En la societat actual el paper de l'escola s'ha vist enmig d'una batalla a cos obert entre el coneiximent i la diversió. Hui les noves tecnologies dominen la nostra vida en molts dels seus aspectes, i com no també el la dels nens i nenes.És evident que l'accés sense límits a tantes i tant variades formes de diversió per als estudiants, desvien l'atenció de l'estudi i de la seva dedicació. Personalment crec que la solució está en els profesors, en com "venen" l'escola, com fan publicitat d'ella. Si els menuts de hui dia son potencials compradors d'una societat consumista, hem de saber vendre l'escola, arribar a l'alumnat així com ho fa la publicitat de tot allò que li agrada. Fer veure que en l'escola també es poden divertir, saber que li agrada als nens i nenes de hui dia i juntar totes ixes diversions amb els coneiximents que han d'adquirir a classe. IRENE SAMOS MERCÉ 1ºB INFANTIL GRUP DE PROJECTE 1
Com tots sabem en la actualitat el consum té gran importància però a més a més el consum que més abunda és la compra i l’ús de les noves tecnologies. Aquest tipus de consum té, com tot, els seus avantatges i desavantatges. En quant als primers hem dir que és una manera de evolucionar cap al futur, una manera d’aprendre des d’altre punt de vista, una forma diferent i més ràpida de obtindre informació sobre tots el temes possibles... Però, com hem dit avanç, també te alguns desavantatges per exemple el que ens proposa el text; el estar més interessat en això (desitjos) que en altres coses tant importants com pot ser l’educació (necessitats), per culpa d’aquest problema hi ha molts xiquets i xiquetes que en la seua escola s’avorreixen i això no es pot permetre. Per a acabar amb el comentari m’agradaria dir que les noves tecnologies estan per tot arreu i el que no podem fer es no integrar-les en els col•legis, si no que deuríem treballar amb elles i mostrar la seua part positiva als alumnes perquè estic completament segura de que aquesta diferent manera de educar els motivaria a aprendre d’altra manera. En suma, deuríem d’educar amb diversió i així tots junts aprendríem noves coses.
Vivim en una època i una societat en què la tecnologia està molt present.
Les noves tecnologies, especialment Internet, pot ser una eina molt útil per obrir-nos portes a altres coneixements, si s'empra bé, i, al meu entendre, aquesta és la tasca del professor/a, ensenyar-los a utilitzar tota la informació que podem obtenir en la xarxa per al nostre benefici i no fer veure que en posar un peu a la classe, estem en "un altre món", en el què només importa que t’aprengues els coneixements necessaris per aprovar.
D'altra banda, el que jo he entès també d'aquest capítol és que els nens/es tenen molt integrat el concepte de consumisme, potser no el seu significat en si, però sí el fet de ex: "Jo dono diners, i a mi em donen un joc ", i són molts els que l'apliquen a l'escola, sentint-se "estafats "ja que per a ells, l'escola és un lloc pel qual has de matinar per anar, per a què allà t’expliquen teoria i, damunt, has de fer deures i, tanmateix, què obtens tu a canvi?, quina és la teua recompensa per la feina feta? No entenen, o no accepten per la inutilitat que els pareix, que "la recompensa" ve donada en forma de saber.
És molt difícil per al professorat fer entendre a l’alumnat la importància i els beneficis de l’estudi, i sobretot que prioritzen açò sobre jugar amb les noves tecnologies d’avui en dia. Per posar un exemple, és una baralla constant el que els nens/es quan arriben a casa facen els deures i que no es posen directament a jugar amb l’ordinador o el videojoc.
Com se li fa entendre a un xiquet/a que han de voler fer les tasques i no anar a jugar directament? Com han d’anteposar la seua necessitat d’aprendre amb els seus desitjos? Si a tot açò, que hi és una qüestió d´anys i anys enrere, li sumem que a totes les casa d´avui en dia hi ha un cert consumisme cap a les noves tecnologies, Internet etc, la distracció per als xiquets és major.
Podríem dir, que açò és qüestió d´uns bons hàbits d´estudi des de ben menuts, tenint el costum de fer primer les tasques que hi corresponga i després, com a recompensa, jugar per exemple amb el videojoc. I sobretot, tant a casa com a l´escola ensenyar-los a fer un bon ús i no un abús de les noves tecnologies.
Avui dia, els xiquets i xiquetes tenen com a model a imitar, l'heroi o heroïna del seu videojoc favorit. Canvien el llapis per un “joystick”, el paper per pantalles, l'agenda per un disc dur…
El professor o professora, ha d'esforçar-se per ser un referent en la vida dels nostres alumnes i alumnes. Que vulguin aprendre de nosaltres, que ens vegin com alguna cosa idealitzada i que la seva ment s'ompli de sabers i desterri la necessitat impulsiva de comprar universos paral•lels. És difícil deixar de costat les tecnologies, doncs convivim amb elles, però cal fer-los entrar en raó, que mentre s'acaba un joc, la vida segueix, i si no t'impregnes de sabers s’acabarà la partida.
És més difícil pensar i fer, que imaginar i improvisar, però l'esforç realitzat sempre serà recompensat. En canvi per moltes hores dedicades a la pantalla deixen ceguesa i et converteixen en canalla.
Pennac ens parla generalment de que l'escola perd força front una societat consumista que aconsegueix desviar l'atenciò dels estudiants.
Baix el meu punt de vista, crec que és hora de dur a terme un canvi des de les arrels del sistema educatiu actual, ja que aquest està envellit. Per sort o per desgracia, vivim en una societat de canvi continu, i més avui en dia, que amb les noves tecnologies hi canvia tot d'una manera encara més ràpida. Si avui és la societat la que és capaç de focalitzar tots els desitjos del alumnat, hem d'aplegar a demà i tenir un sistema educatiu que aconseguisca atraure els desitjos i cobrir les necessitats dels estudiants. Amb tot açó, parle d'un canvi dràstic, d'un reciclatge per part del professorat, d'un reciclatge de les metodologies que s'utilitzaven anys enrrere, un reciclatge en definitiva, al sistema educatiu.
Necessitem una escola flexible, una escola on el vot de l'alumnat tinga un alt valor, perqué a la fi i al cap, són els joves qui menegen aquest sistema i es l'escola qui s'ha d'adaptar als continus canvis de la societat.
Conclouré dient que es l'escola per tant, qui s'ha d'adaptar als estudiants i no els estudiants a l'escola.
Hui en dia la distracció per part dels estudiants no es gens difícil. Tenen al seu abans varietat de recursos i distraccions, poden estar al mateix temps pendents de la TV, enviar un SMS, i contestar a allò pel que esta preguntant la mare. Aquesta situació es repeteix a l’ àmbit escolar i per tant és difícil que estiguen concentrats en un esdeveniment concret. Cal pensar que l’ aprenentatge no es pot produir si l’alumnat no esta motivat. Per això cal ser conscients i entendre que cada alumna i alumne ve d’una realitat diferent i que tots porten una motxilla carregada amb la seua pròpia història, no tots tenen la mateixa, i per tant la motivació per aprendre tampoc serà la mateixa. La tasca del docent no és fàcil, de vegades ve donada per la manca d’experiència, ho també per la manca de formació, dirigida cap a l’enteniment de cada realitat i cap a noves estratègies d’aprenentatge. No sols s’ha de transmetre allò que hem aprés sinó que s’ha de partir de les necessitats que cadascun té. Per aquesta raó s’ha d’oferir un aprenentatge on l’alumnat estiga implicat i que treballe de forma activa, i amb unes pautes clares i precises d’allò que es pretén ensenyar.
L'alumne veu l'escola com un dur treball sense recompensa, pensa que no hi ha res a canvi de l'esforç. No veu que darrere de l'esforç adquireixes grans coneixements que en un futur et seran molt útils i que a poc a poc vas recollint molta informació que tota persona necessita. El problema és que només es pensa en els llibres acadèmics, en l'estudiar per aconseguir un resultat positiu al butlletí de notes de final de curs. Però, si s'aconsegueix treballar mitjançant l'interès del nen/a s'aconseguirien millors resultats, i el xiquet o xiqueta mostraria una actitud més positiva respecte a l'escola. Tenen al seu abast tota la informació que necessiten saber per enriquir els seus coneixements, mitjançant les noves tecnologies, però només el fan servir per jugar i comunicar-se amb els amics/es, per això és important que des de l'escola els ensenyem a utilitzar aquests mitjans informàtics d'una manera més eficaç i poder aconseguir a través d'ella tota la informació que necessiten.
Nuria Soria Fortuny 1r A Magisteri Ed. Primaria Grup 3
Respecte a la pregunta de: què implica l'escola per a l'estudiant enfront d'una societat de consum com la nostra?, podem dir que vol dir que als xiquets no els pots explicar quant son menuts que el que deuen de fer es estudiar i treballar per a que tinguen un bon futur. Ja que els xiquets a eixes edats l'únic que pensen es en jugar, pensen en les noves tecnologies com les "maquinetes", l'ordinador, etc...
Per a que els xiquets quant vagen a casa el primer que fagen siga ficar-se a fer el deure sense que el pare o la mare li diga res, el xiquet hauria de estar ensenyat de ben menut a un bon habit de treball i a saber que abans de finalitzar el seu deure no pot ni jugar, ni veure la televisió, ni res d'eixes coses...!
En conclusió per a que el xiquet li agrade estudiar i no s'avorreixi els que primer tenen que canviar son els mestres, i deuen de fer una classe activa i participativa per a que els alumnes participen i s'impliquen.
Actualment, la societat en la qual vivim és completament diferent al model tradicional.
Abans la disciplina i el respecte estaven a l'ordre del dia, per la qual cosa el que diguessin els majors es cumplia. En l'escola, el fonctionament era similar, s'anava amb ganes a aprendre a pesar de la metodologia emprada. Anar a escola estava estipulat per la societat si es volia aspirar a alguna cosa en la vida.
Avui tot és diferenti els motius són varis. L'heco de tindre que anar a escola segueix i de manera obligatòria però la mentalitat de l'alumnat ha canviat per complet.
A dia d'avui són varis les influències que reben els jovens. En primer lloc la varietat d'elecció que tenen en el cas de no voler estudiar cap carrera (FP'S, cursos, etc..)
En segon lloc la substitució dels vincles socials, familiars i altres per objectes materials com mòbils, televisió,...
Això es fa notar en la dispersió sistemàtica per part de l'alumnat i l'escassa capacitat de concentració que tenen. En classe fan com amb la televisió a casa: zapean.
Ultimamanet es denota una preocupació per remeiar això: planejant noves metodologies i tractant de motivar als nens i nenes. Per a això treballen en comú (alumne/docent) buscant l'interes d'aquests i que d'ells sorgeixi el voler aprendre més sobre aquest tema.
La societat evoluciona, sobretot la societat de consum, cada dia més i més apresa, i tots canviem amb ella.
Cada dia és més difícil compaginar la societat amb l’escola, que és precisament el que es deuria fer per a poder crear persones amb interès social i motivades per l’aprenentatge. Però és veritat que les famílies treballen cada vegada més i en pitjors condicions, la crisi ens afecta a tots i totes i això es nota, més hores i menys sou. Això no és solament un problema per a les persones que cada vegada dediquen més temps a treballar i menys temps a viure sino que, afecta sobretots als xiquets i a les xiquetes que no tenen una vigilància constant, cap xiquet elegiria fer deures davant de jugar a la consola, i si no té a ningú que el vigile, evidentment no farà el que se suposa que és correcte. Ara, a tot això li afegim el problema que té l’escola, el de la no-motivació i és que l’escola és una obligació i així ho vegem tots quan som menuts i menudes, una obligació avorrida. Davant una societat de consum com la nostra, no hi ha una solució directa per a aconseguir que un infant prenga la decisió d’elegir fer els deures davant de jugar a la consola o a qualsevol altre joc. L’únic que podem fer és unir-nos a l’enemic, és a dir, si no podem lluitar davant una societat plantejada d’aquesta manera, anem a intentar no veure la tecnologia com una prohibició en classe i introduïm-la en les nostres aules, potser que d’aquesta manera aconseguim el que no hem assolit fins ara.
VANESA PARDO BERLANGA 1ºC PRIMARIA GRUP DE PROJECTE 4
En la societat actual el paper de l'escola s'ha vist enmig d'una batalla a cos obert entre el coneiximent i la diversió. Hui les noves tecnologies dominen la nostra vida en molts dels seus aspectes, i com no també el la dels nens i nenes.És evident que l'accés sense límits a tantes i tant variades formes de diversió per als estudiants, desvien l'atenció de l'estudi i de la seva dedicació.
ResponEliminaPersonalment crec que la solució está en els profesors, en com "venen" l'escola, com fan publicitat d'ella. Si els menuts de hui dia son potencials compradors d'una societat consumista, hem de saber vendre l'escola, arribar a l'alumnat així com ho fa la publicitat de tot allò que li agrada. Fer veure que en l'escola també es poden divertir, saber que li agrada als nens i nenes de hui dia i juntar totes ixes diversions amb els coneiximents que han d'adquirir a classe.
IRENE SAMOS MERCÉ
1ºB INFANTIL GRUP DE PROJECTE 1
Com tots sabem en la actualitat el consum té gran importància però a més a més el consum que més abunda és la compra i l’ús de les noves tecnologies. Aquest tipus de consum té, com tot, els seus avantatges i desavantatges. En quant als primers hem dir que és una manera de evolucionar cap al futur, una manera d’aprendre des d’altre punt de vista, una forma diferent i més ràpida de obtindre informació sobre tots el temes possibles... Però, com hem dit avanç, també te alguns desavantatges per exemple el que ens proposa el text; el estar més interessat en això (desitjos) que en altres coses tant importants com pot ser l’educació (necessitats), per culpa d’aquest problema hi ha molts xiquets i xiquetes que en la seua escola s’avorreixen i això no es pot permetre.
ResponEliminaPer a acabar amb el comentari m’agradaria dir que les noves tecnologies estan per tot arreu i el que no podem fer es no integrar-les en els col•legis, si no que deuríem treballar amb elles i mostrar la seua part positiva als alumnes perquè estic completament segura de que aquesta diferent manera de educar els motivaria a aprendre d’altra manera. En suma, deuríem d’educar amb diversió i així tots junts aprendríem noves coses.
Vivim en una època i una societat en què la tecnologia està molt present.
ResponEliminaLes noves tecnologies, especialment Internet, pot ser una eina molt útil per obrir-nos portes a altres coneixements, si s'empra bé, i, al meu entendre, aquesta és la tasca del professor/a, ensenyar-los a utilitzar tota la informació que podem obtenir en la xarxa per al nostre benefici i no fer veure que en posar un peu a la classe, estem en "un altre món", en el què només importa que t’aprengues els coneixements necessaris per aprovar.
D'altra banda, el que jo he entès també d'aquest capítol és que els nens/es tenen molt integrat el concepte de consumisme, potser no el seu significat en si, però sí el fet de ex: "Jo dono diners, i a mi em donen un joc ", i són molts els que l'apliquen a l'escola, sentint-se "estafats "ja que per a ells, l'escola és un lloc pel qual has de matinar per anar, per a què allà t’expliquen teoria i, damunt, has de fer deures i, tanmateix, què obtens tu a canvi?, quina és la teua recompensa per la feina feta?
No entenen, o no accepten per la inutilitat que els pareix, que "la recompensa" ve donada en forma de saber.
És molt difícil per al professorat fer entendre a l’alumnat la importància i els beneficis de l’estudi, i sobretot que prioritzen açò sobre jugar amb les noves tecnologies d’avui en dia. Per posar un exemple, és una baralla constant el que els nens/es quan arriben a casa facen els deures i que no es posen directament a jugar amb l’ordinador o el videojoc.
ResponEliminaCom se li fa entendre a un xiquet/a que han de voler fer les tasques i no anar a jugar directament? Com han d’anteposar la seua necessitat d’aprendre amb els seus desitjos? Si a tot açò, que hi és una qüestió d´anys i anys enrere, li sumem que a totes les casa d´avui en dia hi ha un cert consumisme cap a les noves tecnologies, Internet etc, la distracció per als xiquets és major.
Podríem dir, que açò és qüestió d´uns bons hàbits d´estudi des de ben menuts, tenint el costum de fer primer les tasques que hi corresponga i després, com a recompensa, jugar per exemple amb el videojoc. I sobretot, tant a casa com a l´escola ensenyar-los a fer un bon ús i no un abús de les noves tecnologies.
NOÈLIA TOMÀS ALARCÓN 1ºB
Avui dia, els xiquets i xiquetes tenen com a model a imitar, l'heroi o heroïna del seu videojoc favorit. Canvien el llapis per un “joystick”, el paper per pantalles, l'agenda per un disc dur…
ResponEliminaEl professor o professora, ha d'esforçar-se per ser un referent en la vida dels nostres alumnes i alumnes. Que vulguin aprendre de nosaltres, que ens vegin com alguna cosa idealitzada i que la seva ment s'ompli de sabers i desterri la necessitat impulsiva de comprar universos paral•lels. És difícil deixar de costat les tecnologies, doncs convivim amb elles, però cal fer-los entrar en raó, que mentre s'acaba un joc, la vida segueix, i si no t'impregnes de sabers s’acabarà la partida.
És més difícil pensar i fer, que imaginar i improvisar, però l'esforç realitzat sempre serà recompensat. En canvi per moltes hores dedicades a la pantalla deixen ceguesa i et converteixen en canalla.
Mario Pérez Juan 1r B Primària
Pennac ens parla generalment de que l'escola perd força front una societat consumista que aconsegueix desviar l'atenciò dels estudiants.
ResponEliminaBaix el meu punt de vista, crec que és hora de dur a terme un canvi des de les arrels del sistema educatiu actual, ja que aquest està envellit. Per sort o per desgracia, vivim en una societat de canvi continu, i més avui en dia, que amb les noves tecnologies hi canvia tot d'una manera encara més ràpida. Si avui és la societat la que és capaç de focalitzar tots els desitjos del alumnat, hem d'aplegar a demà i tenir un sistema educatiu que aconseguisca atraure els desitjos i cobrir les necessitats dels estudiants. Amb tot açó, parle d'un canvi dràstic, d'un reciclatge per part del professorat, d'un reciclatge de les metodologies que s'utilitzaven anys enrrere, un reciclatge en definitiva, al sistema educatiu.
Necessitem una escola flexible, una escola on el vot de l'alumnat tinga un alt valor, perqué a la fi i al cap, són els joves qui menegen aquest sistema i es l'escola qui s'ha d'adaptar als continus canvis de la societat.
Conclouré dient que es l'escola per tant, qui s'ha d'adaptar als estudiants i no els estudiants a l'escola.
Hui en dia la distracció per part dels estudiants no es gens difícil. Tenen al seu abans varietat de recursos i distraccions, poden estar al mateix temps pendents de la TV, enviar un SMS, i contestar a allò pel que esta preguntant la mare. Aquesta situació es repeteix a l’ àmbit escolar i per tant és difícil que estiguen concentrats en un esdeveniment concret. Cal pensar que l’ aprenentatge no es pot produir si l’alumnat no esta motivat. Per això cal ser conscients i entendre que cada alumna i alumne ve d’una realitat diferent i que tots porten una motxilla carregada amb la seua pròpia història, no tots tenen la mateixa, i per tant la motivació per aprendre tampoc serà la mateixa. La tasca del docent no és fàcil, de vegades ve donada per la manca d’experiència, ho també per la manca de formació, dirigida cap a l’enteniment de cada realitat i cap a noves estratègies d’aprenentatge. No sols s’ha de transmetre allò que hem aprés sinó que s’ha de partir de les necessitats que cadascun té. Per aquesta raó s’ha d’oferir un aprenentatge on l’alumnat estiga implicat i que treballe de forma activa, i amb unes pautes clares i precises d’allò que es pretén ensenyar.
ResponEliminaL'alumne veu l'escola com un dur treball sense recompensa, pensa que no hi ha res a canvi de l'esforç. No veu que darrere de l'esforç adquireixes grans coneixements que en un futur et seran molt útils i que a poc a poc vas recollint molta informació que tota persona necessita. El problema és que només es pensa en els llibres acadèmics, en l'estudiar per aconseguir un resultat positiu al butlletí de notes de final de curs. Però, si s'aconsegueix treballar mitjançant l'interès del nen/a s'aconseguirien millors resultats, i el xiquet o xiqueta mostraria una actitud més positiva respecte a l'escola. Tenen al seu abast tota la informació que necessiten saber per enriquir els seus coneixements, mitjançant les noves tecnologies, però només el fan servir per jugar i comunicar-se amb els amics/es, per això és important que des de l'escola els ensenyem a utilitzar aquests mitjans informàtics d'una manera més eficaç i poder aconseguir a través d'ella tota la informació que necessiten.
ResponEliminaNuria Soria Fortuny
1r A Magisteri Ed. Primaria
Grup 3
Respecte a la pregunta de: què implica l'escola per a l'estudiant enfront d'una societat de consum com la nostra?, podem dir que vol dir que als xiquets no els pots explicar quant son menuts que el que deuen de fer es estudiar i treballar per a que tinguen un bon futur. Ja que els xiquets a eixes edats l'únic que pensen es en jugar, pensen en les noves tecnologies com les "maquinetes", l'ordinador, etc...
ResponEliminaPer a que els xiquets quant vagen a casa el primer que fagen siga ficar-se a fer el deure sense que el pare o la mare li diga res, el xiquet hauria de estar ensenyat de ben menut a un bon habit de treball i a saber que abans de finalitzar el seu deure no pot ni jugar, ni veure la televisió, ni res d'eixes coses...!
En conclusió per a que el xiquet li agrade estudiar i no s'avorreixi els que primer tenen que canviar son els mestres, i deuen de fer una classe activa i participativa per a que els alumnes participen i s'impliquen.
Actualment, la societat en la qual vivim és completament diferent al model tradicional.
ResponEliminaAbans la disciplina i el respecte estaven a l'ordre del dia, per la qual cosa el que diguessin els majors es cumplia. En l'escola, el fonctionament era similar, s'anava amb ganes a aprendre a pesar de la metodologia emprada. Anar a escola estava estipulat per la societat si es volia aspirar a alguna cosa en la vida.
Avui tot és diferenti els motius són varis. L'heco de tindre que anar a escola segueix i de manera obligatòria però la mentalitat de l'alumnat ha canviat per complet.
A dia d'avui són varis les influències que reben els jovens. En primer lloc la varietat d'elecció que tenen en el cas de no voler estudiar cap carrera (FP'S, cursos, etc..)
En segon lloc la substitució dels vincles socials, familiars i altres per objectes materials com mòbils, televisió,...
Això es fa notar en la dispersió sistemàtica per part de l'alumnat i l'escassa capacitat de concentració que tenen. En classe fan com amb la televisió a casa: zapean.
Ultimamanet es denota una preocupació per remeiar això: planejant noves metodologies i tractant de motivar als nens i nenes. Per a això treballen en comú (alumne/docent) buscant l'interes d'aquests i que d'ells sorgeixi el voler aprendre més sobre aquest tema.
La societat evoluciona, sobretot la societat de consum, cada dia més i més apresa, i tots canviem amb ella.
ResponEliminaCada dia és més difícil compaginar la societat amb l’escola, que és precisament el que es deuria fer per a poder crear persones amb interès social i motivades per l’aprenentatge.
Però és veritat que les famílies treballen cada vegada més i en pitjors condicions, la crisi ens afecta a tots i totes i això es nota, més hores i menys sou.
Això no és solament un problema per a les persones que cada vegada dediquen més temps a treballar i menys temps a viure sino que, afecta sobretots als xiquets i a les xiquetes que no tenen una vigilància constant, cap xiquet elegiria fer deures davant de jugar a la consola, i si no té a ningú que el vigile, evidentment no farà el que se suposa que és correcte.
Ara, a tot això li afegim el problema que té l’escola, el de la no-motivació i és que l’escola és una obligació i així ho vegem tots quan som menuts i menudes, una obligació avorrida.
Davant una societat de consum com la nostra, no hi ha una solució directa per a aconseguir que un infant prenga la decisió d’elegir fer els deures davant de jugar a la consola o a qualsevol altre joc. L’únic que podem fer és unir-nos a l’enemic, és a dir, si no podem lluitar davant una societat plantejada d’aquesta manera, anem a intentar no veure la tecnologia com una prohibició en classe i introduïm-la en les nostres aules, potser que d’aquesta manera aconseguim el que no hem assolit fins ara.
VANESA PARDO BERLANGA
1ºC PRIMARIA
GRUP DE PROJECTE 4