Rellegiu amb atenció el capítol 3 de la sisena part, on Pennac ens conta sobre els bons professors, i feu-ne un comentari. Recordeu algun professor o professora així en la vostra vida acadèmica?
Durant la nostra trajectòria escolar, tots podríem dir que em tingut millor professors/es i pitjors, i per tant, tenim records d'ells tant positius com negatius.
Dels primers tenim molts bons records ja què, com be diu al text, han sigut els que “no es rendien mai”. Són els que han estat pendents de tots els seus alumnes i et senties recolzada per ells; es a dir, si en algun moment et trobaves en una situació de desànim sabies que podies contar amb ells i sempre feien el possible per a animar-te i motivar-te.
Per altra banda, els records que tenim de l’altre grup de professors no són tan bons perquè et marcaren una mala etapa i en molts casos per molt que ho intentaves no aprenies res amb ells. Per això Pennac, en aquest capítol recorda aquells mestres pels quals gràcies a ells, a pogut arribar a dedicar-se a l’ensenyança.
Però, a què ens referim quan parlem d’un mestre bo?, què és el que fa que aquest siga així? Bé, doncs, des de el meu punt de vista un bon mestre és aquell que a banda de saber transmetre uns determinats coneixements als seus alumnes, és capaç de connectar emocionalment amb ells, escoltar-los i saber quines són les seues necessitats. D’aquesta manera els podrà conèixer millor i sempre apareixeran propostes noves que valdrà la pena assumir.
A més a més, ha de saber enriquir els coneixements dels seus xiquets i xiquetes mitjançant un aprenentatge actiu, fent ús de diferents metodologies on els alumnes puguen ser protagonistes del seu propi aprenentatge. Per aquesta raó, el mestre no ha de dictar-los tot el que han de fer sinó que ha de ser com una guia per a ells.
A la meua infantesa recorde a un mestre de matemàtiques que seguia tots aquests passos i es preocupava per tots nosaltres, inclús tenia a les nostres famílies molt a prop i sabia com tractar amb elles per a comentar i posar en comú tots els aspectes tant positius com negatius que hi tenien els seus fills i filles. La connexió entre ambdós parts és fonamental per a que els estudiants avancen amb els estudis.
Finalment, per acabar diré que ser un bon mestre es molt important perquè gràcies a aquesta feina moltes persones van aprenent dia a dia per a poder ser en un futur persones autònomes i competents.
És evident, que per la nostra trajectòria escolar passen diferents tipus de professors /es, cada un tindrà una forma de pensar i de veure les coses. A partir d'això, els qualifiquem com a professors / es bons, o professors / es dolents.
Al meu entendre, un "professor / a dolent / a", és aquesta persona que no té paciència. Si un nen / a fa alguna cosa malament, aquest tipus de professors el primer que fa és cridar i tractar-nos com inferiors per tenir errors. Aquests nens / es el que fan és agafar por al professor / a i no voler participar per por de la seva equivocació i als crits que rebrà per part del professor / a. Aquests docents solen sentir-se superiors, i aquest és el motiu pel qual l’alumnat li costa aprendre, perquè no se sent agust a classe i tampoc té confiança amb el professor per poder preguntar dubtes, o donar la seva opinió sobre qualsevol cosa.
D'altra banda, hi ha els professors/es que sempre seran recordats i que en parlar d'ells es parla amb un somriure a la cara. Al meu entendre, per poder aconseguir això, és essencial transmetre als / les alumnes la confiança suficient perquè els nens puguin parlar sobre els seus problemes a classe sense cap por. Això s'aconsegueix gràcies a l'afecte que un professor / a transmet a cada un dels nens / es. Els / les alumnes se senten estimats, gràcies a ells, confien més en si mateixos i tenen aquestes ganes de resoldre tot tipus de problemes que els vinga, perquè passe el que els passe, saben que una persona està confiant en ells i que espera que no el defrauden. A més a més, no se sent superior als seus alumnes, sinó tot el contrari, pensa que els seus / les alumnes poden corregir els seus errors i ajudar a millorar. Un bon mestre / a ha de tenir passió per l'ensenyament, empatia, ser dialogant amb els alumnes, ser obert, humil ser una persona responsable amb compromís però també saber ser seriós. Saber motivar els nens / nenes i transmetre la passió de l'ensenyament.
En el meu cas, recorde un professor bo, i un altre no tan bo. La primera anècdota que recorde és un professora de llengua castellana, que a part de ser molt afectuosa amb cada un de nosaltres, sempre tractava de resoldre els problemes que tinguéssim fora de l'aula, a part d'estar sempre pendent de nosaltres per poder ajudar-nos en qualsevol cosa. A més a més no tenia cap problema en repetir les coses les vegades que fes falta, o de quedar mitja hora amb algun alumne / a que tingués dificultats en el que s'havia estat veient a classe. Ens tractava amb molt d'afecte, i això feia que tinguéssim cada dia més ganes d'assistir a aquesta classe, i d'aprendre el que intentava ensenyar-nos.
El bon professor és aquell que comparteix amb els seus alumnes no només el saber sinó el desig de saber, el que respecta i considera els seus alumnes dignes dels seus ensenyaments. És trist recordar pocs, molt pocs professors en aquest sentit, pocs Srs. Keating com el de "Dead Poets Society" que fa una crítica als sistemes educatius tradicionals, així com a la societat que representen. La pel•lícula ens mostra l'important que és el que són, i en un futur siguem, capaços de fer els mestres. Ens fa espectadors de dues maneres de concebre l'educació, i per tant de dues maneres de concebre la vida: una forma més opressiva i rutinària i una nova educació que vol ajudar a crear éssers lliures, amb capacitat de pensar i de tenir sentiments propis: Sapere aude. El mestre ajuda els alumnes a descobrir els seus propis camins. Jo recorde al meu mestra d'història de 8e d'EGB, de fer d'això quasi mil anys, però sempre me'n recorde de la Stra. Isabel que arribava abans a classe per dibuixar a la pissarra la piràmide de la societat medieval i després la esborrava amb ràbia per dir que era real però no bona ... enteneu nenes, si érem només nenes, - ens deia, que alguna cosa hagi existit no significa que siga correcta i que no es puga canviar. El sistema actual no ajuda a que hi haja bons professors, perquè encara que el Sr Wert diga que augmentar la ràtio no influeix negativament, si és negatiu, no s'ensenya a pensar a 25 alumnes com a 40, quants més som a menys toquem ... al final els mestres amb classes massificades i baixades de sou contínues s'afarten de fer bé la seva feina i no fan vibrar als seus alumnes. Es trist però real... però ho podem canviar, no?
Crec que tots ens preguntem en algun moment de la nostra etapa escolar què és ser un bon professor. I n’he tingut per ara dos molt grans. Aquells que van aconseguir infondre en la meua la confiança que necessitava per a superar-me cada vegada més, els que convertien l'aprenentatge en diversió, que arribaven al cor pel simple fet de veure amb quina passió impartien la seua assignatura, aquells que no veien els seus alumnes ja no sols com a tals, sinó també com a persones. Gràcies a ells vaig aprendre que el bon mestre és aquell que transmet el seu coneixement important-li que els seus alumnes ho entenguen i prioritzant açò al simple aprovat. Aquells que no s'avergonyien davant de l'equivocació i que feien ús l'error per a educar d'una altra forma i sempre junts. Els que donen lliçons de vida sense ser mestres d'ella, aquells que t'ensenyen a apreciar els coneixements i a voler saber més i per què no, també a compartir-los. És aquell que en definitiva ensenya amb tot el seu 'ser'. En definitiva, aquells que et coneixen i quan visualitzen les teues virtuts les milloren, ressalten i la fomenten perquè mai deixos d'utilitzar-les i sempre destaques per ser com eres, ja que cada alumne és un món. Gràcies a com em van tractar i van ensenyar els dits professors ara els record amb una estima enorme i cada vegada que sent que em supere en la meua etapa universitària i davant d'una dificultat fique tot el meu esforç i cura, els agraïsc que mai es rendiren davant de les meues debilitats i que sempre m'oferiren eixa espenta que tots necessitem i no ens atrevim a demanar per por al rebuig. Per tant sí, hui torne a recordar que jo vaig tindre dos professors de què fa referència Pennac. Dos bons professors, que van marcar la meua estada en el col•legi i institut i que em van ensenyar molt més que els temaris que van impartir en classe. En definitiva, nosaltres no triem quin tipus de professors ens donen classe. Unes vegades ens tocaran aquells que recordem tota la nostra vida i no obstant això altres que es dedicaran a donar la seua assignatura d'una forma teòrica i deixant sempre el marge de profesor-alumne. Aquells que sovint com va ser el meu cas et deixaran en evidència davant de la resta de companys dient-te que no vals per a estudiar o que simplement et trenquen un treball davant de tots donant-los igual com t'assentes i que aprengues o no. Però justament aquest últim tipus de professors i l'experiència que tingues en ells faran que valores més als primers.
En aquest capítol podem veure com Pennac fa un comentari sobre tres professors de la seua etapa escolar que li han marcat i que li han fet que el dia de demà fora mestre. Pennac ens dona motius per els quals el senyor Bla, La senyoreta Gil i el senyor S es converteixen en els millors professors per a ell, i ens compara l’actitud d’aquests amb la resta de mestres. El que a ell li agrada d’aquestos es l’actitud que tenen a l’hora de donar les classes, i es que en les seues llisons no soles transmiteixen allò que cal saber, si no les ganes i el desig d’aprendre. A aquestos docents els agradava molt el que feien i la seua matèria . Això es molt important a l’hora d’impartir una classe, ja que si no t’agrada massa o no suportes als teus alumnes, et fa prendre una sèrie d’actituds i comportaments que creen una barrera amb els teus discents i així es crea un ambient roí per a treballar, ja que no hi haurà una bona relació alumne-mestre i considere que això es important per a un bon aprenentatge. També és relevant que hi haja un respecte entre els mestres i els seus alumnes, però per les dues parts. Es important que hi haja una igualtat entre tots, de manera que l’alumne no es senta ni depreciat ni menys que ningú, i això, desafortunadament, ho fan encara alguns mestres. En aquest capítol també hem observat que el narrador ens conta que, aquestos mestres tan significatius per a ell, es preocupaven molt per les persones que tenien en les seues aules, de manera que no feien distincions entre els més bons i els que no feien res, es preocupaven per tots i ajudaven a aquells que més o necessitaven. Però a l’hora d’ajudar-los, no nomes es referien a si l’alumne tenia algun problema per a estudiar, sinó també si tenia algun tipus de problema personal que impedia que estigués bé o que el desmotivara. Personalment, he de dir que si que he tingut dues mestres que m’han marcat molt i que em varen motivar a que elegira la carrera de magisteri. M’agradava molt el tracte que tenien amb nosaltres, eren carinyioses i tenien una forma de dir-te les coses que no feies bé de manera que, no et desanimaven, si no tot el contrari, et feien millorar i continuar en davant. L’actitud que tenien amb nosaltres era tan bona que em van transmetre aquest sentiment de dedicar-me a la docéncia. Algun dia m’agradaria arribar a ser com elles. Per tant, a mode de resum, podem dir que el que fa falta es que els mestres siguen respectuosos, al igual que els alumnes, que no es preocupen tant per els caps que hi ha a l’aula i una mica més per les persones que estan educant dia rere dia, que els agrade verdaderament allò que fan, que transmiteixen bones sensacions als alumnes i que els motiven sempre que puguen per a fer que el seu aprenentatge siga continu i fructífer. Es importantíssim l’actitud del mestre cara als alumnes, ja que aquesta també marcarà l’actitud que els xiquets tindran dins de l’aula.
Quan ens parem a recordar en com ens han anat les classes i els estudis una de les cosses que pensem és com eren les classes amb aquell professor o aquella professora. Podiem calificar-los de bons o mals, però... per què? Què era allò que feien a les seues assignatures per a que ens trobàrem bé? Si ens agradaven l’ambient era bó i satisfactori, i si eren roins no apreniem res.
Els bons professors i professores que he tingut despertaven un interés i una curiositat en mí per l’asignatura, feien que tingera ganes d’aprendre. Tots ells i elles feien classes molt dinàmiques: canviaven la dispossició de l’aula sovint, debatiem i entre tots ens consideràvem les respostes mentre que el mestre o la mestra ens aportava també la seua opinió a la nostra un per un, i a més a més ens feien a nosaltres, l’alumnat, que buscàrem, abans de donar qualsevol explicació, la informació o unes idees prèvies.
Cap mestre/a es rendia alhora d’acompanyar a tot l’alumnat a conèixer i entendre els coneixements que ens volien transmetre. En alguns o algunes havia de prestar major atenció o portar un altre ritme per a que ho pugueren compendre tot bé. I mai es nombraven cosses males, sino dien que sempre es podia millorar. Però també es consideràven els bons treballs. Quant al tracte, en sentit emocional, era per a tots els mateix, perquè al cap i a la fi és el seu treball, i al no haber-hi preferències funcionàvem tots amb igualtat de condicions i no ens sentiem influenciats per aixó.
Jo recorde que una mateixa assignatura ha passat d’agradar-me moltísim a no agradar-me gens, i tot perquè segons qui ha donat l’assignatura ha fet que el meu jo es vera com si eixa assignatura fora la que m’apassionara. He tingut professorat de tot tipus, però mai s’oblidem dels que ens han fet sentir-nos bé en classe, el que ha fet en un temps determinat que la biologia fora el que més m’agradara, el que va fer que la filosofia també em donara a pensar, la que també em treia motivació en ciències socials i moltísims més.
El que vull dir és que la vocació i les ganes són molt importants. Que es nota quan un professor o professora es bó o no i aixó ho haurien de tindre en compte les escoles. Sols s’haurien d’acceptar bons i bones mestres perquè l’educació i l’ensenyament-aprenentatge són el pilar de tota la societat i qui no siga un/a bon/a professor/a no mereix el títol ni donar classe.
L'autor de 'Mal d'Escola', Daniel Pennac, ens compta en este capítol del seu llibre les seues experiències personals amb alguns dels professors que han passat per la seua vida. En especial, l'autor ens parla de tres professors que va tindre en la seua etapa escolar i que li van marcar positivament, influint en el seu recorregut escolar i també en la seua vocació com a mestre. Estos tres professors que Pennac recorda amb afecte i els qualifica com a bons professors, eren molt diferents a la resta de docents que Pennac recorda. Ells teníen respecte pels seus alumnes, els valoraven i motivaven en tot moment, i intentaven ajudar-los, a tots ells. Els millors professors per a l'autor van ser aquells que s'interessaven pels seus alumnes, els recolzaven i ajudaven, per molt que als alumnes els costara. Aquestos valors que Pennac recorda en els seus professors, són segons el meu punt de vista, indispensables a l'hora d'ensenyar a l'alumnat. Quan jo em pare a pensar en els docents que m'han marcat i que, al meu entendre, han sigut amb els que més he aprés, han sigut aquells que m'han prestat molta atenció i que m'han motivat a seguir cap avant. Encara que sí que és cert que la gran majoria de professors que he tingut (sobretot en secundària) van ser prou durs amb mi i moltes vegades em desmotivaven. És per això que crec que per a ser uns bons professors, per a ensenyar de veritat als alumnes i per a aconseguir que aquestos, el dia de demà, aconseguisquen el que es proposen: Hem de respectar-los, escoltar-los i prestar-los atenció perquè es sentisquen valorats i volguts, i el que és molt important, intentar ajudar tots els alumnes que tenim, tenint en compte les seues necessitats i dificultats. I aquestes idees que l'autor ens transmet, hem de tindre-les molt clares també els alumnes que estem estudiant per a ser docents, ja que nosaltres som eixos futurs professors i hem d'ensenyar de forma molt diferent de tots aquells professors que tots hem tingut i que no ens han aportat res positiu, si no tot el contrari.
Tots nosaltres tenim records roïns i bons dels professors que han passat per la nostra trajectòria acadèmica. Els primers professors són els que tenim millors records ja que són els que ens han aguantat i ens han ajudat en eixos moments que per a tu eren frustrants els teus primers anys del curs acadèmic. Sàvies que eixos professors mai t'anaven a fallar i que sempre estarien allí i almenys eixe ha sigut el meu cas. Després a l'avançar de curs també avancem nosaltres i arriba l'època dura l'adolescència. Una etapa molt complicada en la teua vida en la qual creus que el món esta en contra de tu tant la teua família com els teus professors. Però jo d'eixa etapa guarde molt bons records d'aquells professors que m'han sabut aportar projectes idees i sobretot aptitud per a afrontar el dia a dia d'eixa etapa tin dura com és la pubertat. Guarde molt bons records d'eixes classes d'història amb el professor Rafa, a quasi tota la classe els pareixia un cochaz com l'explicava però a mon em fascinava i em va saber amar la història. També recorde al pare Celia que em recolze en la meua etapa més dura 2 de batxillerat eixa etapa en la qual no saps ni on estes que et mors dels nervis només de sentir la paraula selectiu i que tantes vegades te la repetixen. El m'ajude afrontar esta etapa amb serenitat i m'ajude sobretot a estudiar cosa que en el meu col•legi no ens ensenyaven. Finalment vull dir que ser professor és un treball molt dur però al mateix temps molt sacrificant ja que als xiquets els has d'ensenyar no sols coneixements sinó en señarles a ser persones i inculcar-los una sèrie de valors.
L'autor reflexiona sobre els professors que ha tingut al llarg de la seua trajectòria escolar. Parla sobretot de tres professors que li van marcar, per a ell tenien en compte tant als bons com als mals alumnes, acompanyaven els alumnes, s'esforçaven amb ells, s'alegraven dels seus progressos i mai consideraven el fracàs com una injúria personal. Per a Pennac aquestes són les qualitats que ha de tindre un bon professor. Per a ell aquests tres professors van influenciar notablement la seua decisió de triar la professió de mestre, ja que aquests li van transmetre el desig de saber i de impartir els seus coneixements als altres.
Per altra banda, també parla d'aquells professors que li van marcar en sentit negatiu, perquè com tots sabem tots els mestres no són iguals a les escoles. Aquests professors els va conèixer l'últim any d'escola, per a aquests professors els alumnes eren una massa comú i no feien cap distinció entre alumnes. Aquestes qualitats pense que a partir d'ara desaparèixeran dels nous mestres, ja que els mètodes d'ensenyança van canviant poc a poc.
Al llarg de la nostra trajectòria acadèmica ens hem trobat en professors de tot tipus. Tal vegada, sempre se'ns queda en la memòria aquells professors que sempre ens han ajudat davant qualsevol problema i aquells que han estat al nostre costat en qualsevol moment.
Per concloure, jo pense que actualment l'aprenent de mestre ix del grau sabent com ser un bon professor i com acompanyar al seus alumnes al llarg de la seua trajectòria.
L’autor ens parla de l’experiència que ha tingut al llarg de la seua vida a l’escola. Nomena tres docents que li han marcat al llarg del seus estudis i l’han fet créixer tant en l’àmbit personal con en l’acadèmic. També ens indica els motius pels quals considera aquests docents bons professors i professores, entre ells, l’atenció per igual a tot l’alumnat sense tindre en compte la rapidesa o lentitud en l’aprenentatge, l’alegria pels progressos de l’alumnat, la poca importància que donaven a la lentitud en l’aprenentatge; mai consideraven els seus fracassos com una injúria personal, la capacitat per despertar interessos i motivar els estudiants més endarrerits. Aquests docents els feien sentir importants per compartir amb ells no sols el saber, sinó els desitjos de saber. Defineix les classes com aules de comunicació, on els docents tenen un gran domini del tema per la qual cosa, a l’aula hi ha una gran espontaneïtat. Per altra part, també presenta docents que li han influït negativament pels mètodes que han emprat a classe o per la manera de tractar l’alumnat. Consideren l’alumnat com una gran massa sense tindre en compte les diferències individuals que hi ha a la classe, sempre han considerat l’alumnat inferior respecte ells. Pense que l’autor del llibre ha descrit molt adequadament que és un bon docent, i en el meu període escolar també he tingut la sort de trobar docents amb una gran implicació, que ens motivaven per aprendre coses noves i ens feien un ensenyament productiu i divertit. També crec que al llarg del temps els docents utilitzaran sistemes pedagògics mes adequats i millors.
A l’escola recorde el meu professor de Francés, ‘Don Ximo’. Sí, sí ‘Don Ximo’, així se’ns va presentar el primer dia de classe amb el seu semblant de ‘mala llet’ (perdoneu per l’expressió, però en aquest cas no hi havia una altra que ho definiria millor); encara que no haguera fet falta la presentació perquè tothom coneixia i, un poc, temia a Ximo Alventosa director del Col•legi. Imagineu la cara que se’m va quedar quan de sobte va traure el seu “radiocasette” i es ficà a cantar “Carmen” com si d’un tenor professional de l’òpera es tractase. Després d’aquella brillant interpretació la meua concepció d’ell va canviar, el vaig veure més humà, proper i entregat. Amb les successives classes es va guanyar el títol del “meu professor preferit”; mai ens renyia i sempre feia les classes pràctiques, amb cançons o pel•lícules en francés; inclòs ens animàvem a fer debats de qualsevol tema. Va saber transmetre’m la passió i la vocació per l’ensenyança, a més d’aconseguir llevar-me la vergonya que m’ofusca a l’hora de parlar esta llengua que m’és tan familiar.
D’altra banda, a l’institut vaig conèixer la persona més fascinant e influent que he conegut en la meua vida. S’anomenava Inés i era la meua professora de Biologia i Laboratori de Ciència. Radiava tanta passió pel coneixement i, així mateix, despertava la curiositat de saber més. Utilitzava una metodologia basada en l’experiència i la pràctica , per això, sempre estàvem fent experiments; palpant-ho tot; excursions, encara que fora al patí, però sempre amb una mentalitat científica. Volíem descobrir el que ens deparava el món i ella aconseguia obrir-nos les portes i guiar-nos per una realitat més ampla i variada de la que alguna volta havíem somniat. Inés m’ensenyà que les notes roïnes, i suspensos com en el cas de Pennac, no són el fi del món, que cadascú té el seu temps d’aprenentatge i que, el que realment importa en la vida s’acabarà per aprendre, no cal ofuscar-se. La qüestió com deia ella és plantejar-nos què serà el que recordarem com important dins de "x anys". Suspensos? Quant de temps hem tardat en acabar els estudis? No, segur que el que realment valorarem serà el resultat, on hem aplegat, tot el que hem après pel camí i se’ns omplirà el pit de satisfacció.
I d’aquesta barreja de bones experiències junt amb les exposades per l’autor en aquest capítol vaig a configurar la meua definició d’un/a bon/a mestre: ha de ser un/a bon/a comunicador/a capaç de captar l'atenció per tal d’ensenyar uns coneixements fent que l’alumnat quasi els visca com a esdeveniments propis i per això cal sentir passió pel que es fa. El/la docent motivarà a tot el seu alumnat, però en especial als desmotivats, i amb l’ajuda dels reforços positius aconseguirà un bon aprenentatge. En el cas que l’alumne/a continuara sense aprendre el/la bon/a mestre serà aquell/a que tinga la suficient humiltat com per a admetre que no ho estarà explicant amb la claredat i paciència suficient, abans de dir que un/a alumne/a ha fracassat.
Sé que les expectatives estan molt altes, però espere algun dia poder seguir el seu exemple i arribar a ser una bona mestra que els/les alumnes recorden encara que siga amb la meitat del afecte que recorde jo a Ximo i Inés.
L'autor ens fa refelxionar sobre la importancia dels docents a la nostra vida, ja que ens influencien molt de manera tant positiva com negativa. En les mans dels docents està el formar els jóvens del demà, contribuir que siguen persones responsables, que respecten als seus companys i que adquirisquen una consciència de protecció cap al que els rodeja i de rebuig davant de les injustícies. Com podríem definir el bon professor? Jo diria que és aquell que té les qualitats següents: vocació, sensibilitat, capacitat d’empatia, autocontrol, autoconfiança, cultura i creativitat.
L'autor ens fa refelxionar sobre la importancia dels docents a la nostra vida, ja que ens influencien molt de manera tant positiva com negativa. En les mans dels docents està el formar els jóvens del demà, contribuir que siguen persones responsables, que respecten als seus companys i que adquirisquen una consciència de protecció cap al que els rodeja i de rebuig davant de les injustícies. Com podríem definir el bon professor? Jo diria que és aquell que té les qualitats següents: vocació, sensibilitat, capacitat d’empatia, autocontrol, autoconfiança, cultura i creativitat.
En quant a la meua experiència com a alumne he tingut molta sort ja que la majoria de mestres m'han ensenyat molt be i no tinc ninguna queixa cap a ells. Si que recorde una mestra d'angles que no m'ha ajudat en res quan ho necessitava, ja que hem costa molt aprendre llengües i ara m'está passant factura en la carrera ja que no tinc ni idea al no haver tingut el suport i la atenció necessària per part d'eixa mestra que la vaig tindre 4 anys.
De cara a un futur espere ser un bon docent i que els alumnes hem recorden per tot el que han aprés amb mi.
Normalment recordem amb mes entusiasme els professors i professores que hem tingut a la infantesa, ja que era temps de diversió, sense problemes per passar de curs i amb la ignorància que ens destacava per l'edat, que a l'adolesciència.
En el meu cas ocorre el contrari. Durant molts anys he estat negada a l'anglés fins que en arribar a l'Institut em vaig trobar amb Eva, la mestra d'anglés que mai oblidaré. La recorde tan rebé com Pennac recorda els seus tres millors professors, com vestía, com explicava, la seua manera d'expressar-se i fins i tot recorde el cotxe que portava: un Peugeot 307 de color morat. Aquesta professora fou la "culpable" de que en un futur dessitge dedicar-me a la docència d'anglés.
Per aquests motius, i perquè nosaltres serem models del nostre alumnat, al igual que han sigut els professors per a nosaltres, em motive i m'alegre al pensar que algún dia arribaré a ser aquella professora que els seus alumnes recordaran tan bellíssimament.
Al llarg de la meua vida, del meu recorregut durant l'etapa educativa m'he trobat amb amb professors molt diversos , alguns d'ells entregats al màxim i altres no tant. Un bon docent, exercix la seua professió per vocació, pròxim a l'alumnat, creant un vincule afectiu perquè l'alumnat adquirisca els continguts impartits i els objectius establits .però no sols impartint la matèria sinó motivant-los i assegurant-se de que s'adquirisquen correctament i siguen per a tota la vida. Al contrari moltes vegades xoquem amb algun d'ells que la seua màxima preocupació és impartir les classes, dona la seua matèria aprens de memòria i si aproves els exàmens tot perfecte eres un bon alumne però si al contrari per qualsevol motiu no aprens el que l'impartix et desmotiven i et sents fustrat.
Penac en el llibre mostra estar agraït alguns dels seus professors que gràcies a ells hui en dia és mestre. Hi ha professors inoblidables, bons, excel•lents els que deixen empremta inesborrable en nosaltres
Tots hem tingut algun professor que ens ha marcat en la nostra etapa escolar tant per ha bé com per mal, són eixos records que queden gravats en la teua ment simplement per l'actitud del professor davant dels obstacles. Doncs això és el que transmet Daniel Pennac al tercer capítol del la sisena part.
En el cas de Pennac hi havia tres professors que van ajudar a evadir-se de seu entorn poc afavoridor i que van influir a que fos el professor que actualment és. Aquells tres profesors eren: el senyor Bal, la senyoreta Gi i el senyor S. Tots ells d'allò més diferents però tenien aquesta qualitat que feia que t'endinsares en les seves assignatures i que passessin les hores volant.
D'altra banda i baix el meu punt de vista els bons professors són els que fan la seva feina per vocació, donen a les classes amb un dinamisme i una creativitat que sembla que sigua real, a més de ser sensible i saber empatitzar amb els alumnes.
Finalment, ells són els que en part eduquen als nostres fills perquè decideixin per ells mateixos i s'enfronten a la vida sent fidels als seus valors i objectius.
L’autor ens vol expressar la importància que tenen els docents en la vida dels alumnes. Ja que la seua tasca es molt important per al futur dels alumnes ja que hi ha que formar-los i que aprenguin coneixements de totes les assignatures, però apart ensenyar-los valors com ha ser responsables, a respectar als companys, etc.
Tots, alguna vegada em tingut algun professor o professora que han estat ajudant-nos en tot el camí educatiu de la nostra vida i que ens han marcat d’una forma o d’altra.
En la vida de Pennac hi ha hagut tres professors que el van ajudar en tot moment en els moments difícils i de diferent forma. Gracies a eixos professors Pennac es actualment professor.
Finalment, la meua opinió sobre aquest tema es que tots els professors deuen de treballar perquè els agrade. Per afició i vocació ja que de ells/es depèn el futur de molts xiquets i xiquetes.
Durant la nostra trajectòria escolar, tots podríem dir que em tingut millor professors/es i pitjors, i per tant, tenim records d'ells tant positius com negatius.
ResponEliminaDels primers tenim molts bons records ja què, com be diu al text, han sigut els que “no es rendien mai”. Són els que han estat pendents de tots els seus alumnes i et senties recolzada per ells; es a dir, si en algun moment et trobaves en una situació de desànim sabies que podies contar amb ells i sempre feien el possible per a animar-te i motivar-te.
Per altra banda, els records que tenim de l’altre grup de professors no són tan bons perquè et marcaren una mala etapa i en molts casos per molt que ho intentaves no aprenies res amb ells. Per això Pennac, en aquest capítol recorda aquells mestres pels quals gràcies a ells, a pogut arribar a dedicar-se a l’ensenyança.
Però, a què ens referim quan parlem d’un mestre bo?, què és el que fa que aquest siga així? Bé, doncs, des de el meu punt de vista un bon mestre és aquell que a banda de saber transmetre uns determinats coneixements als seus alumnes, és capaç de connectar emocionalment amb ells, escoltar-los i saber quines són les seues necessitats. D’aquesta manera els podrà conèixer millor i sempre apareixeran propostes noves que valdrà la pena assumir.
A més a més, ha de saber enriquir els coneixements dels seus xiquets i xiquetes mitjançant un aprenentatge actiu, fent ús de diferents metodologies on els alumnes puguen ser protagonistes del seu propi aprenentatge. Per aquesta raó, el mestre no ha de dictar-los tot el que han de fer sinó que ha de ser com una guia per a ells.
A la meua infantesa recorde a un mestre de matemàtiques que seguia tots aquests passos i es preocupava per tots nosaltres, inclús tenia a les nostres famílies molt a prop i sabia com tractar amb elles per a comentar i posar en comú tots els aspectes tant positius com negatius que hi tenien els seus fills i filles. La connexió entre ambdós parts és fonamental per a que els estudiants avancen amb els estudis.
Finalment, per acabar diré que ser un bon mestre es molt important perquè gràcies a aquesta feina moltes persones van aprenent dia a dia per a poder ser en un futur persones autònomes i competents.
És evident, que per la nostra trajectòria escolar passen diferents tipus de professors /es, cada un tindrà una forma de pensar i de veure les coses. A partir d'això, els qualifiquem com a professors / es bons, o professors / es dolents.
ResponEliminaAl meu entendre, un "professor / a dolent / a", és aquesta persona que no té paciència. Si un nen / a fa alguna cosa malament, aquest tipus de professors el primer que fa és cridar i tractar-nos com inferiors per tenir errors. Aquests nens / es el que fan és agafar por al professor / a i no voler participar per por de la seva equivocació i als crits que rebrà per part del professor / a. Aquests docents solen sentir-se superiors, i aquest és el motiu pel qual l’alumnat li costa aprendre, perquè no se sent agust a classe i tampoc té confiança amb el professor per poder preguntar dubtes, o donar la seva opinió sobre qualsevol cosa.
D'altra banda, hi ha els professors/es que sempre seran recordats i que en parlar d'ells es parla amb un somriure a la cara. Al meu entendre, per poder aconseguir això, és essencial transmetre als / les alumnes la confiança suficient perquè els nens puguin parlar sobre els seus problemes a classe sense cap por. Això s'aconsegueix gràcies a l'afecte que un professor / a transmet a cada un dels nens / es. Els / les alumnes se senten estimats, gràcies a ells, confien més en si mateixos i tenen aquestes ganes de resoldre tot tipus de problemes que els vinga, perquè passe el que els passe, saben que una persona està confiant en ells i que espera que no el defrauden. A més a més, no se sent superior als seus alumnes, sinó tot el contrari, pensa que els seus / les alumnes poden corregir els seus errors i ajudar a millorar.
Un bon mestre / a ha de tenir passió per l'ensenyament, empatia, ser dialogant amb els alumnes, ser obert, humil ser una persona responsable amb compromís però també saber ser seriós. Saber motivar els nens / nenes i transmetre la passió de l'ensenyament.
En el meu cas, recorde un professor bo, i un altre no tan bo.
La primera anècdota que recorde és un professora de llengua castellana, que a part de ser molt afectuosa amb cada un de nosaltres, sempre tractava de resoldre els problemes que tinguéssim fora de l'aula, a part d'estar sempre pendent de nosaltres per poder ajudar-nos en qualsevol cosa. A més a més no tenia cap problema en repetir les coses les vegades que fes falta, o de quedar mitja hora amb algun alumne / a que tingués dificultats en el que s'havia estat veient a classe. Ens tractava amb molt d'afecte, i això feia que tinguéssim cada dia més ganes d'assistir a aquesta classe, i d'aprendre el que intentava ensenyar-nos.
El bon professor és aquell que comparteix amb els seus alumnes no només el saber sinó el desig de saber, el que respecta i considera els seus alumnes dignes dels seus ensenyaments.
ResponEliminaÉs trist recordar pocs, molt pocs professors en aquest sentit, pocs Srs. Keating com el de "Dead Poets Society" que fa una crítica als sistemes educatius tradicionals, així com a la societat que representen. La pel•lícula ens mostra l'important que és el que són, i en un futur siguem, capaços de fer els mestres. Ens fa espectadors de dues maneres de concebre l'educació, i per tant de dues maneres de concebre la vida: una forma més opressiva i rutinària i una nova educació que vol ajudar a crear éssers lliures, amb capacitat de pensar i de tenir sentiments propis: Sapere aude. El mestre ajuda els alumnes a descobrir els seus propis camins.
Jo recorde al meu mestra d'història de 8e d'EGB, de fer d'això quasi mil anys, però sempre me'n recorde de la Stra. Isabel que arribava abans a classe per dibuixar a la pissarra la piràmide de la societat medieval i després la esborrava amb ràbia per dir que era real però no bona ... enteneu nenes, si érem només nenes, - ens deia, que alguna cosa hagi existit no significa que siga correcta i que no es puga canviar.
El sistema actual no ajuda a que hi haja bons professors, perquè encara que el Sr Wert diga que augmentar la ràtio no influeix negativament, si és negatiu, no s'ensenya a pensar a 25 alumnes com a 40, quants més som a menys toquem ... al final els mestres amb classes massificades i baixades de sou contínues s'afarten de fer bé la seva feina i no fan vibrar als seus alumnes.
Es trist però real... però ho podem canviar, no?
Eva Espadas Chirivella 1º A Primaria.
ResponEliminaCrec que tots ens preguntem en algun moment de la nostra etapa escolar què és ser un bon professor. I n’he tingut per ara dos molt grans. Aquells que van aconseguir infondre en la meua la confiança que necessitava per a superar-me cada vegada més, els que convertien l'aprenentatge en diversió, que arribaven al cor pel simple fet de veure amb quina passió impartien la seua assignatura, aquells que no veien els seus alumnes ja no sols com a tals, sinó també com a persones. Gràcies a ells vaig aprendre que el bon mestre és aquell que transmet el seu coneixement important-li que els seus alumnes ho entenguen i prioritzant açò al simple aprovat. Aquells que no s'avergonyien davant de l'equivocació i que feien ús l'error per a educar d'una altra forma i sempre junts. Els que donen lliçons de vida sense ser mestres d'ella, aquells que t'ensenyen a apreciar els coneixements i a voler saber més i per què no, també a compartir-los. És aquell que en definitiva ensenya amb tot el seu 'ser'. En definitiva, aquells que et coneixen i quan visualitzen les teues virtuts les milloren, ressalten i la fomenten perquè mai deixos d'utilitzar-les i sempre destaques per ser com eres, ja que cada alumne és un món. Gràcies a com em van tractar i van ensenyar els dits professors ara els record amb una estima enorme i cada vegada que sent que em supere en la meua etapa universitària i davant d'una dificultat fique tot el meu esforç i cura, els agraïsc que mai es rendiren davant de les meues debilitats i que sempre m'oferiren eixa espenta que tots necessitem i no ens atrevim a demanar per por al rebuig. Per tant sí, hui torne a recordar que jo vaig tindre dos professors de què fa referència Pennac. Dos bons professors, que van marcar la meua estada en el col•legi i institut i que em van ensenyar molt més que els temaris que van impartir en classe.
En definitiva, nosaltres no triem quin tipus de professors ens donen classe. Unes vegades ens tocaran aquells que recordem tota la nostra vida i no obstant això altres que es dedicaran a donar la seua assignatura d'una forma teòrica i deixant sempre el marge de profesor-alumne. Aquells que sovint com va ser el meu cas et deixaran en evidència davant de la resta de companys dient-te que no vals per a estudiar o que simplement et trenquen un treball davant de tots donant-los igual com t'assentes i que aprengues o no. Però justament aquest últim tipus de professors i l'experiència que tingues en ells faran que valores més als primers.
NATALIA MARTÍNEZ LÓPEZ 1A
ResponEliminaEn aquest capítol podem veure com Pennac fa un comentari sobre tres professors de la seua etapa escolar que li han marcat i que li han fet que el dia de demà fora mestre.
Pennac ens dona motius per els quals el senyor Bla, La senyoreta Gil i el senyor S es converteixen en els millors professors per a ell, i ens compara l’actitud d’aquests amb la resta de mestres. El que a ell li agrada d’aquestos es l’actitud que tenen a l’hora de donar les classes, i es que en les seues llisons no soles transmiteixen allò que cal saber, si no les ganes i el desig d’aprendre. A aquestos docents els agradava molt el que feien i la seua matèria . Això es molt important a l’hora d’impartir una classe, ja que si no t’agrada massa o no suportes als teus alumnes, et fa prendre una sèrie d’actituds i comportaments que creen una barrera amb els teus discents i així es crea un ambient roí per a treballar, ja que no hi haurà una bona relació alumne-mestre i considere que això es important per a un bon aprenentatge. També és relevant que hi haja un respecte entre els mestres i els seus alumnes, però per les dues parts. Es important que hi haja una igualtat entre tots, de manera que l’alumne no es senta ni depreciat ni menys que ningú, i això, desafortunadament, ho fan encara alguns mestres.
En aquest capítol també hem observat que el narrador ens conta que, aquestos mestres tan significatius per a ell, es preocupaven molt per les persones que tenien en les seues aules, de manera que no feien distincions entre els més bons i els que no feien res, es preocupaven per tots i ajudaven a aquells que més o necessitaven. Però a l’hora d’ajudar-los, no nomes es referien a si l’alumne tenia algun problema per a estudiar, sinó també si tenia algun tipus de problema personal que impedia que estigués bé o que el desmotivara.
Personalment, he de dir que si que he tingut dues mestres que m’han marcat molt i que em varen motivar a que elegira la carrera de magisteri. M’agradava molt el tracte que tenien amb nosaltres, eren carinyioses i tenien una forma de dir-te les coses que no feies bé de manera que, no et desanimaven, si no tot el contrari, et feien millorar i continuar en davant. L’actitud que tenien amb nosaltres era tan bona que em van transmetre aquest sentiment de dedicar-me a la docéncia. Algun dia m’agradaria arribar a ser com elles.
Per tant, a mode de resum, podem dir que el que fa falta es que els mestres siguen respectuosos, al igual que els alumnes, que no es preocupen tant per els caps que hi ha a l’aula i una mica més per les persones que estan educant dia rere dia, que els agrade verdaderament allò que fan, que transmiteixen bones sensacions als alumnes i que els motiven sempre que puguen per a fer que el seu aprenentatge siga continu i fructífer.
Es importantíssim l’actitud del mestre cara als alumnes, ja que aquesta també marcarà l’actitud que els xiquets tindran dins de l’aula.
MAL D’ESCOLA: ELS BONS PROFESSORS
ResponEliminaQuan ens parem a recordar en com ens han anat les classes i els estudis una de les cosses que pensem és com eren les classes amb aquell professor o aquella professora.
Podiem calificar-los de bons o mals, però... per què? Què era allò que feien a les seues assignatures per a que ens trobàrem bé?
Si ens agradaven l’ambient era bó i satisfactori, i si eren roins no apreniem res.
Els bons professors i professores que he tingut despertaven un interés i una curiositat en mí per l’asignatura, feien que tingera ganes d’aprendre.
Tots ells i elles feien classes molt dinàmiques: canviaven la dispossició de l’aula sovint, debatiem i entre tots ens consideràvem les respostes mentre que el mestre o la mestra ens aportava també la seua opinió a la nostra un per un, i a més a més ens feien a nosaltres, l’alumnat, que buscàrem, abans de donar qualsevol explicació, la informació o unes idees prèvies.
Cap mestre/a es rendia alhora d’acompanyar a tot l’alumnat a conèixer i entendre els coneixements que ens volien transmetre. En alguns o algunes havia de prestar major atenció o portar un altre ritme per a que ho pugueren compendre tot bé. I mai es nombraven cosses males, sino dien que sempre es podia millorar. Però també es consideràven els bons treballs.
Quant al tracte, en sentit emocional, era per a tots els mateix, perquè al cap i a la fi és el seu treball, i al no haber-hi preferències funcionàvem tots amb igualtat de condicions i no ens sentiem influenciats per aixó.
Jo recorde que una mateixa assignatura ha passat d’agradar-me moltísim a no agradar-me gens, i tot perquè segons qui ha donat l’assignatura ha fet que el meu jo es vera com si eixa assignatura fora la que m’apassionara.
He tingut professorat de tot tipus, però mai s’oblidem dels que ens han fet sentir-nos bé en classe, el que ha fet en un temps determinat que la biologia fora el que més m’agradara, el que va fer que la filosofia també em donara a pensar, la que també em treia motivació en ciències socials i moltísims més.
El que vull dir és que la vocació i les ganes són molt importants. Que es nota quan un professor o professora es bó o no i aixó ho haurien de tindre en compte les escoles.
Sols s’haurien d’acceptar bons i bones mestres perquè l’educació i l’ensenyament-aprenentatge són el pilar de tota la societat i qui no siga un/a bon/a professor/a no mereix el títol ni donar classe.
L'autor de 'Mal d'Escola', Daniel Pennac, ens compta en este capítol del seu llibre les seues experiències personals amb alguns dels professors que han passat per la seua vida. En especial, l'autor ens parla de tres professors que va tindre en la seua etapa escolar i que li van marcar positivament, influint en el seu recorregut escolar i també en la seua vocació com a mestre. Estos tres professors que Pennac recorda amb afecte i els qualifica com a bons professors, eren molt diferents a la resta de docents que Pennac recorda.
ResponEliminaElls teníen respecte pels seus alumnes, els valoraven i motivaven en tot moment, i intentaven ajudar-los, a tots ells. Els millors professors per a l'autor van ser aquells que s'interessaven pels seus alumnes, els recolzaven i ajudaven, per molt que als alumnes els costara.
Aquestos valors que Pennac recorda en els seus professors, són segons el meu punt de vista, indispensables a l'hora d'ensenyar a l'alumnat. Quan jo em pare a pensar en els docents que m'han marcat i que, al meu entendre, han sigut amb els que més he aprés, han sigut aquells que m'han prestat molta atenció i que m'han motivat a seguir cap avant. Encara que sí que és cert que la gran majoria de professors que he tingut (sobretot en secundària) van ser prou durs amb mi i moltes vegades em desmotivaven.
És per això que crec que per a ser uns bons professors, per a ensenyar de veritat als alumnes i per a aconseguir que aquestos, el dia de demà, aconseguisquen el que es proposen: Hem de respectar-los, escoltar-los i prestar-los atenció perquè es sentisquen valorats i volguts, i el que és molt important, intentar ajudar tots els alumnes que tenim, tenint en compte les seues necessitats i dificultats.
I aquestes idees que l'autor ens transmet, hem de tindre-les molt clares també els alumnes que estem estudiant per a ser docents, ja que nosaltres som eixos futurs professors i hem d'ensenyar de forma molt diferent de tots aquells professors que tots hem tingut i que no ens han aportat res positiu, si no tot el contrari.
jorge prieto ramon 1ºb
ResponEliminaTots nosaltres tenim records roïns i bons dels professors que han passat per la nostra trajectòria acadèmica.
Els primers professors són els que tenim millors records ja que són els que ens han aguantat i ens han ajudat en eixos moments que per a tu eren frustrants els teus primers anys del curs acadèmic. Sàvies que eixos professors mai t'anaven a fallar i que sempre estarien allí i almenys eixe ha sigut el meu cas.
Després a l'avançar de curs també avancem nosaltres i arriba l'època dura l'adolescència. Una etapa molt complicada en la teua vida en la qual creus que el món esta en contra de tu tant la teua família com els teus professors. Però jo d'eixa etapa guarde molt bons records d'aquells professors que m'han sabut aportar projectes idees i sobretot aptitud per a afrontar el dia a dia d'eixa etapa tin dura com és la pubertat.
Guarde molt bons records d'eixes classes d'història amb el professor Rafa, a quasi tota la classe els pareixia un cochaz com l'explicava però a mon em fascinava i em va saber amar la història. També recorde al pare Celia que em recolze en la meua etapa més dura 2 de batxillerat eixa etapa en la qual no saps ni on estes que et mors dels nervis només de sentir la paraula selectiu i que tantes vegades te la repetixen. El m'ajude afrontar esta etapa amb serenitat i m'ajude sobretot a estudiar cosa que en el meu col•legi no ens ensenyaven.
Finalment vull dir que ser professor és un treball molt dur però al mateix temps molt sacrificant ja que als xiquets els has d'ensenyar no sols coneixements sinó en señarles a ser persones i inculcar-los una sèrie de valors.
L'autor reflexiona sobre els professors que ha tingut al llarg de la seua trajectòria escolar. Parla sobretot de tres professors que li van marcar, per a ell tenien en compte tant als bons com als mals alumnes, acompanyaven els alumnes, s'esforçaven amb ells, s'alegraven dels seus progressos i mai consideraven el fracàs com una injúria personal. Per a Pennac aquestes són les qualitats que ha de tindre un bon professor. Per a ell aquests tres professors van influenciar notablement la seua decisió de triar la professió de mestre, ja que aquests li van transmetre el desig de saber i de impartir els seus coneixements als altres.
ResponEliminaPer altra banda, també parla d'aquells professors que li van marcar en sentit negatiu, perquè com tots sabem tots els mestres no són iguals a les escoles. Aquests professors els va conèixer l'últim any d'escola, per a aquests professors els alumnes eren una massa comú i no feien cap distinció entre alumnes. Aquestes qualitats pense que a partir d'ara desaparèixeran dels nous mestres, ja que els mètodes d'ensenyança van canviant poc a poc.
Al llarg de la nostra trajectòria acadèmica ens hem trobat en professors de tot tipus. Tal vegada, sempre se'ns queda en la memòria aquells professors que sempre ens han ajudat davant qualsevol problema i aquells que han estat al nostre costat en qualsevol moment.
Per concloure, jo pense que actualment l'aprenent de mestre ix del grau sabent com ser un bon professor i com acompanyar al seus alumnes al llarg de la seua trajectòria.
JOSEP ALCAINA FERRER 1rB
ResponEliminaESCOLA LES QUATRE ESTACIONS
L’autor ens parla de l’experiència que ha tingut al llarg de la seua vida a l’escola. Nomena tres docents que li han marcat al llarg del seus estudis i l’han fet créixer tant en l’àmbit personal con en l’acadèmic. També ens indica els motius pels quals considera aquests docents bons professors i professores, entre ells, l’atenció per igual a tot l’alumnat sense tindre en compte la rapidesa o lentitud en l’aprenentatge, l’alegria pels progressos de l’alumnat, la poca importància que donaven a la lentitud en l’aprenentatge; mai consideraven els seus fracassos com una injúria personal, la capacitat per despertar interessos i motivar els estudiants més endarrerits. Aquests docents els feien sentir importants per compartir amb ells no sols el saber, sinó els desitjos de saber. Defineix les classes com aules de comunicació, on els docents tenen un gran domini del tema per la qual cosa, a l’aula hi ha una gran espontaneïtat.
Per altra part, també presenta docents que li han influït negativament pels mètodes que han emprat a classe o per la manera de tractar l’alumnat. Consideren l’alumnat com una gran massa sense tindre en compte les diferències individuals que hi ha a la classe, sempre han considerat l’alumnat inferior respecte ells.
Pense que l’autor del llibre ha descrit molt adequadament que és un bon docent, i en el meu període escolar també he tingut la sort de trobar docents amb una gran implicació, que ens motivaven per aprendre coses noves i ens feien un ensenyament productiu i divertit. També crec que al llarg del temps els docents utilitzaran sistemes pedagògics mes adequats i millors.
A l’escola recorde el meu professor de Francés, ‘Don Ximo’. Sí, sí ‘Don Ximo’, així se’ns va presentar el primer dia de classe amb el seu semblant de ‘mala llet’ (perdoneu per l’expressió, però en aquest cas no hi havia una altra que ho definiria millor); encara que no haguera fet falta la presentació perquè tothom coneixia i, un poc, temia a Ximo Alventosa director del Col•legi. Imagineu la cara que se’m va quedar quan de sobte va traure el seu “radiocasette” i es ficà a cantar “Carmen” com si d’un tenor professional de l’òpera es tractase. Després d’aquella brillant interpretació la meua concepció d’ell va canviar, el vaig veure més humà, proper i entregat. Amb les successives classes es va guanyar el títol del “meu professor preferit”; mai ens renyia i sempre feia les classes pràctiques, amb cançons o pel•lícules en francés; inclòs ens animàvem a fer debats de qualsevol tema. Va saber transmetre’m la passió i la vocació per l’ensenyança, a més d’aconseguir llevar-me la vergonya que m’ofusca a l’hora de parlar esta llengua que m’és tan familiar.
ResponEliminaD’altra banda, a l’institut vaig conèixer la persona més fascinant e influent que he conegut en la meua vida. S’anomenava Inés i era la meua professora de Biologia i Laboratori de Ciència. Radiava tanta passió pel coneixement i, així mateix, despertava la curiositat de saber més. Utilitzava una metodologia basada en l’experiència i la pràctica , per això, sempre estàvem fent experiments; palpant-ho tot; excursions, encara que fora al patí, però sempre amb una mentalitat científica. Volíem descobrir el que ens deparava el món i ella aconseguia obrir-nos les portes i guiar-nos per una realitat més ampla i variada de la que alguna volta havíem somniat. Inés m’ensenyà que les notes roïnes, i suspensos com en el cas de Pennac, no són el fi del món, que cadascú té el seu temps d’aprenentatge i que, el que realment importa en la vida s’acabarà per aprendre, no cal ofuscar-se. La qüestió com deia ella és plantejar-nos què serà el que recordarem com important dins de "x anys". Suspensos? Quant de temps hem tardat en acabar els estudis? No, segur que el que realment valorarem serà el resultat, on hem aplegat, tot el que hem après pel camí i se’ns omplirà el pit de satisfacció.
I d’aquesta barreja de bones experiències junt amb les exposades per l’autor en aquest capítol vaig a configurar la meua definició d’un/a bon/a mestre: ha de ser un/a bon/a comunicador/a capaç de captar l'atenció per tal d’ensenyar uns coneixements fent que l’alumnat quasi els visca com a esdeveniments propis i per això cal sentir passió pel que es fa. El/la docent motivarà a tot el seu alumnat, però en especial als desmotivats, i amb l’ajuda dels reforços positius aconseguirà un bon aprenentatge. En el cas que l’alumne/a continuara sense aprendre el/la bon/a mestre serà aquell/a que tinga la suficient humiltat com per a admetre que no ho estarà explicant amb la claredat i paciència suficient, abans de dir que un/a alumne/a ha fracassat.
Sé que les expectatives estan molt altes, però espere algun dia poder seguir el seu exemple i arribar a ser una bona mestra que els/les alumnes recorden encara que siga amb la meitat del afecte que recorde jo a Ximo i Inés.
L'autor ens fa refelxionar sobre la importancia dels docents a la nostra vida, ja que ens influencien molt de manera tant positiva com negativa. En les mans dels docents està el formar els jóvens del demà, contribuir que siguen persones responsables, que respecten als seus companys i que adquirisquen una consciència de protecció cap al que els rodeja i de rebuig davant de les injustícies.
ResponEliminaCom podríem definir el bon professor? Jo diria que és aquell que té les qualitats següents: vocació, sensibilitat, capacitat d’empatia, autocontrol, autoconfiança, cultura i creativitat.
L'autor ens fa refelxionar sobre la importancia dels docents a la nostra vida, ja que ens influencien molt de manera tant positiva com negativa. En les mans dels docents està el formar els jóvens del demà, contribuir que siguen persones responsables, que respecten als seus companys i que adquirisquen una consciència de protecció cap al que els rodeja i de rebuig davant de les injustícies.
ResponEliminaCom podríem definir el bon professor? Jo diria que és aquell que té les qualitats següents: vocació, sensibilitat, capacitat d’empatia, autocontrol, autoconfiança, cultura i creativitat.
En quant a la meua experiència com a alumne he tingut molta sort ja que la majoria de mestres m'han ensenyat molt be i no tinc ninguna queixa cap a ells. Si que recorde una mestra d'angles que no m'ha ajudat en res quan ho necessitava, ja que hem costa molt aprendre llengües i ara m'está passant factura en la carrera ja que no tinc ni idea al no haver tingut el suport i la atenció necessària per part d'eixa mestra que la vaig tindre 4 anys.
De cara a un futur espere ser un bon docent i que els alumnes hem recorden per tot el que han aprés amb mi.
Normalment recordem amb mes entusiasme els professors i professores que hem tingut a la infantesa, ja que era temps de diversió, sense problemes per passar de curs i amb la ignorància que ens destacava per l'edat, que a l'adolesciència.
ResponEliminaEn el meu cas ocorre el contrari. Durant molts anys he estat negada a l'anglés fins que en arribar a l'Institut em vaig trobar amb Eva, la mestra d'anglés que mai oblidaré. La recorde tan rebé com Pennac recorda els seus tres millors professors, com vestía, com explicava, la seua manera d'expressar-se i fins i tot recorde el cotxe que portava: un Peugeot 307 de color morat. Aquesta professora fou la "culpable" de que en un futur dessitge dedicar-me a la docència d'anglés.
Per aquests motius, i perquè nosaltres serem models del nostre alumnat, al igual que han sigut els professors per a nosaltres, em motive i m'alegre al pensar que algún dia arribaré a ser aquella professora que els seus alumnes recordaran tan bellíssimament.
Al llarg de la meua vida, del meu recorregut durant l'etapa educativa m'he trobat amb amb professors molt diversos , alguns d'ells entregats al màxim i altres no tant. Un bon docent, exercix la seua professió per vocació, pròxim a l'alumnat, creant un vincule afectiu perquè l'alumnat adquirisca els continguts impartits i els objectius establits .però no sols impartint la matèria sinó motivant-los i assegurant-se de que s'adquirisquen correctament i siguen per a tota la vida.
ResponEliminaAl contrari moltes vegades xoquem amb algun d'ells que la seua màxima preocupació és impartir les classes, dona la seua matèria aprens de memòria i si aproves els exàmens tot perfecte eres un bon alumne però si al contrari per qualsevol motiu no aprens el que l'impartix et desmotiven i et sents fustrat.
Penac en el llibre mostra estar agraït alguns dels seus professors que gràcies a ells hui en dia és mestre. Hi ha professors inoblidables, bons, excel•lents els que deixen empremta inesborrable en nosaltres
Tots hem tingut algun professor que ens ha marcat en la nostra etapa escolar tant per ha bé com per mal, són eixos records que queden gravats en la teua ment simplement per l'actitud del professor davant dels obstacles. Doncs això és el que transmet Daniel Pennac al tercer capítol del la sisena part.
ResponEliminaEn el cas de Pennac hi havia tres professors que van ajudar a evadir-se de seu entorn poc afavoridor i que van influir a que fos el professor que actualment és. Aquells tres profesors eren: el senyor Bal, la senyoreta Gi i el senyor S. Tots ells d'allò més diferents però tenien aquesta qualitat que feia que t'endinsares en les seves assignatures i que passessin les hores volant.
D'altra banda i baix el meu punt de vista els bons professors són els que fan la seva feina per vocació, donen a les classes amb un dinamisme i una creativitat que sembla que sigua real, a més de ser sensible i saber empatitzar amb els alumnes.
Finalment, ells són els que en part eduquen als nostres fills perquè decideixin per ells mateixos i s'enfronten a la vida sent fidels als seus valors i objectius.
Isabel Sanz Flordelís
1er B Educació Infantil
Irene Úbeda Segura 1B Educació Infantil
ResponEliminaL’autor ens vol expressar la importància que tenen els docents en la vida dels alumnes. Ja que la seua tasca es molt important per al futur dels alumnes ja que hi ha que formar-los i que aprenguin coneixements de totes les assignatures, però apart ensenyar-los valors com ha ser responsables, a respectar als companys, etc.
Tots, alguna vegada em tingut algun professor o professora que han estat ajudant-nos en tot el camí educatiu de la nostra vida i que ens han marcat d’una forma o d’altra.
En la vida de Pennac hi ha hagut tres professors que el van ajudar en tot moment en els moments difícils i de diferent forma. Gracies a eixos professors Pennac es actualment professor.
Finalment, la meua opinió sobre aquest tema es que tots els professors deuen de treballar perquè els agrade. Per afició i vocació ja que de ells/es depèn el futur de molts xiquets i xiquetes.