El qualificar, possar notes, evaluar a l'alumnat és algo habitual i que sempre s'ha fet, però la duda de si és necessàri o no aquest control, valorar numèricamnete el traball o l'esforç de un alume o alumna,es troba present entre molts docents.
Tal vegada caldria utilitzar uns altres mètodes o no fer de la nota una obsessió, en el cas de que per exemple un alumne/a sempre traga suspés fins i tot zeros és una forma de infravalorar-se, ja que s'asocien les males notes al terme de ser "tonto", al xiquet o xiqueta no se'l dona ànims, és tot el contrari.
Aleshores és pot dir que és el pròpi alumne el que pot corregir els seus errors, fer que ell per si mateix és done compte. per tant, la tarea del professorat és fer que els detecte i trobe els camins per a superaros.
No hi han respostes bones ni males, totes són un bon punt de partida per a començar a aprendre. Hi ha que aprendre a partir de comprendre per què ha hagut una equivocació.
Entre tots cal ajudar-se perqué cadascú comet un error diferent, dels companys i companyes s'aprén, es convenient que treballen per grups, sempre descobriràn coses noves dels que els envolten.
Sobretot el deure del docent és compartir amb els i les estudiants els objectius de l'activitat, els motius de fer-la... això ajuda a que sapiguen com desenvoluparla perque pot ser que cadascú la interprete de forma diferent.
Té més importancia el treball en sí que el resultat final, al llarg del procés és on s'aprén.Experimenten, observen, conèixen... Saber que és el que estàn fent i amb quina finalitat és d'allò més important.
L'experiència és la base del que s'aprén, no te que importar tant la nota que sòbté finalment.
Si que és podria fer una eval·luació final, però en grup. Entre tots reconèixen que s'ha aprenut, poden analitzar els aspectes als que es podrà continuar millorant, i tot el que experimenten a l'activitat és el recordaran.
El tema que es tracta en aquest capítol és un tema que en varies ocasions hem debatut en classe. Com avaluar un alumne per a saber si a aprés la lliçó? Exàmens, treballs.. és bo donar-los feedbackI? Lo més important en la eina d’un mestre són tan sols els resultats dels alumnes? Números? O que els alumnes aprenguen la lliçó. Com a futura docent jo crec que no podem deixar que un alumne tinga com a seu el “rol” de mal alumne o que arribe a pensar que no val per a estudia, hem de ser capaços d’aconseguir que tots els nostres alumnes disfruten de les nostres classes i per tant tinguen interés a aprendre. Tots en algun moment de la nostra vida ens hem sentit avergonyits per no saber la resposta a la pregunta d’un mestre, tots, també és veritat que a dia de hui les classes no són com abans, sobretot en la nostra Universitat (o per lo menys no en totes les assignatures..) els mestres responen a la diversitat del alumnat i intenten donar resposta a tots i cadascú. És important per a realitzar bé la nostra tasca de docents tindre vocació, no podem treballar si no ens agrada el que fem, per que això ho noten els alumnes. Hem de confiar en la capacitat de tot els alumnes per a poder esprémer al màxim el seu potencial, siga el que siga, per això no podem oblidar que cada persona és un món. Paola Sanchis 1erA Grau en Magisteri d’educació Primària.
En aquest capítol Daniel Pennac ens parla sobre la importància d’avaluar al alumnat i la tendència d’assignar-los un rol. Como futura docent, hem d’intentar no caure en el error de catalogar al alumnat i y encasellar-ho en un rol. Hem de confiar en la capacitat del alumnat i d’aquesta manera a poder extraure totes les seues possibilitats i no oblidar que cada persona es diferent. Hem de tindre en comte la evolució del alumnat i no donar-li tota la importància a l’avaluació final. Per això, hem de capaços d’aconseguir que aprenguen i de gaudir del seu aprenentatge durant tota la seva vida. Crec que no existeix respostes bones ni males, totes son valides. Hauria que preguntar-se si la pregunta a eixa resposta ha estat ben plantejada o si el alumnat realment ha entès la pregunta. Basant-me en la meu a experiència personal, de vegades me he sentit cohibida a l’hora de respondre una pregunta davant de tota la classe i preferia que em ficaren una nota negativa que parlar en públic.
En el capítol 18 Pennac tracta el tema de les notes com la manera d'avaluar a l'alumne/a i l'absurd que pot arribar a ser el suspendre de manera continuada a un alumne, fet que pot influir negativament tant en l'alumne/a com en el mestre/a. Donar una opinió sobre aquest tema, és a dir, de com seria convenient avaluar a l'alumnat, és gairebé difícil, i més si mai t'has vist davant d'una classe amb 25 alumnes dels quals has d'observar qui aconsegueix superar els objectius proposats en el curriculum i qui no es capaç. I al mateix temps tenir clar qui no els aconsegueix perquè no treballa i qui no els aconsegueix perquè té dificultats per a arribar al nivell desitjat. No obstant açò, amb la poca experiència que jo puga tenir dins de l'aula, opine que les notes són precises, d'alguna manera cal reflectir el que l'alumne/a va aconseguint en els seus estudis, per tant, aquesta pot ser una manera eficaç d'avaluar. Ara bé, el professor/a o mestre/a ha de saber fer un bon ús d'aquestes notes. Què vull dir amb açò? Primer, la nota no pot contemplar solament el resultat d'un exàmen o prova escrita, sinó que ha de contemplar també el esforç de l'alune/a, la seua a ctitud davant la classe, el treball i els seus companys, així com també el treball del dia a dia durant tot el trimestre. I en segon lloc, l'alumne/a amb bona nota no dóna més preocupació, però amb l'alumne/a amb una nota baixa, que ha suspés o que de sobte baixa els seus resultats, el professor/a o mestre/a té l'obligació i la labor de preguntar-se perquè està ocorrent açò, si és per algun problema psicològic, familiar, si és perquè l'alumne/a s'ha confiat amb el treball diari o si és perquè realment l'alumne/a no té la capacitat suficient per a superar aquestos objectius proposats i llavors cercar so.lucions al possible problema. Per tant i per concluir diré que si una cosa cal tenir clara és que una nota no ha de servir per a castigar o premiar al xiquet/a sinó per a donar informació a la família, al mestre i a l'alumne/a del seu progrés i davan les dificultats cercar sol.lucions.
Crec que el principal problema radica en que en moltes ocasions separem el que es una bona o una mala nota del que realment té importància, que no es altra cosa que el aprenentatge de l’alumnat. Se estudia per a aprovar o se estudia per aprendre ? Baix el meu punt de vista, aquesta es la pregunta que deuríem fer-se. Exàmens, treballs, assistència, participació, interès son tots els elements que es deuen de tindre en compte a l’hora de qualificar un alumne. No es la primera vegada que se’ns fa reflexionar sobre aquest tema a lo llarg del curs. I la meua conclusió final sempre es la mateixa, lo verdaderament important es aconseguir que l’alumne entengui per a què son eixos coneixements que se li van a inculcar, que tingui un aprenentatge significatiu de tot, que tinguí les competències principals, lluny de basar-se en les meres qualificacions. Crec que es més important que l’alumne tingui interès pel que esta aprenent que per la nota que acabarà posant el professor. Un alumne no es més llest o més tonto per obtenir millor o pitjor nota, sinó que el paper primari de la avaluació ha de ser el procés individual d’aprenentatge de cada alumne, obtenir informació útil que al ser transmesa al estudiant li permet saber en tot moment si va pel bon camí per aconseguir les metes que se proposen. Esta informació li permet per si sol, o amb l’ajuda del professor, conèixer les seves deficiències i els seus punts forts, i en el primer dels casos permeten es poden idear activitats o estratègies que li permetran superar-les. Aquest per a mi és el verdader significat de l’avaluació i per tant, la seva principal importància radica en guiar el procés d’aprenentatge i no en contar al món mitjançant un número com es a l’aula un alumne determinat.
L'avaluació forma part de la nostra vida, continuament estem sotmesos a l'avaluació, per tant, no és possible pensar i organitzar un procés d' ensenyança sense que estiga present el component de l'avaluació. En lo que a nosaltres ens importa és adequar aquesta avaluació a les necessitats i característiques de l'alumnat, i de satisfer les expectatives que ells tenen; per als mestres es important que s'adapten a l'alumnat i han de coneixer-los per intentar millorar aquells aspectes del seu treball, valorant-lo i actuar més eficaçment. Per tant, les notes son importants?, si diem d'aquestes que és el resultat d'una prova escrita, no és lo més important, perquè segurament no será el refleix d'una avaluació global, serà el resultat d'unes preguntes concretes i en una situació determinada, (en la que uns alumnes dominaran la situació estressant millor que altres) s'obtindrà una nota numèrica que presuntament classificarà el grau de coneiximents; a les hores, pot ser que un sistema d'avaluació més coherent sería el que realment passa en l'escola a diari, recollint dades, analitzan-les i després prenent decisions. De manera metafòrica per reflexionar: si algú ens diu que és un bon cuiner, ens el creuriem?, si ademés ens diu que fa unes receptes perfectes, ens el creuriem?, sols podríem comprovar-ho si provarem el seu menjar... açò són els exàmens…. receptes. Per tant, el alumne que trau deu als exàmens, podríem dir que sap decidir, pensar per sí mateix,ser crític, argumentatiu i gestionar bé les emocions?
En el capítol 18 del llibre de Daniel Pennac apareix el tema de les notes. Pense que és un tema molt important, ja que com comenta el llibre la teua educació estarà basada depenent del rol que tingues designat. Des que l'alumnat entra en l'escola habitualment estan sotmesos a proves i exàmens, en la majoria dels casos no es valora el dia a dia. Com a futura mestra m'agradaria treballar en aquella escola que estem somiant tot l'any, en l'escola que es té en compte la diversitat de l'aula, es realitzen treballs cooperatius i que no únicament es valora la meta, sinó el recorregut que has realitzat per a aconseguir l'objectiu. Es deu de valorar l'esforç individual de tot l'alumnat, els avanços, els treballs, l'assistència, el comportament, la participació, perquè un mal dia ho té qualsevol i si únicament valorem els exàmens podem estar equivocant-nos, l'alumnat deu mostrar-ho dia a dia i nosaltres com a equip docent valorar tots els esforços sense deixar ningú arrere, cada persona se li donarà millor fer una cosa, per tant devem aprofitar-nos d'això, perquè nosaltres com a docents també podem aprendre molt, som humans no màquines ens equivoquem, però l'important és saber rectificar i tindre la capacitat de donar-nos compte del que esta ocorrent al nostre voltant.
Al capitol 18 del llibre “Mal d’escola”, l’autor Daniel Pennac fa referència a l’avaluació del alumnat, les notes. Les notes sempre han estat presents en l’educació, però son essencials? Quina es la finalitat de l’educació? Conseguir que els alumnes aprengan o que aproben en bona nota? Fins a que punt es pot avaluar l’aprenentatge de l’alumnat, com representar en número l’esforç que fan al llarg de tot el curs? Com a futura docent pense que les notes no són prioritàries en l'educació, crec que hem de saber transmetre a l'alumnat les ganes d'aprendre, motivar-los perquè ells mateixos tinguen la iniciativa d'aprendre coses noves, fins i tot la capacitat de decidir allò que volen aprendre. El nostre objectiu no és altre que el de promoure que l'alumnat aprenga a prendre les seues pròpies decisions i en el nostre paper com a guies, que s’interesen pel món que els envolta i vulguen conèixer més sobre el. Existeix algun alumne / a que no aprenga res durant tot el curs, aquells dels quals parla l'autor, alumnat de zero?, I si és així, de qui és la culpa, de l'alumnat que no posa res d'interès o del professorat que no sap motivar aquest interès? El problema ve quan el docent té l'obligació de representar aquest aprenentatge en una nota, quan a més té un programa educatiu en què apareixen tots aquells continguts que l'alumnat ha de conèixer abans d'acabar el curs. És just en aquest moment quan un docent ha de decidir allò que considera més important: l'aprenentatge de l'alumnat o l'aprovat d'aquest. És en aquest moment quan es crea un conflicte entre el que el professorat vol fer amb el seu alumnat i el que ha de fer perquè puga quedar representat sobre paper el resultat d'aquest treball. Les notes han de ser presents perque el sistema educatiu està elaborat així, però de portes cap endins en l'aula, el professorat decidix com portar la seua classe i és aquest qui ha de trobar la manera de representar aquest aprenentatge en una nota sense necessitat d'examinar únicament els continguts establits en el programa educatiu. Supose que jo com a futura docent intentaré buscar la manera de fer-ho quan arribe el moment, fins aleshores intentaré aprendre o desaprendre del professorat que tinc.
Aquest és un capítol on Pennac ens parla sobre les notes i com les va viure ell a la seua etapa d'estudiant i ara com a docent.
Personalment, jo no estic d'acord en ficar nota a l'alumnat, però la burocràcia ens obliga a fer-ho. Considere que és més important fer que els xiquets i les xiquetes adquereixen coneixements que no una qualificació numèrica, és a dir, que els importe més aprendre per saber més que no estudiar per traure un 8, un 9 o el que siga.
També he de dir que quan fiquem una nota a un alumne no solament estem qualificant-li a ell o ella, estem qualificant-nos nosaltres (els docents) el treball que hem fet amb el xiquet o la xiqueta. Per tant si algú "aprova" voldrà dir que amb eixa personeta hem fet un bon treball, per contra, si l'alumne ha "suspés" caldrà millorar el nostre treball respecte d'ell o d'ella.
Per concloure, diré que una nota numèrica no és vàlida si l'alummne o alumna no ha aprés de veritat, sino que ha estudiat simplement per aprovar l'examen però vertaderament no sap (quasi)res.
Verónica Espino Requena 1ºA, Magisterio de Educación Primaria. Grupo 7 P.I
Aquest es el capítol 18 , del llibre Mal D'escola on l'autor Daniel Pennac ens parla sobre les notes i la forma d'evaluar.
Sempre se li ha donat moltíssima importància a les notes com a valor numèric , sense tindre en conte si l’alumnat aprenia o no... i això es una equivocació , perquè el més important es que els xiquets i xiquetes adquireixen coneixements y aprenguen cada dia més, per una pròpia motivació i no per el simple fet de saber si van a obtindre un 5 o un 8….
Antigament , si un alumne no estudiava , se’l suspenia sense tindre cap consideració, y sempre solien dir:“aquest alumne no serveix per a estudiar",però per què mai vam pensar que tant de bó no tenien una motivació suficient per a poder millorar i aprendre? Tant de bó no era assoles un problema de l’alumnat, sinò també dels professors, que es pensaven que por suspendre al alumne ja el tenien tot arreglat.
Sempre s’ha considerat , que l’alumne que aprovava tot era el “millor” i era el que servia per a estudiar , i que per el contrari el que sacava males notes era el “torp” i ningú li ajudava a millorar,i això es el que tenim que canviar com a futurs docents, per tant; hem d’ajudar a tots a superar-se , i sobretot a totes les persones que ho necessiten. Suspenent a un alumne sense tindre en conte ni l’esforç ni el rendiment en classe, el veig molt injust, perquè pot donar-se el cas que algun xiquet li isca malament l’examen per qualsevol cosa , i no per això l’han de suspendre i es per això que amb les noves metodologíes volem canviar totes aquestes coses, i el que volem es que l’ examen valga un percentatge , però tot el demés també importa, de manera que serà millor per als alumnes , y no tindràn aquest por als exàmens perque avanç es jugaven tot a una sola prova , i ara això canviarà.
En conclusió , pense que avanç no se ensenyava de manera adequada , i per això els alumnes aprenien momentaniament , però passat un temps no s’enrecordaven de res , perque l’ensenyament no havía sigut significatiu. A més , pense que els exàmens sons necessaris , per a poder tindre un valor numèric i per a poder tindre un seguiment del xiquet e informar-li a les famílies de com van els seus fills ; però la nota deu d'anar lligada a la participació dels xiquets, a la seua motivació, a la seua actitud ...entre altres valor. I tot junt poder formar la nota final de l’alumne.
Verónica Espino Requena 1ºA Magisterio de Educación Primaria . Grupo 7 P.I.
Aquest es el capítol 18,del llibre Mal d’escola on l’autor Daniel Pennac ens parla sobre les notes y la forma de evaluar.
Sempre se li ha donat moltíssima importància a les notes com a valor numèric,sense tindre en conte si l’ alumnat aprenia o no... i això es una equivocació,perquè el més important es que els xiquets i xiquetes adquireixen coneixements y aprenguen cada dia més,per una pròpia motivació i no per el simple fet de saber si van a obtindre un 5 o un 8….
Antigament,si un alumne no estudiava,se’l suspenia sense tindre cap consideració,i sempre solien dir:“ aquest alumne no serveix per a estudiar",però per què mai vam pensar que tant de bó no tenien una motivació suficient per a poder millorar i aprendre?Tant de bó no era assoles un problema de l’alumnat,sinò també dels professors,que es pensaven que por suspendre al alumne ja el tenien tot arreglat.
Sempre s’ha considerat,que l’alumne que aprovava tot era el “millor” i era el que servia per a estudiar,i que per el contrari el que sacava males notes era el “torp” i ningú li ajudava a millorar,i això es el que tenim que canviar com a futurs docents,per tant; hem d’ajudar a tots a superar-se,i sobretot a totes les persones que ho necessiten. Suspenent a un alumne sense tindre en conte ni l’esforç ni el rendiment en classe, el veig molt injust, perquè pot donar-se el cas que algun xiquet li isca malament l’examen per qualsevol cosa,i no per això l’han de suspendre i es per això que amb les noves metodologíes volem canviar això i el que volem es que l’ examen valga un percentatge,però tot el demés també importa,de manera que serà millor per als alumnes,i no tindran aquest por als exàmens perque avanç es jugaven tot a una sola prova,i ara això canviarà.
En conclusió,pense que avanç no se ensenyava de manera adequada,i per això els alumnes aprenien momentaniament,però passat un temps no s’enrecordaven de res,perque l’ensenyament no havía sigut significatiu. A més, pense que els exàmens sons necessaris,per a poder tindre un valor numèric i per a poder tindre un seguiment del xiquet e informar-li a les famílies de com van els seus fills;però la nota deu d'anar lligada a la participació dels xiquets,a la seua motivació,a la seua actitud ...entre altres valor. I tot junt poder formar la nota final de l’alumne.
Des de que a mi m’arriba la memòria de quant jo estudiava ja s’aplicava aquest tipus de forma d’avaluar i com be es diu al capítol 18, tots el professor la practiquen, cap es salva, jo no se si abans de jo nàixer ja es feia però estic completament segur de que durant la meua escolarització tots els professor han actuat d’aquesta forma, donant-li una sobrevaloració a les notes, mes que als continguts que aquestes representaven, es a dir, valoren mes el zero que poden posar-te, que no, el que això vol dir que es que no domines eixe tema o no saps la resposta a eixa pregunta i això no sempre te com a responsable al alumne perquè si alguna cosa he après a la universitat es que si els alumnes no entenen l’explicació es perquè l’explicació no s’ha donat correctament. Em pareix una aberració posar-hi notes sense donar-li la importància que requereixen tan sols per “llevar-se el marró de damunt”, es a dir, per acabar la feina ràpidament i mal feta, ja que tindre quaranta notes de classe amb ceros l’únic que demostra es que l’alumne no ha après res durant el curs en aquesta assignatura i el `professor no li ha donat la importància que deuria, deixant-lo escapar com a un futur fracàs escolar havent-ho pogut impedir des de un principi. Jo pense que avui en dia aquesta forma d’avaluar esta començant a canviar poc a poc, al menys en l’ambient al que jo em trobe, tot es qüestió d’anar informant-se per altres centres, encara així pense que també a la resta de centres esta millorant aquesta situació perquè la competència del professorat va en augment i açò crec que va íntimament relacionat amb la preparació que rebrem que es molt mes competent i qualificada que la que es donava abans.
Danniel Pennac dóna a entendre que es sent frustrat per no haver dut a terme el seu treball com deuria, donat que cometia els mateixos errors que la resta de mestres, però amb el pas del temps es va adonar del problema. Després d’haver llegit la seua opinió respecte a les qualificacions, he de dir que pense el mateix que ell. S’han de tindre en compte els alumnes problemàtics o “especials”, com ell els anomena, tant com als demés. Hem de ficar-nos en el seu lloc i ajudar-los en tot el que puguem. Han de vore que els tractem amb igualtat i que amb dedicació i esforç per part de tots dos, poden millorar. Després d’un examen, està clar que els dos tenen raó a l’hora de donar explicacions pels resultats. L’alumne pensa que el mestre el tracta diferent perquè el considera com a problemàtic, i el professor està segur de que el seu fracàs es deu per la seua manca d’esforç i interès. Però no se’n adonen que estan cometent un error molt greu. El professor qualifica les contestacions absurdes de l’alumnat com negatives i açò implica més fracassos, no sòls per part de l’alumne, sinó també per part del docent perquè fracassa en la seua tasca com a educador. I l’alumne no se’n adona que el professor sòls intenta que els seus alumnes aprenguen i no van en contra d’ells. Aleshores he de dir que estic a favor d’avaluar als alumnes. Però tan sòls canviaria una cosa. Als exàmens només marcaria els errors en roig, i a l’hora d’ensenyar l’examen a l’alumne no hi hauria nota numèrica, aprovat o suspès. Els docents considere, que a més d’ensenyar la matèria, haurien d’ensenyar a un alumne a superar-se a sí mateix. Sabem que els xiquets són molt competitius i de vegades no se’n adonen que, burlant-se de la nota dels seus companys, fan que aquests es desanimen i fracassen amb el temps. Per tant, sòls sabria les errades que ha comés, i intentaria no tornar a cometre-les. D’aquesta manera podriem mantindre equilibrada la balança entre alumne i mestre.
Al capítol XVII, Pennac ens dona la seua visió primerament com a estudiant i després com a mestres, d’un dels temes rellevants del món de l’educació, LES NOTES.
Tradicionalment, les notes han sigut el suport dels mestres per a avaluar als alumnes, és a dir, per a mostrar al món, concretament als pares, famílies, claustre.. si han sabut desenvolupar-se “correctament” o no a la matèria en qüestió.
Aquest fet, durant la meua etapa com a alumna, també hi ha estat present, ja que molts professors estaven formats des d’una visió més tradicionalista, i només avaluaven als seus alumnes mitjançant les notes.
A l’arribada a l’institut, vaig poder observar com també existia una minoria que no li restava la rellevància que es mereixia la nota, però que també utilitzava altres maneres d’avaluació per a saber si el seu alumnat havia comprés la matèria com tocava.
Però, quan arribes a batxillerat, és més que impossible que les notes no tinguen la major importància, ja que depenent de la mitjana que tragues durant els dos cursos i la nota global del selectiu, podràs entrar a la carrera que vuigues o no.
Per tant, les notes en aquest aspecte si que són prou importants ja que el teu futur depén d’eixos dos anys i del selectiu, fins que la llei canvie. I per això estem nosaltres, ex-alumnes d’instituts, que hem cursat tota l’educació obligatòria i a més a més hem volgut continuar formant-nos per a poder arribar a on estem ara, la Universitat.
Durant aquestos mesos que portem, i basant-me en la pròpia experiència, puc dir que ací, molts dels professors que tenim no avaluen només mitjançant notes, encara que al final si que hagen de posar-hi. Molts d’ells no fan exàmens on has de “vomitar” i posar en pràctica tot allò que has après durant el curs, si no que empren la metodologia dels treballs, exposicions, comentaris, ressenyes..
M’ agradaria comentar que durant l’etapa de pràctiques al CEIP JAIME BALMES de València, concretament dins de la meua classe, 2n B de Primària, vaig poder vore una nova forma d’avaluació on les notes es mereixien una importància correcta però no excessiva, i donaven prioritat a altres maneres d’ensenyar, d’aprendre i d’avaluar.
L’última cosa que m’agradaria dir, és que nosaltres som el futur, és a dir, que tenim la experiència de base per a realitzar una millora al món educatiu on d’ací uns anys ens trobarem immersos i no hem d'oblidar que una nota és una nota però potser l'alumne/a no haja après res de res.
¿S'estudia per a aprendre o per a aprovar? Aquesta és la pregunta que deuríem fer-nos, com a futurs docents. ¿És correcta la manera de qualificar els nostres alumnes amb una nota numèrica? O ¿Deuria de canviar aquest sistema? Davall el meu punt de vista com a alumna, i com a futura docent pense que no és bo assignar una nota a un examen sense tindre en compte altres elements que també influïxen en l'aprenentatge, com poden ser: Treballs, assistència, participació i interès. A més no som conscients de la importància que pot tindre per a un xiquet o xiqueta una nota numèrica. De vegades pot ser un verdader calvari i una forta pressió per part dels seus pares, que poden arribar a dir-li coses que possiblement no siguen certes. El que hem d'aconseguir és que l'alumne entenga el que expliquem i només així aconseguirem un aprenentatge significatiu. I amb això aconseguim les competències principals. Per a això hem d'intentar que l'alumne tinga interès pel que aprend no per la nota que li posarem. Però tot açò requereix de docents amb motivació i vocació, que es preocupen per donar les classes de forma més dinàmica, i poder així captar l'interès de l'alumnat. Perquè el nostre alumnat sí que val, perquè nosaltres podem ajudar-los, i perquè en les nostres mans està el seu futur i el d'abaixar les xifres d'abandó escolar.
Melanie Peris Cantarero 1º - A Grau en Mestre/a d'Educació Primària
En aquest capítol es tracta el tema de les notes i les avaluacions als alumnes. Els temps d’ara no són com els d’abans, ja que ara per tal d’avaluar, els professors, es fixen en tot el seguiment que du a terme l’alumne per arrivar a l’aprenentge, i que aquest, siga per sempre, no com antiguament que es basaven en amollar la lliçó, que els xiquets i xiquetes ho aprengueren de memòria, sense tindre en compte que una vegada examinat, ho oblidaria tot. En aquest capítol també es parla dels estereotips que fem els alumnes dels professors i els professors dels alumnes. Per exemple, quan un xiquet des de principi de curs, o del curs passat, no ha volgut ser responsable en la feina, no mostrava interés per res, les seues respostes eren incoherents o no tan bones com les de la resta de la clase, ja que les seues capacitats eren inferiors, etc. Bé doncs, a l’hora de corregir l’examen d’aquest alumne, com que ya sabem com són les seues capacitats, la manera de puntuar serà més baixa, o al contrari, si ens troben amb un alumne molt llest, que destaca sota els demés companys, l’avaluarem amb la certesa que es un nen llest que trau unes notes elevades. Per altra banda, el tema de la motivació, si ens troben amb un alumne a classe desmotivat perquè des de xicotet li han dit que tot ho feia mal, que sempre es porta mal, que no deixa treballar als demés, que de major no hi arribarà a res, etc. La nostra feina, com a docents, no serà mai apartar-lo o discriminar-lo de la resta de companys, sino donar-li confiança, seguretat, que es motive quan veja que pot fer les coses ell asoles i bé, que experimente la satisfacció de conseguir tot allò que anteriorment creia imposible. Per concloure, diré que l’avaluació amb notes numèriques, no em pareix molt correcta, està clar, que hem de qualificar d’alguna manera per tal de saber si han aprés o no, però mitjançant els nombres no, ja que no em pareix tant important com l’aprenentatge significatiu.
Daniel Pennac ens fa reflexionar, al seu llibre Mal d’escola, ficant en tela de judici el mètode utilitzat per el professorat a l’hora d’avaluar els alumnes, que per atzar, estan al seu càrrec. Es tracta d’un mètode d’ensenyança i avaluació que a perdurat en el temps, un dels més antics sistemes utilitzats amb un objectiu en comú, atribuir-li una nota numèrica a la implantació de coneixements que s’impartissen per tal que calen en la ment dels pupils. I la pregunta que ens fem és, es tracta d’un procediment de valoració eficaç? Crec que és un pregunta que no fa molt ens hem plantejat i per tant no fa molt que hem començat a actuar per contestar-la, encara que ens trobem molt endarrerits en la busca de la resposta correcta i definitiva; però almenys ens la hem plantejat. La meua opinió defensa la no viabilitat d’una educació endarrerida front a un món en canvi continu. Tot avança a passos vertiginosos, la tecnologia, les infraestructures, les relacions laborals... i l’ensenyança a romàs congelada com si sempre hagem estat en la capçalera entre tots els països existents; sense canvis i mirant el rest del món a través d’un aparador. I la realitat no és aquesta, la veritat és que ens trobem sen España el segon país de la Unió Europea amb major fracàs escolar, doncs el percentatge d’ alumnes que abandonen els estudis avanç de finalitzar secundària aconsegueix el 31,2%. Sols Malta (36,8%) sofrís un major nivell de fracàs, ja que inclús Portugal s’ ha situat al nivell espanyol (31,2%). A partir d’aquestes dades és quan ens plantegem noves metodologies per impartir cada una de les assignatures obligatòries. Fins ara a servit la teoria i la memorització d’aquesta, però ens hem adonat que en açò no ha sigut suficient. La teoria s’oblida, es queda assentada en la memòria a curt termini i hem d’aconseguir que es quede en la de llarga duració, ja que es un mètode avorrit que als nostres alumnes no els interessa, complissen perquè saben que han de fer-ho per no suspendre i sofrir les conseqüències, però no ho fan a gust i amb tots els seus sentits implicats. El que sí sabem que es desenrotllen plenament és a través del joc, doncs hem de ‘tirar’ per eixe camí. El joc és un aprenentatge continu a través d’ experiències inventades, però a la fi, experiències. De tant manera haurem de convertir una teoria en una experiència que enriquidora per a ells i elles. Si ho han fet i practicat no heu obliden, passa a formar part del seu bagatge personal. Per el tant dir que un simple número no pot avaluar tota la saviesa, els coneixements, les capacitats... que té un/a xiquet/a si la nota soles depèn d’una teoria, ja que aquesta no contempla tots els demés aspecte que com educadors hauríem de tindre en conter. És important saber que un/a alumne/a no és una tabula rasa a partir de la qual partim, tot el contrari, porta una motxilla a l’esqueneta per a anar omplint i no soles conté coneixements teòrics, si no moltes més coses que com a docents deurem descobrir.
En reflexió sobre aquest capítol, Daniel Pennac ens vol transmetre la diferència entre les respostes dolentes i les absurdes, junt amb la puntuació dels docents/es, on hi puntuen negativament ambdues.
Les respostes absurdes s'han generat a causa de la relació alumne- professor, ja que l'alumne vol captar l'atenció del professorat contestant el primer que li ve al cap, només per aconseguir l'aprovació d'aquest. Aquest acte no deuria passar si el professorat és competent, ja que l'alumnat aprendria (no per obligació, sinó per devoció) i contestaria correctament o amb un marge d'error menut.
A mes, el puntuar a l'alumnat només provoca que estudien de memòria per a un examen i desprès ho obliden tot, siguent inútil la instrucció docent exercida durant el temps anterior a l'examen, provocant que els docents/es és condemnen a 'fracassar' junt amb l'alumnat, perquè si un alumne/a suspèn, el/a docent també suspèn, ja que l'acte d'educar és construeix conjuntament (alumnat-professorat), on el docent te que incitar a l'alumnat a aprendre per devoció utilitzant els metodologies, processos... que calguen.
En conclusió, l'educació a evolucionat prou durant aquestes ultimes dècades, tant com per aconseguir que l'alumnat s'interesse pels estudis, ja que seran necessaris per al seu futur, tinguent una bona relació amb el professorat. I no contestar per contestar el primer que li aparega pel cap, només perquè pensen que no van a traure més nota a causa que el/a docent 'no l'aguanta', aconseguint que l'alumnat fracasse i el/a docent també per no poder evitar-ho.
Per començar, cal destacar que aquest capítol del llibre “Mal d’escola”, de l’autor Daniel Pennac, tracta sobre com evaluar un alumne per saber si ha après la lliçó i quina nota es mereix.
Com a futur docent, pense que per treure informació del procés d'avaluació d’un estudiant hem de plantejar l'objectivitat, premiar la motivació, interès i el treball individual de l'alumne i combinar-ho amb l'elaboració de proves escrites o treballs de recerca adaptats al seu nivell.
Una vegada em llegit el que vol transmetre aquest autor, vuic dir que estic totalment d'acord al missatge que ens vol fer arribar, ja que un professor ha d'estar pendent i atent d'igual forma amb un alumne, tant si és problemàtic i conflictiu com si no, ja que el principal objectiu d'un professor és que tots els seus alumnes aprenguen el màxim, obtenint un ensenyament digne per a tots. En aquest cas el docent, ha d'estar en tot moment receptiu per ajudar a qualsevol alumne davant de diferent necessitat o problema que tinga.
D'altra banda, crec que seria convenient que en finalitzar un examen o una prova escrita el professor assenyalés els errors o fallades que ha tingut l'alumne en el text de color roig, sense posar una nota numèrica en concret. Així d'aquesta forma, el docent ajudarà als alumnes en tot moment de tal forma que li dedicarà un xicotet període de temps a cada alumne per reunir-se amb ells i explicar-los les fallades i els aspectes que ha de millorar. Una vegada el professor ha parlat amb l'alumne, aquest en un quadern a part tornarà a realitzar aquells coneixements que en l'examen ha errat, per així posar-los en pràctica i quede totalment clar de com s'havia d'haver realitzat. Si en finalitzar aquest procés el professor comprova que l'alumne ha après els coneixements i aspectes que se li demanava en el temari examinat quedarà com a APTE, sinó ho aconsegueix realitzar per contra serà un NO APTE.
Amb aquest procés el que s'intenta és que l'alumne no arribés al que cridaríem el fracàs escolar i que l'estudiant perdés l'interès per aprovar i per voler realitzar les coses bé, obtenint un bon ensenyament i una digna educació. Ja que en molts casos, són els propis professors els qui donen per impossible a aquests alumnes i són abandonats a les aules sense donar-los cap tipus de dedicació ni atenció perquè aquests es motiven i lluiten per uns coneixements dels quals els van a necessitar per formar-se com a persones principalment.
Per finalitzar, sota el meu punt de vista sobre el tema tractat en aquest capítol pense que aquest procés actualment esta canviant a poc a poc en molts dels centres escolars del nostre entorn ja que són cada vegada mes els professors que opten per avaluar als seus alumnes tenint en compte molts dels diferents valors i aspectes que un xiquet demostra al docent al llarg del curs, com són per exemple; el comportament, l'interès, les ganes de voler realitzar les tasques bé, el companyerisme, aprendre dels errors, el saber escoltar al professor, etc…
D'aquesta forma, haig de destacar com vaig poder comprovar en el meu col·legi de pràctiques per part de la professora, aquest tipus d'avaluació sobre els seus alumnes, per així posteriorment posar-los la seua corresponent nota. Crec que és la més eficaç i idònia tant per als alumnes com per als docents, ja que és una forma per la qual a l'estudiant el podem motivar en tot moment perquè cada dia s'intente superar així mateix.
Daniel Pennac, en el capítol 18 del seu llibre 'Mal d'escola' ens parla de les seues experiències tant d'estudiant com de docent en relació amb les notes i l'avaluació.
En les nostres escoles, continuament es fan avaluacions i es posen notes per a que, d’aquesta forma, els mestres, pares i mares puguen portar un control del que han aprés els seus alumnes i els seus fills i filles; jo opine que eixes avaluacions no haurien de basar-se a soles en exàmens, ja que de vegades no són una prova evident del que s'ha aprés perquè els alumnes es poden vore afectats per causes que influïsquen en diferents aspectes (nervis, malestar, ...) i que s'hauria de fer per mitjà d'una observació continuada de l'alumne, treballs, exposicions, converses...que porten a l'avaluació els progresos de l'alumne, encara que entenc que açò siga una tasca més costosa per al docent.
El més important en l'escola són els alumnes i la tasca del docent no és fer que aconseguisquen una nota per a continuar passant de curs, en la meua opinió, la feina del mestre és formar als alumnes perque puguen tindre un futur el dia de demà, per això pense que és molt important motivar a l'alumne perque continue aprenent i no anul•lar-ho per culpa d'unes notes.
Crec que els alumnes no són tots iguals i que no aconseguiran els objectius prevists de la mateixa manera; per això la millor forma d'avaluar, segons la meua opinió, és l'observació individual intentant motivar a cada alumne per a que lliurement participen en l'aula.
Per a concloure puc dir que encara que jo no estic molt d'acord amb el sistema d'avaluació , pense que sense ser el més important ha d'existir ja que les famílies demanen una avaluació dels seus fills i la que més entenen és la numèrica
En aquest capítol l’autor fa referència a les notes i a les respostes de l’alumnat i a com qualifica el mestre les preguntes. Classificant-les en bones, dolentes o absurdes.
Primer m’agradaria parlar de les respostes en les quals es basen els mestres per a qualificar els seua alumnes. En la meua opinió tot són respostes, i no hi ha cap que siga bona, dolenta o absurda. El fet de dir-li a un alumne que la seua resposta és dolenta o és absurda és una acció sol reduir la participació dels alumnes, les ganes d’aprendre i fins i tot l’autoestima i la creativitat. Tots factors fonamentals per a un progrés positiu en el procés del seu aprenentatge.
A més a més, moltes vegades quan algun alumne fa aquest tipus de respostes ,a les que Daniel Pennac els dona el nom de “dolentes” o “absurdes”, de manera continua, alguns mestres tendeixen a donar importància a l’alumne i es centren més en alumnes que donen unes respostes més bones. Açò per a mi és gran error, ja que crec que un alumne que ens dóna unes respostes “dolentes” o “absurdes” necessitarà més ajuda, que el que ja sap contestar-les bé. D’aquesta manera podem aconseguir almenys, que els dos alumnes pugen assolir les competències establides.
En segon lloc m’agradaria comentar la meua opinió sobre les notes. Avui en dia la majoria dels mestres i els pares, li donen molta importància a les notes dels seus alumnes i del seus fills i aquesta importància li la transmeten als seues fill. Per a mi l’examen és un tipus de prova que fem els alumnes per a veure que hagem aprés en el temari, si hem aprés el que creiem que havíem aprés i també poder adonar-nos en que podem millorar i a la que deuria donar-li-se importància, però no tanta.
En la meua opinió, com ja fan alguns mestres, deuria de puntuar-se d’una manera en la que no es valorés només la resposta de l’alumne, sinó també la seua evolució i el seu esforç. No només per a fer una qualificació més justa, sinó per a que l’alumne s’adone de valorem el seu esforç i d’aquesta manera fomentar la seua autoestima, les seues ganes d’aprendre, la seua participació i la seua creativitat. Fent així que el seu progrés en l’aprenentatge continue evolucionant de manera positiva.
Noelia Sahuquillo Tortosa. Grau de mestre/a en Educació Primària
Em pareix que en el text es tracta un tema que ens dóna molt que pensar als alumnes de magisteri i tots els profesors, el fracàs escolar. I amb això te molt a vore amb el que trobe escrit en el capítol 18, la manera en la qual els profesors baixen el cap quan veuen el poc interès que reflecteixen el seus alumnes. Davant aquest problema, l'alumne tendeix a vorer l' actitud del seu mestre d'una manera poc recíproca amb ell. Un dels problemes que aço genera es la falta de motivació que pot apareixer en els estudiants quan es donen conta de que sobren en la classe. I aquest punt enllaça amb tot el que apareix en el capítol, quan redacta que a vegades cal no donar per una ximpleria la resposta de l' alumne quan aquest s´equivoca. per aixo, des del meu punt de vista cal premiar la participació de l' estudiant almenys amb la teua correcció per tal de fer-li-ho entendre. Com a reflexió final caldria dir que qualsevol esforç que pugam fer per els nostres alumnes es poc, i si el seu futur escolar es troba en les nostres mans, el que hem de fer es agafar aquesta responsabilitat i cumplir amb ella. D' aquesta manera donaríem un petit pas per tal de solucionar el fracàs escolar.
En aquest capítol es parla la manera d’avaluar a l’alumnat, un tema que avui es molt important i el qual hem pogut tractar diverses vegades durant el curs.
Hem pogut observar que la educació ha canviat durant tots aquests anys, ja que la manera d’avaluar al alumnat avui en dia es diferent a la d’anys anteriors. En l’educació tradicional no es tenia en conter el seguiment del alumne/a i sols es basaven en la qualificació que treien al examen; però avui l’educació a canviat, els docents no donen tota la importància a l’examen, si no tot aquell recorregut que l’alumnat a seguit per arribar aconseguir el seu objectiu, també esta valorat.
Per açò,tant nosaltres com a futurs docents i els actuals, tenim que donar la confiança i la motivació necessària per a que puguen veure que ells sols poden aconseguir metes que anteriorment veien impossibles, però tampoc podem oblidar que cada persona és un món i poden adquirir de una manera més rapida o més lenta l’aprenentatge, per aquesta raó tenim que recolzar-los en tot allò que es proposen, per a que mai perden el interès per aprendre i arribar aconseguir l’aprenentatge significatiu i totes aquelles competències que fan possible el desenvolupament en diferents àmbits.
Daniel Pennac,en el capitul 18 del seu llibre titulat 'Mal d' Escola', ens fa reflexionar sobre la importància o no de les notes dels alumnes.
Al llegir este capitul, continue pensant que no li hauriem de donar tanta importància com se'ls dóna en l'aula. Pares i mares fan un seguiment d'allò que s'ha aprés pel seu fill o filla a través de les notes obtingudes en els exàmens. Com a actual alumna estic totalment encontra, de que se li de tanta importància a una xifra numèrica, en compte de a altres punts mes importants com poden ser; participació, interés, i de l'esforç que pot estar realitzant per arribar al nivell exigit pel curs on este l'alumne.
Jo com a futura docent, intentaré no deixar-me'n portar pel rol que an seguit els professors de l'ensenyança que s'impartia antigüament.
Deuríem de canviar el tipus d'educació impartida en l'aula i començar a donar-li importància a mes coses que a una nota d'examen, que pot ser que dit examen t'isquera malament per tindre un mal dia o estar vivint un mal moment. Per això la qualificació treta en un examen no reflectix tot allò que s'ha aprés per l'alumnat.
Aquest capítol parla de la importància de les notes com a element d'avaluació de cada alumne.
Les notes sempre han sigut un tema a tractar en l'àmbit escolar. Aquest és un tema molt important perquè molts professors sempre han tingut més en compte la qualificació numèrica de cada examen, que els coneixements que hi hagen pogut adquirir cada alumne. Es clar que d'alguna forma ha d'arribar als familiars la informació de com va el seu fill o filla a classe, però considere que és un error qualificar sols els exàmens amb una nota, és a dir, ha de tenir-se en compte el procés de cada alumne mitjançant altres aspectes com són el comportament, si porta la feina feta de casa, l'assistència, etc. Donar-li una major importància a una nota numèrica implica la preocupació de cada alumne per saber la nota que traurà a l'examen i la despreocupació a l'hora de si s'han adquirit correctament els coneixements estudiats. Aleshores dona lloc a una conseqüència i és que no sempre ens ixen bé els exàmens i això no vol dir que no tinguem els coneixements, però aquest aspecte no es té en compte i si un examen no t'ha eixit bé ja tens la nota de l'insuficient.
Per finalitzar la meua reflexió, com a futura docent remarque que no ha de tenir-se en compte sols la nota numèrica dels exàmens sinó la evolució de cada alumne mitjançant la observació d'altres aspectes que també són importants.
El qualificar, possar notes, evaluar a l'alumnat és algo habitual i que sempre s'ha fet, però la duda de si és necessàri o no aquest control, valorar numèricamnete el traball o l'esforç de un alume o alumna,es troba present entre molts docents.
ResponEliminaTal vegada caldria utilitzar uns altres mètodes o no fer de la nota una obsessió, en el cas de que per exemple un alumne/a sempre traga suspés fins i tot zeros és una forma de infravalorar-se, ja que s'asocien les males notes al terme de ser "tonto", al xiquet o xiqueta no se'l dona ànims, és tot el contrari.
Aleshores és pot dir que és el pròpi alumne el que pot corregir els seus errors, fer que ell per si mateix és done compte. per tant, la tarea del professorat és fer que els detecte i trobe els camins per a superaros.
No hi han respostes bones ni males, totes són un bon punt de partida per a començar a aprendre.
Hi ha que aprendre a partir de comprendre per què ha hagut una equivocació.
Entre tots cal ajudar-se perqué cadascú comet un error diferent, dels companys i companyes s'aprén, es convenient que treballen per grups, sempre descobriràn coses noves dels que els envolten.
Sobretot el deure del docent és compartir amb els i les estudiants els objectius de l'activitat, els motius de fer-la... això ajuda a que sapiguen com desenvoluparla perque pot ser que cadascú la interprete de forma diferent.
Té més importancia el treball en sí que el resultat final, al llarg del procés és on s'aprén.Experimenten, observen, conèixen... Saber que és el que estàn fent i amb quina finalitat és d'allò més important.
L'experiència és la base del que s'aprén, no te que importar tant la nota que sòbté finalment.
Si que és podria fer una eval·luació final, però en grup. Entre tots reconèixen que s'ha aprenut, poden analitzar els aspectes als que es podrà continuar millorant, i tot el que experimenten a l'activitat és el recordaran.
El tema que es tracta en aquest capítol és un tema que en varies ocasions hem debatut en classe. Com avaluar un alumne per a saber si a aprés la lliçó? Exàmens, treballs.. és bo donar-los feedbackI? Lo més important en la eina d’un mestre són tan sols els resultats dels alumnes? Números? O que els alumnes aprenguen la lliçó.
EliminaCom a futura docent jo crec que no podem deixar que un alumne tinga com a seu el “rol” de mal alumne o que arribe a pensar que no val per a estudia, hem de ser capaços d’aconseguir que tots els nostres alumnes disfruten de les nostres classes i per tant tinguen interés a aprendre.
Tots en algun moment de la nostra vida ens hem sentit avergonyits per no saber la resposta a la pregunta d’un mestre, tots, també és veritat que a dia de hui les classes no són com abans, sobretot en la nostra Universitat (o per lo menys no en totes les assignatures..) els mestres responen a la diversitat del alumnat i intenten donar resposta a tots i cadascú.
És important per a realitzar bé la nostra tasca de docents tindre vocació, no podem treballar si no ens agrada el que fem, per que això ho noten els alumnes. Hem de confiar en la capacitat de tot els alumnes per a poder esprémer al màxim el seu potencial, siga el que siga, per això no podem oblidar que cada persona és un món.
Paola Sanchis 1erA Grau en Magisteri d’educació Primària.
En aquest capítol Daniel Pennac ens parla sobre la importància d’avaluar al alumnat i la tendència d’assignar-los un rol.
ResponEliminaComo futura docent, hem d’intentar no caure en el error de catalogar al alumnat i y encasellar-ho en un rol. Hem de confiar en la capacitat del alumnat i d’aquesta manera a poder extraure totes les seues possibilitats i no oblidar que cada persona es diferent. Hem de tindre en comte la evolució del alumnat i no donar-li tota la importància a l’avaluació final. Per això, hem de capaços d’aconseguir que aprenguen i de gaudir del seu aprenentatge durant tota la seva vida.
Crec que no existeix respostes bones ni males, totes son valides. Hauria que preguntar-se si la pregunta a eixa resposta ha estat ben plantejada o si el alumnat realment ha entès la pregunta.
Basant-me en la meu a experiència personal, de vegades me he sentit cohibida a l’hora de respondre una pregunta davant de tota la classe i preferia que em ficaren una nota negativa que parlar en públic.
MARÍA MUÑOZ RAIMUNDO. 1º C PRIMARIA GRUP PI F
ResponEliminaEn el capítol 18 Pennac tracta el tema de les notes com la manera d'avaluar a l'alumne/a i l'absurd que pot arribar a ser el suspendre de manera continuada a un alumne, fet que pot influir negativament tant en l'alumne/a com en el mestre/a.
Donar una opinió sobre aquest tema, és a dir, de com seria convenient avaluar a l'alumnat, és gairebé difícil, i més si mai t'has vist davant d'una classe amb 25 alumnes dels quals has d'observar qui aconsegueix superar els objectius proposats en el curriculum i qui no es capaç. I al mateix temps tenir clar qui no els aconsegueix perquè no treballa i qui no els aconsegueix perquè té dificultats per a arribar al nivell desitjat.
No obstant açò, amb la poca experiència que jo puga tenir dins de l'aula, opine que les notes són precises, d'alguna manera cal reflectir el que l'alumne/a va aconseguint en els seus estudis, per tant, aquesta pot ser una manera eficaç d'avaluar.
Ara bé, el professor/a o mestre/a ha de saber fer un bon ús d'aquestes notes. Què vull dir amb açò?
Primer, la nota no pot contemplar solament el resultat d'un exàmen o prova escrita, sinó que ha de contemplar també el esforç de l'alune/a, la seua a ctitud davant la classe, el treball i els seus companys, així com també el treball del dia a dia durant tot el trimestre.
I en segon lloc, l'alumne/a amb bona nota no dóna més preocupació, però amb l'alumne/a amb una nota baixa, que ha suspés o que de sobte baixa els seus resultats, el professor/a o mestre/a té l'obligació i la labor de preguntar-se perquè està ocorrent açò, si és per algun problema psicològic, familiar, si és perquè l'alumne/a s'ha confiat amb el treball diari o si és perquè realment l'alumne/a no té la capacitat suficient per a superar aquestos objectius proposats i llavors cercar so.lucions al possible problema.
Per tant i per concluir diré que si una cosa cal tenir clara és que una nota no ha de servir per a castigar o premiar al xiquet/a sinó per a donar informació a la família, al mestre i a l'alumne/a del seu progrés i davan les dificultats cercar sol.lucions.
Crec que el principal problema radica en que en moltes ocasions separem el que es una bona o una mala nota del que realment té importància, que no es altra cosa que el aprenentatge de l’alumnat. Se estudia per a aprovar o se estudia per aprendre ? Baix el meu punt de vista, aquesta es la pregunta que deuríem fer-se.
ResponEliminaExàmens, treballs, assistència, participació, interès son tots els elements que es deuen de tindre en compte a l’hora de qualificar un alumne. No es la primera vegada que se’ns fa reflexionar sobre aquest tema a lo llarg del curs. I la meua conclusió final sempre es la mateixa, lo verdaderament important es aconseguir que l’alumne entengui per a què son eixos coneixements que se li van a inculcar, que tingui un aprenentatge significatiu de tot, que tinguí les competències principals, lluny de basar-se en les meres qualificacions.
Crec que es més important que l’alumne tingui interès pel que esta aprenent que per la nota que acabarà posant el professor. Un alumne no es més llest o més tonto per obtenir millor o pitjor nota, sinó que el paper primari de la avaluació ha de ser el procés individual d’aprenentatge de cada alumne, obtenir informació útil que al ser transmesa al estudiant li permet saber en tot moment si va pel bon camí per aconseguir les metes que se proposen. Esta informació li permet per si sol, o amb l’ajuda del professor, conèixer les seves deficiències i els seus punts forts, i en el primer dels casos permeten es poden idear activitats o estratègies que li permetran superar-les. Aquest per a mi és el verdader significat de l’avaluació i per tant, la seva principal importància radica en guiar el procés d’aprenentatge i no en contar al món mitjançant un número com es a l’aula un alumne determinat.
CARLOS GÓMEZ DÍAZ. 1º-A GRAU EN ED.PRIMARIA
L'avaluació forma part de la nostra vida, continuament estem sotmesos a l'avaluació, per tant, no és possible pensar i organitzar un procés d' ensenyança sense que estiga present el component de l'avaluació.
ResponEliminaEn lo que a nosaltres ens importa és adequar aquesta avaluació a les necessitats i característiques de l'alumnat, i de satisfer les expectatives que ells tenen; per als mestres es important que s'adapten a l'alumnat i han de coneixer-los per intentar millorar aquells aspectes del seu treball, valorant-lo i actuar més eficaçment. Per tant, les notes son importants?, si diem d'aquestes que és el resultat d'una prova escrita, no és lo més important, perquè segurament no será el refleix d'una avaluació global, serà el resultat d'unes preguntes concretes i en una situació determinada, (en la que uns alumnes dominaran la situació estressant millor que altres) s'obtindrà una nota numèrica que presuntament classificarà el grau de coneiximents; a les hores, pot ser que un sistema d'avaluació més coherent sería el que realment passa en l'escola a diari, recollint dades, analitzan-les i després prenent decisions.
De manera metafòrica per reflexionar: si algú ens diu que és un bon cuiner, ens el creuriem?, si ademés ens diu que fa unes receptes perfectes, ens el creuriem?, sols podríem comprovar-ho si provarem el seu menjar... açò són els exàmens…. receptes. Per tant, el alumne que trau deu als exàmens, podríem dir que sap decidir, pensar per sí mateix,ser crític, argumentatiu i gestionar bé les emocions?
Francisco Muñoz Chirivella. 1º C Primaria.
perdó....aleshores va junt....fran
ResponEliminaEn el capítol 18 del llibre de Daniel Pennac apareix el tema de les notes. Pense que és un tema molt important, ja que com comenta el llibre la teua educació estarà basada depenent del rol que tingues designat.
ResponEliminaDes que l'alumnat entra en l'escola habitualment estan sotmesos a proves i exàmens, en la majoria dels casos no es valora el dia a dia. Com a futura mestra m'agradaria treballar en aquella escola que estem somiant tot l'any, en l'escola que es té en compte la diversitat de l'aula, es realitzen treballs cooperatius i que no únicament es valora la meta, sinó el recorregut que has realitzat per a aconseguir l'objectiu. Es deu de valorar l'esforç individual de tot l'alumnat, els avanços, els treballs, l'assistència, el comportament, la participació, perquè un mal dia ho té qualsevol i si únicament valorem els exàmens podem estar equivocant-nos, l'alumnat deu mostrar-ho dia a dia i nosaltres com a equip docent valorar tots els esforços sense deixar ningú arrere, cada persona se li donarà millor fer una cosa, per tant devem aprofitar-nos d'això, perquè nosaltres com a docents també podem aprendre molt, som humans no màquines ens equivoquem, però l'important és saber rectificar i tindre la capacitat de donar-nos compte del que esta ocorrent al nostre voltant.
Al capitol 18 del llibre “Mal d’escola”, l’autor Daniel Pennac fa referència a l’avaluació del alumnat, les notes.
ResponEliminaLes notes sempre han estat presents en l’educació, però son essencials? Quina es la finalitat de l’educació? Conseguir que els alumnes aprengan o que aproben en bona nota? Fins a que punt es pot avaluar l’aprenentatge de l’alumnat, com representar en número l’esforç que fan al llarg de tot el curs?
Com a futura docent pense que les notes no són prioritàries en l'educació, crec que hem de saber transmetre a l'alumnat les ganes d'aprendre, motivar-los perquè ells mateixos tinguen la iniciativa d'aprendre coses noves, fins i tot la capacitat de decidir allò que volen aprendre. El nostre objectiu no és altre que el de promoure que l'alumnat aprenga a prendre les seues pròpies decisions i en el nostre paper com a guies, que s’interesen pel món que els envolta i vulguen conèixer més sobre el.
Existeix algun alumne / a que no aprenga res durant tot el curs, aquells dels quals parla l'autor, alumnat de zero?, I si és així, de qui és la culpa, de l'alumnat que no posa res d'interès o del professorat que no sap motivar aquest interès?
El problema ve quan el docent té l'obligació de representar aquest aprenentatge en una nota, quan a més té un programa educatiu en què apareixen tots aquells continguts que l'alumnat ha de conèixer abans d'acabar el curs. És just en aquest moment quan un docent ha de decidir allò que considera més important: l'aprenentatge de l'alumnat o l'aprovat d'aquest. És en aquest moment quan es crea un conflicte entre el que el professorat vol fer amb el seu alumnat i el que ha de fer perquè puga quedar representat sobre paper el resultat d'aquest treball.
Les notes han de ser presents perque el sistema educatiu està elaborat així, però de portes cap endins en l'aula, el professorat decidix com portar la seua classe i és aquest qui ha de trobar la manera de representar aquest aprenentatge en una nota sense necessitat d'examinar únicament els continguts establits en el programa educatiu.
Supose que jo com a futura docent intentaré buscar la manera de fer-ho quan arribe el moment, fins aleshores intentaré aprendre o desaprendre del professorat que tinc.
Jessica Gázquez Ariste.1B Ed.Infantil
Aquest és un capítol on Pennac ens parla sobre les notes i com les va viure ell a la seua etapa d'estudiant i ara com a docent.
ResponEliminaPersonalment, jo no estic d'acord en ficar nota a l'alumnat, però la burocràcia ens obliga a fer-ho. Considere que és més important fer que els xiquets i les xiquetes adquereixen coneixements que no una qualificació numèrica, és a dir, que els importe més aprendre per saber més que no estudiar per traure un 8, un 9 o el que siga.
També he de dir que quan fiquem una nota a un alumne no solament estem qualificant-li a ell o ella, estem qualificant-nos nosaltres (els docents) el treball que hem fet amb el xiquet o la xiqueta. Per tant si algú "aprova" voldrà dir que amb eixa personeta hem fet un bon treball, per contra, si l'alumne ha "suspés" caldrà millorar el nostre treball respecte d'ell o d'ella.
Per concloure, diré que una nota numèrica no és vàlida si l'alummne o alumna no ha aprés de veritat, sino que ha estudiat simplement per aprovar l'examen però vertaderament no sap (quasi)res.
Cristian Barberà, 1r A Magisteri Primària
Verónica Espino Requena 1ºA, Magisterio de Educación Primaria. Grupo 7 P.I
ResponEliminaAquest es el capítol 18 , del llibre Mal D'escola on l'autor Daniel Pennac ens parla sobre les notes i la forma d'evaluar.
Sempre se li ha donat moltíssima importància a les notes com a valor numèric , sense tindre en conte si l’alumnat aprenia o no... i això es una equivocació , perquè el més important es que els xiquets i xiquetes adquireixen coneixements y aprenguen cada dia més, per una pròpia motivació i no per el simple fet de saber si van a obtindre un 5 o un 8….
Antigament , si un alumne no estudiava , se’l suspenia sense tindre cap consideració, y sempre solien dir:“aquest alumne no serveix per a estudiar",però per què mai vam pensar que tant de bó no tenien una motivació suficient per a poder millorar i aprendre? Tant de bó no era assoles un problema de l’alumnat, sinò també dels professors, que es pensaven que por suspendre al alumne ja el tenien tot arreglat.
Sempre s’ha considerat , que l’alumne que aprovava tot era el “millor” i era el que servia per a estudiar , i que per el contrari el que sacava males notes era el “torp” i ningú li ajudava a millorar,i això es el que tenim que canviar com a futurs docents, per tant; hem d’ajudar a tots a superar-se , i sobretot a totes les persones que ho necessiten. Suspenent a un alumne sense tindre en conte ni l’esforç ni el rendiment en classe, el veig molt injust, perquè pot donar-se el cas que algun xiquet li isca malament l’examen per qualsevol cosa , i no per això l’han de suspendre i es per això que amb les noves metodologíes volem canviar totes aquestes coses, i el que volem es que l’ examen valga un percentatge , però tot el demés també importa, de manera que serà millor per als alumnes , y no tindràn aquest por als exàmens perque avanç es jugaven tot a una sola prova , i ara això canviarà.
En conclusió , pense que avanç no se ensenyava de manera adequada , i per això els alumnes aprenien momentaniament , però passat un temps no s’enrecordaven de res , perque l’ensenyament no havía sigut significatiu.
A més , pense que els exàmens sons necessaris , per a poder tindre un valor numèric i per a poder tindre un seguiment del xiquet e informar-li a les famílies de com van els seus fills ; però la nota deu d'anar lligada a la participació dels xiquets, a la seua motivació, a la seua actitud ...entre altres valor. I tot junt poder formar la nota final de l’alumne.
Verónica Espino Requena 1ºA Magisterio de Educación Primaria . Grupo 7 P.I.
ResponEliminaAquest es el capítol 18,del llibre Mal d’escola on l’autor Daniel Pennac ens parla sobre les notes y la forma de evaluar.
Sempre se li ha donat moltíssima importància a les notes com a valor numèric,sense tindre en conte si l’ alumnat aprenia o no... i això es una equivocació,perquè el més important es que els xiquets i xiquetes adquireixen coneixements y aprenguen cada dia més,per una pròpia motivació i no per el simple fet de saber si van a obtindre un 5 o un 8….
Antigament,si un alumne no estudiava,se’l suspenia sense tindre cap consideració,i sempre solien dir:“ aquest alumne no serveix per a estudiar",però per què mai vam pensar que tant de bó no tenien una motivació suficient per a poder millorar i aprendre?Tant de bó no era assoles un problema de l’alumnat,sinò també dels professors,que es pensaven que por suspendre al alumne ja el tenien tot arreglat.
Sempre s’ha considerat,que l’alumne que aprovava tot era el “millor” i era el que servia per a estudiar,i que per el contrari el que sacava males notes era el “torp” i ningú li ajudava a millorar,i això es el que tenim que canviar com a futurs docents,per tant; hem d’ajudar a tots a superar-se,i sobretot a totes les persones que ho necessiten. Suspenent a un alumne sense tindre en conte ni l’esforç ni el rendiment en classe, el veig molt injust, perquè pot donar-se el cas que algun xiquet li isca malament l’examen per qualsevol cosa,i no per això l’han de suspendre i es per això que amb les noves metodologíes volem canviar això i el que volem es que l’ examen valga un percentatge,però tot el demés també importa,de manera que serà millor per als alumnes,i no tindran aquest por als exàmens perque avanç es jugaven tot a una sola prova,i ara això canviarà.
En conclusió,pense que avanç no se ensenyava de manera adequada,i per això els alumnes aprenien momentaniament,però passat un temps no s’enrecordaven de res,perque l’ensenyament no havía sigut significatiu.
A més, pense que els exàmens sons necessaris,per a poder tindre un valor numèric i per a poder tindre un seguiment del xiquet e informar-li a les famílies de com van els seus fills;però la nota deu d'anar lligada a la participació dels xiquets,a la seua motivació,a la seua actitud ...entre altres valor. I tot junt poder formar la nota final de l’alumne.
Des de que a mi m’arriba la memòria de quant jo estudiava ja s’aplicava aquest tipus de forma d’avaluar i com be es diu al capítol 18, tots el professor la practiquen, cap es salva, jo no se si abans de jo nàixer ja es feia però estic completament segur de que durant la meua escolarització tots els professor han actuat d’aquesta forma, donant-li una sobrevaloració a les notes, mes que als continguts que aquestes representaven, es a dir, valoren mes el zero que poden posar-te, que no, el que això vol dir que es que no domines eixe tema o no saps la resposta a eixa pregunta i això no sempre te com a responsable al alumne perquè si alguna cosa he après a la universitat es que si els alumnes no entenen l’explicació es perquè l’explicació no s’ha donat correctament.
ResponEliminaEm pareix una aberració posar-hi notes sense donar-li la importància que requereixen tan sols per “llevar-se el marró de damunt”, es a dir, per acabar la feina ràpidament i mal feta, ja que tindre quaranta notes de classe amb ceros l’únic que demostra es que l’alumne no ha après res durant el curs en aquesta assignatura i el `professor no li ha donat la importància que deuria, deixant-lo escapar com a un futur fracàs escolar havent-ho pogut impedir des de un principi.
Jo pense que avui en dia aquesta forma d’avaluar esta començant a canviar poc a poc, al menys en l’ambient al que jo em trobe, tot es qüestió d’anar informant-se per altres centres, encara així pense que també a la resta de centres esta millorant aquesta situació perquè la competència del professorat va en augment i açò crec que va íntimament relacionat amb la preparació que rebrem que es molt mes competent i qualificada que la que es donava abans.
Danniel Pennac dóna a entendre que es sent frustrat per no haver dut a terme el seu treball com deuria, donat que cometia els mateixos errors que la resta de mestres, però amb el pas del temps es va adonar del problema.
ResponEliminaDesprés d’haver llegit la seua opinió respecte a les qualificacions, he de dir que pense el mateix que ell. S’han de tindre en compte els alumnes problemàtics o “especials”, com ell els anomena, tant com als demés. Hem de ficar-nos en el seu lloc i ajudar-los en tot el que puguem. Han de vore que els tractem amb igualtat i que amb dedicació i esforç per part de tots dos, poden millorar.
Després d’un examen, està clar que els dos tenen raó a l’hora de donar explicacions pels resultats. L’alumne pensa que el mestre el tracta diferent perquè el considera com a problemàtic, i el professor està segur de que el seu fracàs es deu per la seua manca d’esforç i interès. Però no se’n adonen que estan cometent un error molt greu.
El professor qualifica les contestacions absurdes de l’alumnat com negatives i açò implica més fracassos, no sòls per part de l’alumne, sinó també per part del docent perquè fracassa en la seua tasca com a educador. I l’alumne no se’n adona que el professor sòls intenta que els seus alumnes aprenguen i no van en contra d’ells.
Aleshores he de dir que estic a favor d’avaluar als alumnes. Però tan sòls canviaria una cosa.
Als exàmens només marcaria els errors en roig, i a l’hora d’ensenyar l’examen a l’alumne no hi hauria nota numèrica, aprovat o suspès. Els docents considere, que a més d’ensenyar la matèria, haurien d’ensenyar a un alumne a superar-se a sí mateix.
Sabem que els xiquets són molt competitius i de vegades no se’n adonen que, burlant-se de la nota dels seus companys, fan que aquests es desanimen i fracassen amb el temps. Per tant, sòls sabria les errades que ha comés, i intentaria no tornar a cometre-les. D’aquesta manera podriem mantindre equilibrada la balança entre alumne i mestre.
Al capítol XVII, Pennac ens dona la seua visió primerament com a estudiant i després com a mestres, d’un dels temes rellevants del món de l’educació, LES NOTES.
ResponEliminaTradicionalment, les notes han sigut el suport dels mestres per a avaluar als alumnes, és a dir, per a mostrar al món, concretament als pares, famílies, claustre.. si han sabut desenvolupar-se “correctament” o no a la matèria en qüestió.
Aquest fet, durant la meua etapa com a alumna, també hi ha estat present, ja que molts professors estaven formats des d’una visió més tradicionalista, i només avaluaven als seus alumnes mitjançant les notes.
A l’arribada a l’institut, vaig poder observar com també existia una minoria que no li restava la rellevància que es mereixia la nota, però que també utilitzava altres maneres d’avaluació per a saber si el seu alumnat havia comprés la matèria com tocava.
Però, quan arribes a batxillerat, és més que impossible que les notes no tinguen la major importància, ja que depenent de la mitjana que tragues durant els dos cursos i la nota global del selectiu, podràs entrar a la carrera que vuigues o no.
Per tant, les notes en aquest aspecte si que són prou importants ja que el teu futur depén d’eixos dos anys i del selectiu, fins que la llei canvie.
I per això estem nosaltres, ex-alumnes d’instituts, que hem cursat tota l’educació obligatòria i a més a més hem volgut continuar formant-nos per a poder arribar a on estem ara, la Universitat.
Durant aquestos mesos que portem, i basant-me en la pròpia experiència, puc dir que ací, molts dels professors que tenim no avaluen només mitjançant notes, encara que al final si que hagen de posar-hi. Molts d’ells no fan exàmens on has de “vomitar” i posar en pràctica tot allò que has après durant el curs, si no que empren la metodologia dels treballs, exposicions, comentaris, ressenyes..
M’ agradaria comentar que durant l’etapa de pràctiques al CEIP JAIME BALMES de València, concretament dins de la meua classe, 2n B de Primària, vaig poder vore una nova forma d’avaluació on les notes es mereixien una importància correcta però no excessiva, i donaven prioritat a altres maneres d’ensenyar, d’aprendre i d’avaluar.
L’última cosa que m’agradaria dir, és que nosaltres som el futur, és a dir, que tenim la experiència de base per a realitzar una millora al món educatiu on d’ací uns anys ens trobarem immersos i no hem d'oblidar que una nota és una nota però potser l'alumne/a no haja après res de res.
¿S'estudia per a aprendre o per a aprovar? Aquesta és la pregunta que deuríem fer-nos, com a futurs docents. ¿És correcta la manera de qualificar els nostres alumnes amb una nota numèrica? O ¿Deuria de canviar aquest sistema?
ResponEliminaDavall el meu punt de vista com a alumna, i com a futura docent pense que no és bo assignar una nota a un examen sense tindre en compte altres elements que també influïxen en l'aprenentatge, com poden ser: Treballs, assistència, participació i interès.
A més no som conscients de la importància que pot tindre per a un xiquet o xiqueta una nota numèrica. De vegades pot ser un verdader calvari i una forta pressió per part dels seus pares, que poden arribar a dir-li coses que possiblement no siguen certes.
El que hem d'aconseguir és que l'alumne entenga el que expliquem i només així aconseguirem un aprenentatge significatiu. I amb això aconseguim les competències principals. Per a això hem d'intentar que l'alumne tinga interès pel que aprend no per la nota que li posarem.
Però tot açò requereix de docents amb motivació i vocació, que es preocupen per donar les classes de forma més dinàmica, i poder així captar l'interès de l'alumnat.
Perquè el nostre alumnat sí que val, perquè nosaltres podem ajudar-los, i perquè en les nostres mans està el seu futur i el d'abaixar les xifres d'abandó escolar.
Melanie Peris Cantarero
ResponElimina1º - A Grau en Mestre/a d'Educació Primària
En aquest capítol es tracta el tema de les notes i les avaluacions als alumnes.
Els temps d’ara no són com els d’abans, ja que ara per tal d’avaluar, els professors, es fixen en tot el seguiment que du a terme l’alumne per arrivar a l’aprenentge, i que aquest, siga per sempre, no com antiguament que es basaven en amollar la lliçó, que els xiquets i xiquetes ho aprengueren de memòria, sense tindre en compte que una vegada examinat, ho oblidaria tot.
En aquest capítol també es parla dels estereotips que fem els alumnes dels professors i els professors dels alumnes. Per exemple, quan un xiquet des de principi de curs, o del curs passat, no ha volgut ser responsable en la feina, no mostrava interés per res, les seues respostes eren incoherents o no tan bones com les de la resta de la clase, ja que les seues capacitats eren inferiors, etc. Bé doncs, a l’hora de corregir l’examen d’aquest alumne, com que ya sabem com són les seues capacitats, la manera de puntuar serà més baixa, o al contrari, si ens troben amb un alumne molt llest, que destaca sota els demés companys, l’avaluarem amb la certesa que es un nen llest que trau unes notes elevades.
Per altra banda, el tema de la motivació, si ens troben amb un alumne a classe desmotivat perquè des de xicotet li han dit que tot ho feia mal, que sempre es porta mal, que no deixa treballar als demés, que de major no hi arribarà a res, etc. La nostra feina, com a docents, no serà mai apartar-lo o discriminar-lo de la resta de companys, sino donar-li confiança, seguretat, que es motive quan veja que pot fer les coses ell asoles i bé, que experimente la satisfacció de conseguir tot allò que anteriorment creia imposible.
Per concloure, diré que l’avaluació amb notes numèriques, no em pareix molt correcta, està clar, que hem de qualificar d’alguna manera per tal de saber si han aprés o no, però mitjançant els nombres no, ja que no em pareix tant important com l’aprenentatge significatiu.
Daniel Pennac ens fa reflexionar, al seu llibre Mal d’escola, ficant en tela de judici el mètode utilitzat per el professorat a l’hora d’avaluar els alumnes, que per atzar, estan al seu càrrec.
ResponEliminaEs tracta d’un mètode d’ensenyança i avaluació que a perdurat en el temps, un dels més antics sistemes utilitzats amb un objectiu en comú, atribuir-li una nota numèrica a la implantació de coneixements que s’impartissen per tal que calen en la ment dels pupils. I la pregunta que ens fem és, es tracta d’un procediment de valoració eficaç? Crec que és un pregunta que no fa molt ens hem plantejat i per tant no fa molt que hem començat a actuar per contestar-la, encara que ens trobem molt endarrerits en la busca de la resposta correcta i definitiva; però almenys ens la hem plantejat.
La meua opinió defensa la no viabilitat d’una educació endarrerida front a un món en canvi continu. Tot avança a passos vertiginosos, la tecnologia, les infraestructures, les relacions laborals... i l’ensenyança a romàs congelada com si sempre hagem estat en la capçalera entre tots els països existents; sense canvis i mirant el rest del món a través d’un aparador. I la realitat no és aquesta, la veritat és que ens trobem sen España el segon país de la Unió Europea amb major fracàs escolar, doncs el percentatge d’ alumnes que abandonen els estudis avanç de finalitzar secundària aconsegueix el 31,2%. Sols Malta (36,8%) sofrís un major nivell de fracàs, ja que inclús Portugal s’ ha situat al nivell espanyol (31,2%).
A partir d’aquestes dades és quan ens plantegem noves metodologies per impartir cada una de les assignatures obligatòries. Fins ara a servit la teoria i la memorització d’aquesta, però ens hem adonat que en açò no ha sigut suficient. La teoria s’oblida, es queda assentada en la memòria a curt termini i hem d’aconseguir que es quede en la de llarga duració, ja que es un mètode avorrit que als nostres alumnes no els interessa, complissen perquè saben que han de fer-ho per no suspendre i sofrir les conseqüències, però no ho fan a gust i amb tots els seus sentits implicats. El que sí sabem que es desenrotllen plenament és a través del joc, doncs hem de ‘tirar’ per eixe camí. El joc és un aprenentatge continu a través d’ experiències inventades, però a la fi, experiències. De tant manera haurem de convertir una teoria en una experiència que enriquidora per a ells i elles. Si ho han fet i practicat no heu obliden, passa a formar part del seu bagatge personal.
Per el tant dir que un simple número no pot avaluar tota la saviesa, els coneixements, les capacitats... que té un/a xiquet/a si la nota soles depèn d’una teoria, ja que aquesta no contempla tots els demés aspecte que com educadors hauríem de tindre en conter. És important saber que un/a alumne/a no és una tabula rasa a partir de la qual partim, tot el contrari, porta una motxilla a l’esqueneta per a anar omplint i no soles conté coneixements teòrics, si no moltes més coses que com a docents deurem descobrir.
En reflexió sobre aquest capítol, Daniel Pennac ens vol transmetre la diferència entre les respostes dolentes i les absurdes, junt amb la puntuació dels docents/es, on hi puntuen negativament ambdues.
ResponEliminaLes respostes absurdes s'han generat a causa de la relació alumne- professor, ja que l'alumne vol captar l'atenció del professorat contestant el primer que li ve al cap, només per aconseguir l'aprovació d'aquest.
Aquest acte no deuria passar si el professorat és competent, ja que l'alumnat aprendria (no per obligació, sinó per devoció) i contestaria correctament o amb un marge d'error menut.
A mes, el puntuar a l'alumnat només provoca que estudien de memòria per a un examen i desprès ho obliden tot, siguent inútil la instrucció docent exercida durant el temps anterior a l'examen, provocant que els docents/es és condemnen a 'fracassar' junt amb l'alumnat, perquè si un alumne/a suspèn, el/a docent també suspèn, ja que l'acte d'educar és construeix conjuntament (alumnat-professorat), on el docent te que incitar a l'alumnat a aprendre per devoció utilitzant els metodologies, processos... que calguen.
En conclusió, l'educació a evolucionat prou durant aquestes ultimes dècades, tant com per aconseguir que l'alumnat s'interesse pels estudis, ja que seran necessaris per al seu futur, tinguent una bona relació amb el professorat. I no contestar per contestar el primer que li aparega pel cap, només perquè pensen que no van a traure més nota a causa que el/a docent 'no l'aguanta', aconseguint que l'alumnat fracasse i el/a docent també per no poder evitar-ho.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMiguel Peris Rivera. 1B Magisteri de Primària
ResponEliminaPer començar, cal destacar que aquest capítol del llibre “Mal d’escola”, de l’autor Daniel Pennac, tracta sobre com evaluar un alumne per saber si ha après la lliçó i quina nota es mereix.
Com a futur docent, pense que per treure informació del procés d'avaluació d’un estudiant hem de plantejar l'objectivitat, premiar la motivació, interès i el treball individual de l'alumne i combinar-ho amb l'elaboració de proves escrites o treballs de recerca adaptats al seu nivell.
Una vegada em llegit el que vol transmetre aquest autor, vuic dir que estic totalment d'acord al missatge que ens vol fer arribar, ja que un professor ha d'estar pendent i atent d'igual forma amb un alumne, tant si és problemàtic i conflictiu com si no, ja que el principal objectiu d'un professor és que tots els seus alumnes aprenguen el màxim, obtenint un ensenyament digne per a tots. En aquest cas el docent, ha d'estar en tot moment receptiu per ajudar a qualsevol alumne davant de diferent necessitat o problema que tinga.
D'altra banda, crec que seria convenient que en finalitzar un examen o una prova escrita el professor assenyalés els errors o fallades que ha tingut l'alumne en el text de color roig, sense posar una nota numèrica en concret. Així d'aquesta forma, el docent ajudarà als alumnes en tot moment de tal forma que li dedicarà un xicotet període de temps a cada alumne per reunir-se amb ells i explicar-los les fallades i els aspectes que ha de millorar. Una vegada el professor ha parlat amb l'alumne, aquest en un quadern a part tornarà a realitzar aquells coneixements que en l'examen ha errat, per així posar-los en pràctica i quede totalment clar de com s'havia d'haver realitzat. Si en finalitzar aquest procés el professor comprova que l'alumne ha après els coneixements i aspectes que se li demanava en el temari examinat quedarà com a APTE, sinó ho aconsegueix realitzar per contra serà un NO APTE.
Amb aquest procés el que s'intenta és que l'alumne no arribés al que cridaríem el fracàs escolar i que l'estudiant perdés l'interès per aprovar i per voler realitzar les coses bé, obtenint un bon ensenyament i una digna educació. Ja que en molts casos, són els propis professors els qui donen per impossible a aquests alumnes i són abandonats a les aules sense donar-los cap tipus de dedicació ni atenció perquè aquests es motiven i lluiten per uns coneixements dels quals els van a necessitar per formar-se com a persones principalment.
Per finalitzar, sota el meu punt de vista sobre el tema tractat en aquest capítol pense que aquest procés actualment esta canviant a poc a poc en molts dels centres escolars del nostre entorn ja que són cada vegada mes els professors que opten per avaluar als seus alumnes tenint en compte molts dels diferents valors i aspectes que un xiquet demostra al docent al llarg del curs, com són per exemple; el comportament, l'interès, les ganes de voler realitzar les tasques bé, el companyerisme, aprendre dels errors, el saber escoltar al professor, etc…
D'aquesta forma, haig de destacar com vaig poder comprovar en el meu col·legi de pràctiques per part de la professora, aquest tipus d'avaluació sobre els seus alumnes, per així posteriorment posar-los la seua corresponent nota. Crec que és la més eficaç i idònia tant per als alumnes com per als docents, ja que és una forma per la qual a l'estudiant el podem motivar en tot moment perquè cada dia s'intente superar així mateix.
Daniel Pennac, en el capítol 18 del seu llibre 'Mal d'escola' ens parla de les seues experiències tant d'estudiant com de docent en relació amb les notes i l'avaluació.
ResponEliminaEn les nostres escoles, continuament es fan avaluacions i es posen notes per a que, d’aquesta forma, els mestres, pares i mares puguen portar un control del que han aprés els seus alumnes i els seus fills i filles; jo opine que eixes avaluacions no haurien de basar-se a soles en exàmens, ja que de vegades no són una prova evident del que s'ha aprés perquè els alumnes es poden vore afectats per causes que influïsquen en diferents aspectes (nervis, malestar, ...) i que s'hauria de fer per mitjà d'una observació continuada de l'alumne, treballs, exposicions, converses...que porten a l'avaluació els progresos de l'alumne, encara que entenc que açò siga una tasca més costosa per al docent.
El més important en l'escola són els alumnes i la tasca del docent no és fer que aconseguisquen una nota per a continuar passant de curs, en la meua opinió, la feina del mestre és formar als alumnes perque puguen tindre un futur el dia de demà, per això pense que és molt important motivar a l'alumne perque continue aprenent i no anul•lar-ho per culpa d'unes notes.
Crec que els alumnes no són tots iguals i que no aconseguiran els objectius prevists de la mateixa manera; per això la millor forma d'avaluar, segons la meua opinió, és l'observació individual intentant motivar a cada alumne per a que lliurement participen en l'aula.
Per a concloure puc dir que encara que jo no estic molt d'acord amb el sistema d'avaluació , pense que sense ser el més important ha d'existir ja que les famílies demanen una avaluació dels seus fills i la que més entenen és la numèrica
1erB Educació Primària
En aquest capítol l’autor fa referència a les notes i a les respostes de l’alumnat i a com qualifica el mestre les preguntes. Classificant-les en bones, dolentes o absurdes.
ResponEliminaPrimer m’agradaria parlar de les respostes en les quals es basen els mestres per a qualificar els seua alumnes. En la meua opinió tot són respostes, i no hi ha cap que siga bona, dolenta o absurda. El fet de dir-li a un alumne que la seua resposta és dolenta o és absurda és una acció sol reduir la participació dels alumnes, les ganes d’aprendre i fins i tot l’autoestima i la creativitat. Tots factors fonamentals per a un progrés positiu en el procés del seu aprenentatge.
A més a més, moltes vegades quan algun alumne fa aquest tipus de respostes ,a les que Daniel Pennac els dona el nom de “dolentes” o “absurdes”, de manera continua, alguns mestres tendeixen a donar importància a l’alumne i es centren més en alumnes que donen unes respostes més bones. Açò per a mi és gran error, ja que crec que un alumne que ens dóna unes respostes “dolentes” o “absurdes” necessitarà més ajuda, que el que ja sap contestar-les bé. D’aquesta manera podem aconseguir almenys, que els dos alumnes pugen assolir les competències establides.
En segon lloc m’agradaria comentar la meua opinió sobre les notes. Avui en dia la majoria dels mestres i els pares, li donen molta importància a les notes dels seus alumnes i del seus fills i aquesta importància li la transmeten als seues fill. Per a mi l’examen és un tipus de prova que fem els alumnes per a veure que hagem aprés en el temari, si hem aprés el que creiem que havíem aprés i també poder adonar-nos en que podem millorar i a la que deuria donar-li-se importància, però no tanta.
En la meua opinió, com ja fan alguns mestres, deuria de puntuar-se d’una manera en la que no es valorés només la resposta de l’alumne, sinó també la seua evolució i el seu esforç. No només per a fer una qualificació més justa, sinó per a que l’alumne s’adone de valorem el seu esforç i d’aquesta manera fomentar la seua autoestima, les seues ganes d’aprendre, la seua participació i la seua creativitat. Fent així que el seu progrés en l’aprenentatge continue evolucionant de manera positiva.
Noelia Sahuquillo Tortosa.
Grau de mestre/a en Educació Primària
Em pareix que en el text es tracta un tema que ens dóna molt que pensar als alumnes de magisteri i tots els profesors, el fracàs
ResponEliminaescolar. I amb això te molt a vore amb el que trobe escrit en el capítol 18, la manera en la qual els profesors baixen el cap quan veuen el poc interès que reflecteixen el seus alumnes. Davant aquest problema, l'alumne tendeix a vorer l' actitud del seu mestre d'una manera poc recíproca amb ell.
Un dels problemes que aço genera es la falta de motivació que pot apareixer en els estudiants quan es donen conta de que sobren en la classe. I aquest punt enllaça amb tot el que apareix en el capítol, quan redacta que a vegades cal no donar per una ximpleria la resposta de l' alumne quan aquest s´equivoca. per aixo, des del meu punt de vista cal premiar la participació de l' estudiant almenys amb la teua correcció per tal de fer-li-ho entendre.
Com a reflexió final caldria dir que qualsevol esforç que pugam fer per els nostres alumnes es poc, i si el seu futur escolar es troba en les nostres mans, el que hem de fer es agafar aquesta responsabilitat i cumplir amb ella. D' aquesta manera donaríem un petit pas per tal de solucionar el fracàs escolar.
Alejandro Doménech
1ºB Primaria
LAURA MARTINEZ MINGUEZ 1A PRIMÀRIA GRUP 6
ResponEliminaEn aquest capítol es parla la manera d’avaluar a l’alumnat, un tema que avui es molt important i el qual hem pogut tractar diverses vegades durant el curs.
Hem pogut observar que la educació ha canviat durant tots aquests anys, ja que la manera d’avaluar al alumnat avui en dia es diferent a la d’anys anteriors. En l’educació tradicional no es tenia en conter el seguiment del alumne/a i sols es basaven en la qualificació que treien al examen; però avui l’educació a canviat, els docents no donen tota la importància a l’examen, si no tot aquell recorregut que l’alumnat a seguit per arribar aconseguir el seu objectiu, també esta valorat.
Per açò,tant nosaltres com a futurs docents i els actuals, tenim que donar la confiança i la motivació necessària per a que puguen veure que ells sols poden aconseguir metes que anteriorment veien impossibles, però tampoc podem oblidar que cada persona és un món i poden adquirir de una manera més rapida o més lenta l’aprenentatge, per aquesta raó tenim que recolzar-los en tot allò que es proposen, per a que mai perden el interès per aprendre i arribar aconseguir l’aprenentatge significatiu i totes aquelles competències que fan possible el desenvolupament en diferents àmbits.
Daniel Pennac,en el capitul 18 del seu llibre titulat 'Mal d' Escola', ens fa reflexionar sobre la importància o no de les notes dels alumnes.
ResponEliminaAl llegir este capitul, continue pensant que no li hauriem de donar tanta importància com se'ls dóna en l'aula. Pares i mares fan un seguiment d'allò que s'ha aprés pel seu fill o filla a través de les notes obtingudes en els exàmens.
Com a actual alumna estic totalment encontra, de que se li de tanta importància a una xifra numèrica, en compte de a altres punts mes importants com poden ser; participació, interés, i de l'esforç que pot estar realitzant per arribar al nivell exigit pel curs on este l'alumne.
Jo com a futura docent, intentaré no deixar-me'n portar pel rol que an seguit els professors de l'ensenyança que s'impartia antigüament.
Deuríem de canviar el tipus d'educació impartida en l'aula i començar a donar-li importància a mes coses que a una nota d'examen, que pot ser que dit examen t'isquera malament per tindre un mal dia o estar vivint un mal moment.
Per això la qualificació treta en un examen no reflectix tot allò que s'ha aprés per l'alumnat.
Aquest capítol parla de la importància de les notes com a element d'avaluació de cada alumne.
ResponEliminaLes notes sempre han sigut un tema a tractar en l'àmbit escolar. Aquest és un tema molt important perquè molts professors sempre han tingut més en compte la qualificació numèrica de cada examen, que els coneixements que hi hagen pogut adquirir cada alumne. Es clar que d'alguna forma ha d'arribar als familiars la informació de com va el seu fill o filla a classe, però considere que és un error qualificar sols els exàmens amb una nota, és a dir, ha de tenir-se en compte el procés de cada alumne mitjançant altres aspectes com són el comportament, si porta la feina feta de casa, l'assistència, etc.
Donar-li una major importància a una nota numèrica implica la preocupació de cada alumne per saber la nota que traurà a l'examen i la despreocupació a l'hora de si s'han adquirit correctament els coneixements estudiats. Aleshores dona lloc a una conseqüència i és que no sempre ens ixen bé els exàmens i això no vol dir que no tinguem els coneixements, però aquest aspecte no es té en compte i si un examen no t'ha eixit bé ja tens la nota de l'insuficient.
Per finalitzar la meua reflexió, com a futura docent remarque que no ha de tenir-se en compte sols la nota numèrica dels exàmens sinó la evolució de cada alumne mitjançant la observació d'altres aspectes que també són importants.
Àngela Muñiz Salinas
1ºA Primária