Per
acabar amb la lectura i comentari de Mal d'escola, i tenint en compte tot el que hem vist anteriorment, comenteu amb les vostres paraules el símil final de
l'oroneta:
Una oroneta estabornida és una oreneta que s'ha de
reanimar.
Aquesta frase vol dir que el treball del mestre o la mestra amb els seus alumnes no és solament ensenyar uns valors i coneixements, i si qualsevol no vol aprendre doncs no fem res, si no que hem d'aconseguir encaminar a tot aquell alumne que estiga desorientat, desanimat o que a l'aula està com ausent.
Carlos Claudio Mateo 1r A Magisteri Ed. Primària Grip 3
Pense que sí, que una oroneta atordida hi ha que reanimar-la. M'ha agradat molt la metàfora de les oronetes. Pense que els/les mestres tenen una funció més important que la de estar cara als llibres. Fan una llavor molt important, com és encaminar als alumnes, a la qual no se li dona quasi valor, o la gent en general no tenen ni la mínima idea del que fa un mestre/a, es pensen que els/les mestres només tenen la funció de llegir que fica al llibre i no fer res més. Amb aquesta metàfora pense que l'autor vol dir que els/les mestres sempre estan amb els/les alumnes per a lo bo i per a lo dolent, ja poden estar desorientats, sense motivació... que un mestre/a sempre estarà per ajudar-lo.
Laura López Alonso 1r B Grau en Mestre d'Educació Primària
Aquest símil que utilitza Pennac per a concluir la seua obra té una gran importància, ja que ens fa una gran reflexió final que com a futurs docents hem de assolir. Crec que el que l'autor ens vol transmetre amb aquesta metafora es l'importància i la gran labor que tenim dins d'un aula, que no sols es la de que els nostres alumnes aprenguen la lliçò de cada día o que assoleixquen els coneixements que la llei ens obliga, sinò que va molt més enllà. La labor del docent és mediar els aprenentatges del els/les alumnes a través dels coneixements previs considerant el ritme d'aprenentatge, perquè no tots els/les alumnes aprenen al mateix temps. El seu rol també està relacionat amb la interacció que té amb la comunitat educativa ja siga directors, professors, alumnes... per a aconseguir en conjunt metes per al desenrotllament integral de l'alumnat. El docent ha de tindre la capacitat de preparar l'espai, els recursos, les activitats, etc... distribuint el temps, creant un ambient afectuós on estiguen els estímuls necessaris per als seus aprenentatges.
Per tot això, Pennac utilitza aquest símil. El que ens vols transmetre es la gran importància de que els docents ens acoplem a les necessitats de cada alumne i que si alguna vegada algunes de les nostres oronetes (alumnes) se'ns "entorta" del camí, cal saber reaccionar, adaptar-se, cuidar-lo i saber reconduir-lo de nou cap al camí de l'aprenentatge.
Amb aquest símil final, Dani Pennac, ens vol transmetre quina és la tasca del mestre a banda d'ensenyar, quina és la tasca més important de totes; ajudar, orientar, motivar, acompanyar, conduir al nostre alumnat quant es troba perdut, estancat o sense ganes de continuar, siga quin siga el motiu. El mestre sempre haurà de facilitar-li ajuda i fer-li comprendre, com nosaltres, ens adaptem a d'ells mateixos. El mediador, el mestre és el primer company que poden trobar a l'escola.
Aquesta frase vol dir que el treball del mestre o la mestra amb els seus alumnes no és solament ensenyar uns valors i coneixements, i si qualsevol no vol aprendre doncs no fem res, si no que hem d'aconseguir encaminar a tot aquell alumne que estiga desorientat, desanimat o que a l'aula està com ausent.
ResponEliminaCarlos Claudio Mateo
1r A Magisteri Ed. Primària
Grip 3
Pense que sí, que una oroneta atordida hi ha que reanimar-la. M'ha agradat molt la metàfora de les oronetes. Pense que els/les mestres tenen una funció més important que la de estar cara als llibres. Fan una llavor molt important, com és encaminar als alumnes, a la qual no se li dona quasi valor, o la gent en general no tenen ni la mínima idea del que fa un mestre/a, es pensen que els/les mestres només tenen la funció de llegir que fica al llibre i no fer res més.
ResponEliminaAmb aquesta metàfora pense que l'autor vol dir que els/les mestres sempre estan amb els/les alumnes per a lo bo i per a lo dolent, ja poden estar desorientats, sense motivació... que un mestre/a sempre estarà per ajudar-lo.
Laura López Alonso
1r B Grau en Mestre d'Educació Primària
Aquest símil que utilitza Pennac per a concluir la seua obra té una gran importància, ja que ens fa una gran reflexió final que com a futurs docents hem de assolir.
ResponEliminaCrec que el que l'autor ens vol transmetre amb aquesta metafora es l'importància i la gran labor que tenim dins d'un aula, que no sols es la de que els nostres alumnes aprenguen la lliçò de cada día o que assoleixquen els coneixements que la llei ens obliga, sinò que va molt més enllà.
La labor del docent és mediar els aprenentatges del els/les alumnes a través dels coneixements previs considerant el ritme d'aprenentatge, perquè no tots els/les alumnes aprenen al mateix temps. El seu rol també està relacionat amb la interacció que té amb la comunitat educativa ja siga directors, professors, alumnes... per a aconseguir en conjunt metes per al desenrotllament integral de l'alumnat.
El docent ha de tindre la capacitat de preparar l'espai, els recursos, les activitats, etc... distribuint el temps, creant un ambient afectuós on estiguen els estímuls necessaris per als seus aprenentatges.
Per tot això, Pennac utilitza aquest símil. El que ens vols transmetre es la gran importància de que els docents ens acoplem a les necessitats de cada alumne i que si alguna vegada algunes de les nostres oronetes (alumnes) se'ns "entorta" del camí, cal saber reaccionar, adaptar-se, cuidar-lo i saber reconduir-lo de nou cap al camí de l'aprenentatge.
Amb aquest símil final, Dani Pennac, ens vol transmetre quina és la tasca del mestre a banda d'ensenyar, quina és la tasca més important de totes; ajudar, orientar, motivar, acompanyar, conduir al nostre alumnat quant es troba perdut, estancat o sense ganes de continuar, siga quin siga el motiu.
ResponEliminaEl mestre sempre haurà de facilitar-li ajuda i fer-li comprendre, com nosaltres, ens adaptem a d'ells mateixos.
El mediador, el mestre és el primer company que poden trobar a l'escola.
Verónica Senent Pérez 1º B Ed. Infantil