En el capítol 2 de la tercera part, Pennac exemplifica com, a partir d'exercicis de gramàtica, i amb molta mà esquerra i molta paciència, es pot ajudar els nostres alumnes amb dificultats a superar certes pors i certes «incompetències» en el temps que es troben a l'aula, sempre a poc a poc.
Després d'una relectura prèvia (i tenint en compte el capítol 11 de la segona part) comenteu aquest fragment del capítol 3, on l'autor ho explica:
Els mals de gramàtica es curen amb la gramàtica, les faltes d'ortografia amb l'exercici d'ortografia, la por de llegir amb la lectura, la de no comprendre amb la immersió en el text, i el costum de no reflexionar amb el reforçament tranquil d'una raó limitada estrictament a l'objecte que ens ocupa, aquí, ara, en aquesta aula, durant aquesta hora de classe, mentre hi som.
L’autor ens fa veure en aquestos capítols la importància d’un aprenentatge productiu, i la constància com a pesa clau en aquest aprenentatge.
ResponEliminaUn professor/a ha de fer veure als xiquets i xiquetes, la educació dels quals es responsabilitat seua, que tot requereix un esforç i un procés constant.
Es tasta també dels docents, crear un ambient de classe adequat per a l’aprenentatge, que l’alumnat estiga contínuament motivat, trobant el sentit a allò que estudien o treballen a classe, que tinga un espai de concentració òptim etc.
Per altra banda, no es pot permetre que un xiquet o xiqueta entre en la desesperació i l’abandonament de l’estudi per no saber aprendre. Un altre problema totalment distint seria la incapacitat de algun alumne, però si el problema recau en el mètode, la solució al problema es ven senzill: El treball constant. El docent ha de fer veure al alumne uns resultats pel seu treball, una aplicació a allò que treballa i el que es més important, un interés.
Per això, cal buscar la manera mes adequada o més interessant per als alumnes, de treballar eixos continguts, de manera que moltes vegades aprendran sense donar-se conter.
Per tant l’autor afirma que la millor manera de superar els obstacles i millorar es tornar a intentar-ho, considerant l’errada com un pas més cap a l’aprenentatge.
Aquest missatge es enviat per Alejandro Pérez. Equip 4 de PI.
ResponElimina1er A. Educació primària.
Daniel Pennac ens ofereix la gran eina per dur a terme l'educació, la paciència i la constància, i ens mostra que hem de ser conscients de la nostra figura oferint a l'alumnat la confiança necessària per a que ells i elles mateixes assolisquen coneixements mitjançant el esforç i continuitat en el treball del dia a dia. No han de caure en l'error de deixar de costat determinades situacions que fan sentir-los mal o inferiors pel fet de no saber fer o saber pensar; estan aprenent, i han d'aprendre a equivocar-se igual que han de aprendre a acceptar les seues errades per a que amb l'equivocació puguen arribar a la solució o resposta adequada.
ResponEliminaPer altra banda, el mestre o la mestra han de saber introduir variants i maneres de explicar o aclarir un mateix concepte, igual que han de saber les necessitats de cada membre del seu alumnat a més de comprendre que tenim diferents maneres de aprendre i ensenyar-nos i; per tant, cada persona som un món i s'han de redirigir les necessitats i oferir les mateixes oportunitats a tothom.
d'aquesta manera,és important, sobretot, motivar, ilusionar, involucrar, donar importància a les opinions de l'alumnat i evitar dir "Això està mal".
En aquesta situació es en la que el professor deu de desenvolupar la seva verdadera tasca. Que fàcil seria ensenyar a un aula que entenera a la primera tot el que els volem explicar. Però en la realitat, la ensenyança no es així. Cada alumne es d’una manera i per tant té diferent ritme d’aprenentatge. Es aquí on el professor ha de treure a relluir les seves màximes qualitats: la paciència i la constància, que en moltes vegades no han de ser sols competència de l’alumne.
ResponEliminaL’autor ens mostra en aquest capítol la importància de la constància en l’aprenentatge. El valor de l’alumne i el professor front a un problema. Es possible que ens trobem en un alumne al que una determinada matèria li puga costar més d’entendre. Es ahí quan hem de ser constants per a que eixos tipus d’alumnes no tiren la tovalla, ser constants i preocupar-nos per ells, ajudant-los a superar eixos problemes amb reforç, paciència i tenacitat. Perquè com be diu l’autor les pors i els problemes se superen fent front. La gramàtica amb exercicis de gramàtica, la ortografia fent molts exercicis de la mateixa...etc.
No hem de fer que a l’alumne hi haja alguna cosa que li paregui impossible de superar, sinó que hem de posar a la seva mà, les opcions i els mitjos necessaris per a superar-lo i no deixar-los que a la mínima de canvi es donen per vençuts, perquè sols així estarem fent front nosaltres realment a la nostra tasca com a docents.
CARLOS GÓMEZ DÍAZ. 1º-A GRAU EN ED.PRIMARIA
En aquest segon capítol de la tercera part l’autor Daniel Pennac opina respecte als mètodes d’aprenentatge posats en pràctica a les aules. Al mateix temps, critica aquestos mètodes de ser ‘imprecisos’ o ‘que sonen a xinès’. L’autor pren com a exemple el pronom ‘lo’ y ‘això’ per a exposar-hi els seus arguments. No està conforme en posar noms tècnics als conceptes impartits a classe i defensa que per a que un concepte quede clar entre l’alumnat, cal exposar-lo posant exemples reals i coneguts entre els alumnes i les alumnes. La definició ‘culta’ o ‘etiqueta gramatical’ ja vindrà després, el últim. Daniel Pennac defensa que l’important és que els alumnes puguen aplicar els seus coneixements a la vida real i a un futur. Les definicions ‘de llibre’ s’obliden amb facilitat. Al mateix temps, l’autor fa una mena de recordatori al personal docent: La tasca del docent es ajudar a l’alumnat, incentivar-lo, fer-li la vida més amena, ser el seu suport. No tots els alumnes tenen la mateixa facilitat per aprendre un mateix concepte. Alguns ho faran abans i altres després. La tasca del professor/professora es saber adaptar els coneixements impartits a cada tipus d’alumne. Relaciona la manca de complicitat entre alumne-professor amb el sentiment de desvalorització dels alumnes de sí mateixos.
ResponEliminaL'autor ens fa veure en aquest capítol, que perquè un aprenentatge siga productiu, hem de ser constants en aquest i sempre estar motivats. Sota el meu punt de vista, que l’alumnat estiga motivat depèn sobretot del professor / a, ja que, quan l'alumne/a es troba conforme amb el seu professor / a, es troba més a gust a classe i sempre estarà més motivat per aprendre i atendre.
ResponEliminaEl que l'autor vol reflectir en aquest capítol és el següent: és clar, que no tots els xiquets/etes tenen la mateixa capacitat d'aprendre, a uns els costarà més i a d’altres menys. Els / les alumnes que els coste més adquirir aquest coneixement, no han de tirar la tovallola, si no seguir un aprenentatge constant, això vol dir, treballar el que més li costa de forma extraescolar. El professor / a ha de manar tasques que ells han de realitzar a casa, d'aquesta manera fomentaran l'aprenentatge costós i a classe no els costarà tant seguir el fil al professor / a.
Una altra cosa important per a un aprenentatge és aconseguir fer-ho de forma amena, com per exemple, amb jocs. D'aquesta manera l’alumne/a aprendrà els continguts sense adonar-se ja que estarà gaudint d'això.
En conclusió, la meva opinió és que l'aprenentatge d'un alumne / a depèn sobretot del professor / a i també de la família del nen / a ja que, si aquests motiven, es veuran recolzats i mai se sentiran sols. Això els transmetrà la força suficient per poder treballar tot i que no li agrade o li coste més del compte.
1r A Grau en Magisteri de Primària. Grup 3 de PI.
En aquest capítol, partim de que la família pot influir en l’actitud i en la forma de ser i d’actuar en certes situacions que se presenten quotidianament en la vida d’un fill, però realment és el mestre el que pot influir més en l’aprenentatge i la motivació de l’alumne facilitant-li la forma de captar la informació, fent que els conceptes siguen cridaners i poder així, captar la seua atenció.
ResponEliminaÉs molt important que l’alumne en si, veja els resultats positius que aconsegueix gràcies a l’atenció i al bon comportament que aquest te de cara als docents.
Per això, pense que no hi ha que valorar sempre la capacitat, si no l’esforç que cadascú fa dia a dia per superar les segues dificultats.
Aquest mètode d’ensenyament, és molt important perquè el futur dels xiquets esta a les mans del professorat i serà la seua motivació i les ganes que ells fiquen de treballar que farà que l’educació dels seus alumnes funcione correctament
L'autor, Daniel Pennac, ens mostra en aquestos capítols, la dura realitat de l'educació. Un sistema educatiu, en el que molts alumnes que passen un mínim de deu anys en l'escola, no arriben a superar amb èxit els resultats esperats. Un fracàs escolar que és més que evident.
ResponEliminaCom a futurs docents hem de fomentar un aprenentatge significatiu, és a dir, encaminar als nostres alumnes al desig de conèixer, de fer saber que el pas per l'escola és gratificant i sobretot que aprendre és plaent. Per això, amb una metodologia activa i participativa, on l'alumne s’assenta protagonista del seu propi aprenentatge, aconseguirà arribar a un aprenentatge productiu, efectiu, en el que amb constància i esforç i suport per part dels seus professors i família, haurà de superar totes les seues barreres.
No hem de deixar de banda 'els mals estudiants' sinó donar-los les mateixes oportunitats que als altres, ja que els estudiants que es veuen exclosos d'aquest sistema educatiu del que estem parlant, necessitaran molt suport i que els inciten a superar-se dia a dia, a sentir-se amb capacitats suficients per a superar qualsevol obstacle. I aquesta, serà una de les nostres moltes tasques com a docents, encoratjar xiquets i xiquetes a sentir-se valorats i volguts, per a així superar sense cap temor el que es proposen.
Hem de millorar entre tots el sistema educatiu per a així garantir un bon futur acadèmic per als que estan i queden per vindre.
El que Pennac vol fer-nos veure en aquestos capítols és, l'important que és tindre paciència per a ser mestres.
ResponEliminaEn aquest ofici no es treballem amb maquines, si no amb persones, i per tant a una mateixa aula anem a trobar-nos amb diferents ritmes d'aprenentatge, per tant, la nostra labor és saber adaptar-nos a estes necessitats.
Devem de mostrar que per a aprendre és important ser constants i si nos ens trobem amb dificultats, cal enfrontar-nos a elles. És el nostre treball preocupar-nos per els nostres alumnes, donar-los motivació, creure en ells i ajudar-los a superar eixes pors. Tot amb dos pilars fonamentals, paciència i tenacitat.
Com ens diu l'autor: “Els mals de gramàtica és curen amb gramàtica”, “les faltes d'ortografia amb els exercicis d'ortografia. Etc.
Sempre intentant que el xiquet o xiqueta no entre en la desesperació i es crega que no pot aprendre i abandone els estudis.
Perquè si deixem passar eixa por i dificultat, l’únic que aconseguim és que la tassa de fracàs escolar del nostre país, no baixe mai. I personalment, per a mi, això seria un fracàs en el meu treball com a docent.
SUSANA VIZCAÍNO PÉREZ, 1ºA EDUCACIÓ PRIMARIA
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAmb aquest breu fragment, Daniel Pennac ens vol transmetre la idea que una altra educació és possible, i que allò que sembla fàcil no sempre és fàcil. El camí que sembla més adequat i correcte no ha de ser sempre l'escollit. L'autor ens fa reflexionar i ens obri els ulls davant l'actual sistema on l'alumnat no viu dins de l'aprenentatge, és a dir, l'alumnat rep unes nocions teòriques i ells mateixos han d'assimilar els conceptes.
ResponEliminaTot aquest conjunt de relacions interpersonals entre professorat i alumnat no són gens profitoses perquè ni el professorat està segur que l'alumnat haja assimilat quelcom, ni l'alumnat ha interioritzat uns conceptes clars, a més l'alumnat no està del tot segur si el problema radica en ells o en el professorat.
Per tant, tot el sistema ha de ser més simple i productiu. Per tal que siga simple, s'ha de reduir la teòrica i s'ha d'aprofundir la introducció dels conceptes en la realitat de l'alumnat amb pacencia i constància. S'ha d'intensificar la pràctica i poc a poc l'alumnat adquirirà els conceptes quasi sense adonar-se'n. D'aquesta manera també s'aconsegueix una productivitat més clara i profitosa.
Amb aquesta reflexió, hem d'adonar-se'n que la clau per solucionar estes dificultats està en les nostres mans i que amb un plantejamemt una mica diferent es poden aconseguir grans canvis.
El que ens vol transmetre l'autor d'aquest llibre amb aquest paràgraf, és la importància que té en el món de l'educació i sobretot en l'aprenentatge, el concepte de l'esforç i la constància.
ResponEliminaAmb aquestes paraules ens resumeix d'una manera senzilla i clara, que encara que els coste als xiquets i xiquetes apendre alguna cosa, concepte, etc ... l'important és ser constant i poc a poc anar superan-se fins aconseguir l'objetiu, deixant a banda la idea de abandonar o no seguir esforçan-se .
Desde el meu punt de vista, pense el mateix que Daniel Pennac, pense que com a futura docent em d'evitar que els nostres alumnes abandonen perquè els resulte més difícil alguna asignatura, temari, etc ... i em d'ajudar-los tot el que pugam per a que senten eixa confiança que tant ajuda i tingueren motivació per a continuar.
Jo personalment, també he tingut alguns moments de més dificultat i gràcies a l'ajuda que he recivit dels meus docents he pogut seguir avant i no deixar mai de lluitar per allò que vull.
Alvaro Rodriguez, 1ºA PRIMARIA, PI GRUP 6
ResponEliminaEn aquests capítols hem pogut veure com hi ha diferents tipus d’ ensenyança ja que hi ha diferents tipus d’alumnes, ja que cada alumne té unes necessitats i una capacitat d’aprenentatge. Per això, els docents han d’ intentar cobrir aquetes necessitats i ajudar-los a no caure en “el error”. A més, han d’ oferir la confiança necessària per a que es senten recolzats i pugen adquirir coneixements i tinguen motivació per a realitzar totes les metes que tinguen propostes. El que ha d’intentar un docent és el treballar dia a dia amb constància amb els alumnes que ell vega que necessiten més atenció i ajuda, ja que són els que normalment mes absentisme escolar tenen.
Cal buscar un metodologia interesant en la que els alumnes aprenguen els continguts d’una manera més “divertida”, de aquesta manera, aprendran sense donar-se conter.
Per tant, Danniel Pennac diu que els errors de l’ensenyança per a l’ alumne no deu de ser un obstacle, sinó, una manera més de aprendre i millorar.
Amb aquest capítol, allò que l’autor defensa o, almenys vol transmetre es que allunyar-nos d’allò que no ens agrada o d’allò que ens resulta més difícil de portar endavant, no és la solució. Per aquest motiu, proposa que com a professional de l’educació i l’ensenyament, ajudem al nostre alumnat a tirar endavant.
ResponEliminaMai ningú ha dit que tot en la vida anava a ser del nostre gust, però si es veritat que tenim la capacitat de convertir allò que ens agrada menys en un altra cosa més atractiva.
El que vull dir amb tot açò es que, quan ens trobem amb algun alumne o alumna que presente dificultats en alguna matèria, aconseguir que no es senta fora de lloc, sinó hem de ser capaços de conduir eixa matèria per un camí més atractiu. De vegades donar les classes fent que l’alumnat senta que es protagonista d’allò que contes, o que s’identifiquen, fa que el nivell d’atenció s’eleve en un gran percentatge, aconseguint així que la comprensió també siga major.
Finalment, apuntar que el fracàs escolar es responsabilitat tant del personal docent, com de l’alumnat, com de les famílies. Hem d’intentar que açò canvie i jo pense que està a les nostres mans, a les mans de les noves generacions de mestres. Hem predicar amb l’exemple, a nosaltres no ens agrada que ens classifiquen per la nostra professió o qualsevol altra cosa, doncs no classifiquem al nostre alumnat en bons o roïns, sinó tractem d’oferir ajuda per igual. I no s’oblidem de les condicions personals de cada membre que forme el nostre grup, això també és important i també influeix.
Sara Borrull. 1r-A EDPrimària. Grup4
ResponEliminaEn aquest capítol, el que Danniel Penac ens vol donar a entendre és, la vertadera importància que té l’educació, i més encara, l’aprenentatge. A les aules hi ha molts alumnes, cada un d’ells distints, per lo que s’ha de tenir molta paciència perquè cadascun d’ells té unes necessitats distintes i hi ha que estar a l’abast de cadascun d’ells.
Pel que fa a l’aprenentatge, hi ha que ser constant, com ja he dit abans, tots els alumnes no tenen les mateixes facilitats per a aprendre, per aquest mateix motiu, l’autor bé diu que hi ha que ajudar a cada alumne, un per un, explicar-los les coses dos, tres o quatre voltes a fi de que ho entenguin i que no se cansen i vulguin abandonar els estudis. Per això, Danniel Penac diu que la millor solució és: si te costa la gramàtica doncs fent exercicis de gramàtica, la lectura, llegint fins avorrir-se...etc.
Des del meu punt de vista pense com aquest autor, em d’ajudar a tots els alumnes per a que tinguin confiança amb ells mateixa, i fer-los entendre que no s’hi te que voler abandonar els estudis per que no sàpiguen fer alguna cosa, si no que s’ha de tenir paciència i poc a poc aconseguiran el que vulguin. Com a futura docent tinc que dir, que la motivació que els puguis donar als teus alumnes i la confiança que els donis és la clau per a que tinguin un bon aprenentatge.
Raquel Benavent Gregori
ResponElimina1r-A Primària , Grup 2.
En aquest capítol, el autor ens reflexa la importància que te l'educació. No tots els xiquets i xiquetes tenen la mateixa capacitat per aprendre, per tant em de tindre en compte quines son les virtuts i dificultats de cada alumne.
Aleshores, el que l' autor ens diu es que hem de tindre més paciència en aquells xiquets que necessiten més atenció que altres xiquets. Així que els docents, hem de comprendre que no tot es tan fàcil, que de vegades cal explicar les coses moltes voltes per a que entenguin. No hem de deixar que un alumne pense que no pot sinó en de fer-li entendre que poc a poc i amb esforç pot aconseguir-ho.
A més, un punt a favor per a l'hora d'ensenyar és utilitza una metodologia adequada, per a motivar als xiquets i així el aprenentatge serà molt més significatiu.