En el capítol 12
s'indica que «El gran handicap dels professors seria la seva
incapacitat d'imaginar-se ells mateixos no sabent allò que
saben». Expliqueu breument aquesta frase com a futurs mestres,
tenint en ment la necessitat d'atenció a la diversitat de l'alumnat.
Como futura mestra i després d'haver llegit este fragment, puc interpretar que molts professors soles veuen el que tenen davant. Alumnes, llibres, qualificacions, reunions........tot el que és purment acadèmic, pel que fa a l´antigua escola ha inculcat tant als mestres de la vella escola ' el saber no ocupa lugar' bo, però realment sols cal centrar la seua dedicació, com a mestre a avaluar només quantitativament el seu alumnat? Crec que la frase va mes enllà, buscar la profunditat d´aquesta professió que molts no s´en adonen ,pero que es totalment vocional, per la qual cosa hem de lluitar per canviar la visió i mirar més dins de l'alumnat, cada un d´ells bé d´una família, un caràcter, uns costums unes vivències, per tant hem de mirar en globalitat i tota la seua perspectiva i lluitar per una educació diversa i personalitzada i sobretot ficar-li tot el cor, perque amb l´estima i la dedicació l´educació pot portar a construir un món millor"
ResponEliminaTOMÀS MOMPÓ MASCARELL-MAGISTERI PRIMARIA ,GRUP_1A
ResponEliminaEn primer lloc,podem definir com a mestre/a és a una persona que intenta ensenyar de la millor manera als seus alumnes per a que puguen aprendre. Ser mestre no es un treball simple, sino al contrari, és molt complex.
Segons el meu punt de vista, la docencia es una professió on hi ha que educar a les ments d'uns xiquets que estan en un procés de desenvolupament personal i social, i per aquest motiu no sols es tracta d'una professió sino d'una educació per al futur d'unes persones. Cal actuar sempre amb empatia i amb la paciència necessaria per poder entendre a uns xiquets que estan evolucionant.
Els propis mestres han estat educats per altres persones, per altres mestres, els quals són, en part, els que han fet que puguen arribar on estan i els que els han ensenyat durant tots els anys que han estat estudiant.Els mestres, saben allò que saben, i volen ser el que volen ser, perquè els agrada compartir l'experiència i les ganes d'ensenyar amb uns xiquets que aniran a l'escola a aprendre,sense saber que van a trobar-se, ni quin camí seguir; aquesta és la funció del mestre, portar a eixes petites persones pel camí de l'ensenyança, l'educació i autonomia personal.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPel que fa a la frase «El gran handicap dels professors seria la seva incapacitat d'imaginar-se ells mateixos no sabent allò que saben» vol dir que a l'hora d'ensenyar alguna matèria, la gran majoria, són incapaços de sentir empatia per qualsevol dels seus alumnes. Açò no ho fan amb malícia ni res per l'estil, simplement és perquè com que a ells i elles se'ls donava tan bé d’estudiants l'assignatura que ara de mestres imparteixen, no poden comprendre que a una persona li puga costar eixa mateixa assignatura tant. Com es diu al llibre, falta que els i les mestres tinguen empatia amb els seus xiquets i xiquetes, que siguen conscients de que estan en fase d'aprenentatge i que a uns els costarà més que a d'altres, com també els va ocórrer a ells de menuts.
ResponEliminaQuan veuen que a qualsevol dels seus alumnes no va bé el qualifiquen de “burro” i no s’esforcen amb ell i el que fan és impartir la classe solament per a aquells i aquelles que sí que van bé (quan, per lògica, caldria que fora a l’inrevés). Per què ocorre açò? Per què és molt més còmode. Però val a dir que no sempre ocorre açò i que hi ha mestres que no van solament a cobrar el jornal i que sí que s’ho “curren” amb tot el seu alumnat, ja siga un Einstein o un cap de suro.
Per últim, voldria dir que a aquesta professió cal tindre empatia, afecte i paciència, si no hi tenim açò estem perduts tant nosaltres com a mestres com els alumnes a qui no els ofeririem una bon ensenyament.
Cristian Barberà Garcia
1r A Magisteri Ed. Primària
Grup 3
En primer lloc, pense que és un fet que ix quasi sense pensar-lo, és un poc com conduir, tu saps que estàs conduint bé però si et pares a pensar-ho et bloqueges i no t'ix amb eixa naturalitat.
ResponEliminaTot professor i professora sap, potser que més o menys, unes coses millor i altres pitjor, Si jo em pare a pensar en un futur també tinc eixa por de que arribe l'hora de posar-me a donar classe, plena de xiquets i de xiquetes i que no sàpiga què fer, és una situació molt incòmoda de pensar, però al minuts de recapacitar en això torne a posar els peus a terra i pense que quan arribe eixe moment sabré que he de fer alhora d'ensenyar-los. Estem durant molts anys preparant-nos per a eixe dia, adquirint coneixements i aprenent tot allò que devem saber. Hem de saber-ho tot i adquirir bé els coneixements per a després poder transmetre-ho als xiquets. Però el més important és que posen tot de la seua part per a ajudar-los a aprendre i no fer com fan molts que si ha algun alumne/a que no se li dóna bé o li costa més, ajudar-lo. És una professió que t'ha d'agradar, perquè si no aniràs a donar classe sense ganes. És una professió per a entregar-se en cos y ànima.
MARINA VERDÚ ORENGO
1ºB EDUCACIÓ INFANTIL.
GRUP 4
Acostumem a trobar a les escoles on anem amb freqüència a mestres que aparentment són persones qualificades i que acompleixen, en certa manera, la seua tasca educativa. Però.. què ocorre quant entrem a l’aula?
ResponEliminaA l’escola tradicional baix el lema de “la letra con sangre entra” tot ha de saber-se, basant-se amb els llibres i examens. Serà açò el que fa feliç als nostres alumnes? No, sincerament em pense que no vivim en una època tant classicista, no sé perquè l’educació és classicista. Com a futurs mestres, hem de lluitar per una escola reflexiva i que atenga a la diversitat de tots els xiquets i xiquetes que la formen.
Els mestres antics acostumen a avaluar als xiquets de forma quantitativa, i això és un poc contradictori, ja que, l’avaluació hauria de ser a l’educació infantil qualitativa, volem que siga una ensenyança qualitativa i no quantitativa.
Els mestres, saben allò que saben, i volen ser el que volen ser. Però a més cal que acompanyen al seu alumnat durant el camí dels seus aprenentatges. Durant aquest camí han de empatitzar amb tots i sentir-se segurs de que poden ajudar als seus xiquets i que d’aquestos, han d’aprendre coses noves dia a dia.
El mestre no ha de ser el típicament tradicional ha de ser obert i reflexiu, acceptant noves propostes dels seus propis alumnes. I no han de tractar de “burro” a cap dels xiquets perquè el principal “burro” és el mateix mestre, que no sap que ha fet mal ni sap com fer-ho bé.
Verónica Senent Pérez 1º B Ed. Infantil