquesta metàfora? Que alguns xiquets i xiquetes que venen a classe, van vestits per capes, com si foren una ceba; aquestes capes son els diferents problemes que duen damunt d’ells i elles, però no sols els problemes, sinó que també les seues emocions, sentiments, pors... Nosaltres com a docents tenim que tindre molt en compte tot açò per poder intervindré en la mesura del possible, tot i que tenim que tindre molt presents les nostre limitacions. Hem de treballar conjuntament amb les famílies per a que quan estiguin a l’escola, puguen rendir correctament i puguen mostrar la seua pròpia personalitat. Tot i que es tracta d’una realitat difícil, està present i tenim que conèixer molt be el context familiar i social on viu la xiqueta o el xiquet. Hem de ser capaços de que per ells/elles mateixa coneguin quin es el seu problema i que tots i totes col•laborem per a solucionar-ho. Per últim, a mode de conclusió diré que l’autor te molta raó amb tot el que diu i que el tema de les emocions es com el “gran oblidat”; encara que es molt important controlar-los per tal de que no siguen un obstacle en el aprenentatge. A més, hem de aconseguir que tots aquets problemes no continuen determinant la seua trajectòria acadèmica.
ResponEliminaL’autora pretén amb esta metàfora que ens donem conte de la importància de lluitar i no rendir-se mai amb situacions o problemes que se poden presentar en un aula. Com podem observar el noi es un diamant en brut, hi ha que llimar els desperfectes per ha obtenir una bona pedra. Vull dir que els professors donen els material per a que els nois pugen avançar en la seua educació i no per complir els objectius desitjats per la Conselleria perquè a vegades o sempre amb el desig de complir tots el objectius es pressiona al alumne. Tots el alumnes son bons, simplement has de motivar-los per el millor camí i per el que se senti a gust.
ResponEliminaDesprès també hauria que treballar conjuntament amb les famílies ja que els nois tenen la confiança cega en els seus pares i en el àmbit escolar també poden ajudar-los. Treballar conjuntament significa que avança el noi y també les famílies. Aleshores quan es donen uns valors en l’escola i arribes a casa amb una mentalitat i els teus pares tiren per terra tot el treball fet per el docent, no serveix de res. L’educació no sol es rebre en l’escola també es dona al carrer, a les cases, en els parcs...
Rubén Frías, 1º de Primaria, B
Dani Pennac ens fa referència en aquest capítol a la metàfora de la ceba; les capes de ceba són les capes que porta el xiquet o la xiqueta quant entra a l’aula, en aquest cas l'autor es refereix als problemes, les preocupacions dels alumnes. Aquestes preocupacions són originades per les pors i preocupacions de les mateixes families.
ResponEliminaLes families es preocupen pel futur del seus fills i cadascú ho escenifica i ho interpreta de divereses maneres, segons la situación dels seus fills i filles.
El paper del mestre és fer-li sentir lliure, “llevant-se eixes capes” i fer-li sentir segur i content en si mateix. D’aquesta manera el context familiar el deixem un poc al marge durant la jornada escolar, ja que durant aquest temps, en especial, han de sentir-se còmodes per poder aprendre i ser xiquets/es.
Pot ser, la majoria que tenen situacions de risc social o conflictes familiars els coste més que a la resta d’integrar-se a l’escola. Però aci serà tant el mestre com ell mateix qui reflexionaran per a que aquest diferencie les dos realitats, la de casa i la de l’escola.
Per això es sol dir que el mestre ha de tenir un orella verda gegant, per escoltar i veure tot allò que els altres no ho poden fer.
Verónica Senent Pérez 1º B Ed. Infantil