En el capítol 3 de la cinquena part, Pennac hi parla sobre el percentatge real d'adolescents violents a França i la repercussió que aquest percentatge mínim provoca en els mitjans de comunicació i, en conseqüència, de la imatge de l'escola i de la joventut que aquests mitjans transmeten a la societat. Creus que es tracta d'una situació estrictament francesa o, en canvi, també ocorre en la nostra societat? Quina idea de joventut transmeten els mitjans de comunicació espanyols?
Els mitjans de comunicació espanyols no respeten a l'alumnat. Sempre he llegit artículs que han "ficat a parir" als estudiants i que sempre estem a la cua del sistema europeu. Publicar aquestes dades pense que no ès bó encara que siga necesari. En realitat pense que no estem tan malament sino que ens volen fer pensar que sí. A Espanya hi ha molta gent que se'n va fora, a l'estranger a buscar feina de treball perque açí no hi ha i ès gent que ha estudiat una carrera i açí a Espanya no hi troba traball, ¿aixó ès culpa tame del estudiant? ¿No sóm bons estudiants? ¿Ó no és aquest un bon país? Aixó no ès culpa de l'estudiant espanyol que no hi haja treball i se´n tiga que anar fora i no ho comentent tant el mitjans de comunicació com les males notes del estudiants. El que passa a França també passa a molts països peró la culpa no ès només del mitjan se comunicació ni del alumnes, sino tambe de les institucios, escoles, professorat, Conselleries, Ministeris...com a escusa personal vuic dir que ¿Cóm no va a estar desmotivat un alumne Espanyol si sap que quan acabe d'estudiar la millor oferta de treball la va atrobar a l'estranger, lluny dels seus amics i familiars? ¿ Realment pensarà qué compensa estudiar per ha anarse fora ó ès ficarà a treballar per ha guanyar diners i poder viure comodament prop dels seus? Ès una cosa per ha reflexionar...
ResponEliminaCARLOS CLAUDIO MATEO 1º A GRAU EN MESTRE/A EN ED PRIMARIA.
GRUP DE PI 3.
Atenció a les faltes, Carlos...
EliminaAquest problema de la violència en la nostra joventut, no és res de nou, sempre hi ha hagut gent que s'ha fet notar més del normal. El problema és que el sistema educatiu actual, ja ha caducat i arribat al seu fi, perquè no s'ha adaptat a les necessitats reals de l'alumnat. Un altra vegada ens veiem en la tessitura en la qual l'educació s'adapta a la societat, i no la societat a l'educació, que és com hauria de ser. A més els mitjans de comunicació, no ajuden en res a resoldre aquestos problemes, perquè en la televisió cada vegada més s'emeten programes com el de la generació 'NI NI', o germà major o altres programes com salva'm o dones i homes..., en els quals només s'ensenya gent que a fracassat escolarment parlant i que han perdut el seu lloc en la societat; o gent que simplement per ser l’home de, o la dona de, ja són famoses i guanyen diners sense fer pràcticament res (cultura del mínim esforç), açò desmotiva per a l'estudi i fa pensar que tot és tan fàcil com eixir en la televisió, i dóna una falsa veritat sobre la vida, perquè la vida no és fàcil i el que vol quelcom ha de guanyar-se'l amb el seu esforç. Crec que la televisió hauria de tindre un paper didàctic en la societat. El verdader problema de la violència i del fracàs escolar és la falta d'atenció a estos xics i xiques. No importa d'on siguin o d'on vinguin, perquè este tipus de resposta agressiva o passiva davant de les frustracions, no és més que el resultat de les males polítiques sobre educació, i la falta de preocupació del sistema per les necessitats de l'alumnat en esta nova era de la tecnologia i del canvi. La solució és començar a no comparar-nos amb altres països i canviar el sistema educatiu des del nivell més baix de l'educació; on els xiquets i xiquetes, aprenguin amb un llenguatge coeducatiu , i amb un mètode d'aprenentatge significatiu, i on ells i elles siguin responsables de la seua educació, sabent trobar el seu lloc en la societat. No basta d'ensenyar-los conceptes que han de memoritzar i examinar-los dels mateixos, ni tampoc dir-los si valen o no valen. Perquè la veritat, és que tots valen. I pense que el fracàs escolar i la violència de la joventut, no és més que falta de motivació.
ResponEliminaHui en dia es cert que la violència als joves està present en la nostra societat espanyola. Crec que aquesta violència ve precedida, entre altres coses, pels nous videojocs, alguns joguets, algunes pel•lícules i dibuixos animats i les drogues. Aquesta qüestió es veu reflectida en els mitjans de comunicació, principalment, a les notícies. A les notícies sempre es parla de la violència a les escoles i als instituts, conten històries de bullying i, sobre tot, de violència física i verbal dirigida als professors i mestres. Es diu que s’ha perdut el respecte per part del alumnes i que el problema va en augment. Tot açò provoca que els mitjans de comunicació projecten amb les seues notícies una idea de joventut espanyola amb falta d’ interès i violenta a l’àmbit escolar i acadèmic.
ResponEliminaCom que es als instituts on aquestos successos ocorren amb més freqüència y amb major intensitat, hem d’ aturar el problema des de la infantesa a la primària. El canvi està simplement a l’escola i en mans dels mestres? La resposta és que no. Cóm podem fer açò? Els mestres hem de fomentar en els alumnes a les aules la conversa, la no-violència i el respecte. Com que no està tot en les nostres mans, també hem de informar i formar als pares en aquestes qüestions fent xerrades i reunions que els conviden a treballar aquestos valors a casa, a saber comprar videojocs als seus fills i a tenir compte què veuen a la televisió. Així procurarem un futur millor per als nostres xiquets, sense violència al pati i a les aules, on els mitjans de comunicació no presenten una imatge roina de la joventut espanyola.
RAQUEL MARTÍNEZ MARTÍNEZ. 1A GRAU ED.PRIM
GRUP DE PROJECTE 4
CARLOS GÓMEZ DÍAZ. 1º-A GRAU ED.PRIMARIA
ResponEliminaPrecisament les ultimes noticies de violència en l’escola, i els resultats del recent informe PISA sobre el fracàs escolar, ens situen a la darrera de la majoria de països europeus, ja que hi ha un gran percentatge d’alumnes que abandonen les aules sense aconseguir el títol oficial. Estes dates deurien de ser suficients per a plantejar-nos que es el que està passant al nostre sistema educatiu.
Si bé es cert que la televisió ha adquirit gran influència en els individus de totes les edats, està comprovat científicament que els nostres xiquets i els nostres adolescents sempre hi son els mes vulnerables davant la influència dels continguts que es transmeten per la televisió. Les conseqüències son molt variades, però sense cap dubte la mes comú es la conducta violenta que de sovint apareix com a noticia en els mitjans de comunicació. Però alhora també podem observar com mitjançant estos mitjans de comunicació, es poden inculcar de manera quasi inconscient una sèrie de valors morals i ètics.
La generació NI-NI (ni estudiem ni treballem) avui en dia pareix ser el sistema implantat, el que més està de moda, però lluny de causar rebuig per part dels mitjos de comunicació pareix ser que fer difusió d’aquest tipus de continguts es “el que mes mola”. A les nostres televisions podem trobar molts programes en els que vegem a gent jove sense ofici ni benefici, que es preocupa mes del seu cos que de la seva persona i de la seva preparació. El espectador agafa la idea de que sense estudiar, també es pot aplegar lluny, també es poden guanyar diners. Doncs, per a què estudiar?
Crec que tenim un problema molt seriós en aquest aspecte. Realment el que hem de pensar es que el verdader problema el tenim al sistema educatiu i als docents. Els nostres alumnes ja no son el que eren. Hem de pensar que la societat ha canviat i amb ell, les seves persones i per tant el alumnat. Crec que no es tant el problema de que es publiquen les estadístiques de forma que es faja al alumnat conscient de que “ aquesta es la realitat i per tant tampoc es que siguis tan tonto... sinó que es lo normal avui en dia” ( Crec que pensar així es prou trist). Sinó que crec que la verdadera lluita la tenim a les aules, com a docents, tractant d’educar als nostres alumnes no sols com a futurs professionals sinó com a futurs ciutadans de la societat. I per tant, no sols hem de instruir matèries, també ètica i principis humans i morals aprofitant del que els mitjans poden aportar-nos per a fer-los conscients del que està bé i el que no.
LARA ESPERT SANFELIX - 1 ER INFANTIL B – EQUIP 4.
ResponEliminaLa violència donada entre adolescents no és res que hi vinga de ara. A més a més, és una actitud que afecta a molts adolescents de tots els països i que cada vegada va en augment. És necessari que acceptem que aquesta actitud és real, i que cada vegada va en augment, però cal mirar un poc més enllà, quina és la causa?
En la meua opinió, pense que no hi podem trobar un únic culpable, però el que si que trobe clar, és que el defecte es troba al sistema educatiu. Per part de les famílies, trobe que aquestes s’estan despreocupant cada vegada més per l’educació dels seus fills, ja que cada vegada els deixen veure més la televisió, juguen amb videojocs molt violents, i en definitiva, es passen més temps intentant entretindre’ls que educant-los. Per altra part cada vegada és més gran el pes que tenen que suportar les escoles, ja que encara que no siguen els únics, tenen un paper fonamental en la educació, ja que tenen que donar suport, transmetre ganes i crear il•lusió per a que els alumnes tinguen ganes d’estudiar, i ho pugen fer de manera que les xifres d’abandonament escolar i/o fracàs disminuïsquen.Per últim, nombrar als mitjans de comunicació.
Com he dit anteriorment, cada vegada els xiquets/es veuen més a sovint la televisió, aleshores, aquest adquireix un paper fonamental. Avui en dia, els programes, les notícies, els dibuixos animats etc, estan constantment transmitent informació que pot ser perjudique als nostres alumnes, ja que, per exemple, hi ha alguns programes i series en les que veus que molts individus tenen un treball sense haver aconseguit ni tan sols el graduat escolar, dibuixos animats que ja no transmeten valors, series que van més enllà de la realitat, i sobre tot, noticies, on constantment estan repetint els defectes del sistema, la violència entre alumnes, la situació espanyola enfront al fracàs escolar, i una sèrie de problemes i circumstàncies de vegades molt exagerats, que fan que els ànims baixen per complet i que l’escola es quede en un paper secundari.
La situació que es descriu al tercer capítol de la cinquena part, encara que té com a escenari de fons la societat francesa és perféctament extrapolable a la societat espanyola. Als últims cinc anys, és froça conegut que els mitjans de comunicació a tots els seus àmbits, han comentat de manera constant que la situació del fracàs escolar és pitjor cada any que passa. Si analitzem la gravetat real d'aquesta afirmació, així com fa l'autor, ens adonem que és cert que el percentatge d'estudiants que no acaba els estudis és major als últims anys, però també ho és el nombre de ciutadans espanyols degut a la immigració. Molts són els mitjans de comunicació que asseguren que és degut a l'arribada d'estrangers, que l'educació espanyola s'ha vist afectada. Més enllà, ens fan creure que molta o tota la culpa de la situació educativa és causa del creiximent de la comunitat estrangera al nostre país. Personalment crec que no es deuria dedicar tant de temps i esforç a esbrinar com i per què s'ha arribat a aquesta situació, perquè s'ha arribat i és una realitat que hem de solucionar. No crec que la solució siga repetir de manera constant als estudians, i a la població en general, que la majoria no acabarà els estudis i que és un problema que costarà temps resoldre. Pot ser seria molt més eficient no canviar cada poc de temps la legislació educativa, presentar una proposta d'educació molt més estable al llarg del temps i aconseguir una motivació ferma en els estudiants, així com en l'equip docent. Hem de saber contrastar tota l'informació que ens arriba per qualsevol mitjà de comunicació i entendre que l'educació,de qualitat, és un dret dels ciutadans independentment del color del govern al càrrec del país.
ResponEliminaIRENE SAMOS MERCÉ.1ºB INFANTIL.GRUP 1 DE PROJECTE
El cas de Maximilien és molt freqüent en la nostra societat, ja que no es difícil trobar-nos avui en dia milions d’adolescents que no acaben els estudis obligatoris.
ResponEliminaEn aquest capítol ens explica el cas dels joves francesos, que es troben en una situació similar a la nostra en el referent al fracàs escolar. En la majoria dels casos del fracàs escolar, es troben casos de violència, i despreocupació dels pares de les accions que puguen estar realitzant els seus fills. El factor família és el que més influeix en aquest fracàs, ja que les famílies mal estructurades que són tan abundants actualment, tenen un efecte negatiu en el comportament dels fills d’aquestes famílies, que es veuen en una situació en la que els pares no els dediquen el temps necessari als seus fills, i per tant aquests són més lliures en realitzar les accions que vullguen.
Els mitjans de comunicació també tenen molta influència sobre aquest fenomen, ja que en aquests es mostren als joves com a persones agressives i dolentes que són desobedients a tots els consells que els puga donar una persona adulta. Els joves no tenen tota la culpa de les accions dolentes que puguen realitzar, gran part d’elles venen influenciades pels mitjans de comunicació, que manipulen la ment dels adolescents per a convertir-los en persones destinades al fracàs escolar.
Per concloure, dir que la solució està en una reforma de la nostra societat, on es produeixca un canvi en la informació que estiga transmetent-se públicament. A més a més, la reforma es tindrà que donar també en els pares, que han de responsabilitzar-se més de les accions que realitzen els seus fills i guiar-los en la direcció adequada. Si som capaços de realitzar tots aquests canvis en el nostre àmbit de vida, aconseguirem que el fracàs escolar baixe considerablement, i per tant el nivell cultural juvenil s’incremente.
Esther Montesinos Defez (1º A Grau Ed. Primària)
ResponEliminaLa violència dels adolescents és una cosa que està present no només a França sinó que també al nostre país i ha anat en augment i cada vegada en edats més tempranes . Podem veure-ho dia a dia en la premsa, les notícies i fins i tot més a prop d’allò que pensem. Avui dia cada vegada hi ha més joves que són violents amb les seves famílies, amb els seus professors, fins i tot amb els seus companys produint greus problemes difícils d'afrontar en moltes escoles, instituts i llars.
L'adolescència és una etapa en què el jove experimenta grans canvis de personalitat. Es produeixen canvis de conducta i inestabilitat emocional, són joves amb molta energia que han d'aprendre a controlar els seus impulsos. És una etapa en què estan formant la seva identitat, perquè els seus futurs comportaments depenen molt de com superin tots aquestos canvis.
Són diversos els factors que generen aquesta violència en els adolescents, principalment la societat, ja que els problemes de violència reflecteixen l'entorn social. També es deu a la relació que existeix entre l'adolescent i la seva família. Ara, hi ha molta manca de diàleg, falta de consells entre pares i els fills. La família, té molt a veure amb la conducta d'un jove, perquè la família és l'exemple principal del fill, però aquesta en moltes ocasions també es veu afectada per la societat, els pares estan nerviosos per la falta de treball, pel preu dels aliments, per l'educació dels seus fills, perquè no els arriba els diners, pel comportament dels seus fills, etc ...
La família és el punt de partida per aconseguir la formació adequada d'un adolescent, parlant i aconsellant és la millor manera d'aconseguir la confiança i la millor educació.
Els pares han de saber amb qui surten els seus fills i fomentar conductes i relacions sanes.
Hem de tenir en compte que un adolescent s'ha de saber controlar a temps i que la escola sola no pot , per això les famílies han de que col•laborar amb ella, deuen ser guies útils i no deixar que triïn un camí equivocat, perquè els adolescents i la societat no estan perduts, també existeixen bons fills, bons estudiants, famílies exemplars ...
Cal ajudar a que els adolescents que prenen el camí equivocat, prenguin el camí correcte per aconseguir que l’endemà, aquestos joves siguin els que canvien la societat.
Daniel Pennac, un dels novel.listes més estimats i llegits de França, ens planteja amb la lectura “Mal d’escola” el principal problema del sistema educatiu i els seus vicis, és a dir, qui són els culpables del mal funcionament de l’educació, arribant fins i tot al context familiar.
ResponEliminaEl primer que ens hem de plantejar com a futurs professors i professores, és que ens trobem davant alumnes amb distintes característiques i habilitats, i doncs tots aquests individualment no presentaran el mateix aprenentatge d’adquisició. Per això, la professió de mestre/a és una tasca molt difícil de portar a cap i s’ha de tenir una enorme paciència. Açò, vol dir que davant algunes complicacions dintre del sistema educatiu, no hi ha que buscar culpables entre docents de diferents cicles fins arribar a que el Ministeri li tira la culpa a la família i, la família a l’escola, sinó que hi ha que trobar una solució ràpidament i de manera conjunta, és a dir, formant un equip.
Exactament no existeixen culpables, ja que els docents imparteixen solament el que està establert en les regles del curriculum. Simplement les persones desde que naixen fins a que es formen acadèmicament i s’incorporen en el món laboral, travessen per moltes etapes, i la més crítica és la época de l’adolescencia, on sorgeix el valor de la violència entre els alumnes i, el alumnat i el professor. Per aquest motiu, la familia és el componont més important en la vida de qualsevol adolescent ja que és el seu punt de suport, i a més, els pares i mares dels nois/noies han de garantir la màxima expectació i inclusió en la evolució del procés educatiu dels seus fills/es.
En conclusió, el “vici” que hi predomina en la nostra societat desde uns anys cap ací, és tirar-li la culpa als docents del fracás escolar mentre aquests no tenen res a veure en aquest tema, ja que fan tot el que està a les seues mans dins del programa educatiu que imparteix l’Estat. El que hi ha que fer es posar-se d’acord per a concloure una solució eficaç a aquests problemes que tanta política deriven i, que perjudiquen greument a la adquisició de coneixements de alumnat.
Aquest comentari correspon al comentari 5 "Culpables"
EliminaAquesta situació, òbviament, no es viu exclusivament a França també ocorre en el nostre país. És una situació, per a mi, realment preocupant ja que afecta negativament no tan sols al procés d’ensenyança-aprenentatge sinó també al professorat. Crec que aquests problema comença realment en la primària que és quan comencen a agredir verbalment als seus companys i companyes. Ja quan l’alumnat passa a l’ESO és quan la situació empitjora. Aquesta és una època molt difícil per a la joventut, i es veuen els casos a l’aula d’una difícil realització de classes on aquestes es converteixen en verdaders camps de batalla, per tant, en la gran majoria de les classes dels instituts hi ha persones que ocasionen conflictes, tensió i descontrol amb mal comportament que provoquen violència verbal, física i també psicològica. Crec que per a ningun professor aquesta situació li agrada, però, també crec que aquesta situació cada vegada va a més perquè hi ha poca autoritat docent sent ells mateixos els que no es fan respectar i això provoca una falta de disciplina. Aquest problema el reflecteix molt els mitjans de comunicació amb notícies de violència entre companys i companyes d’estudis o cap al professorat, també en aquestes es poden veure gravacions del propi alumnat quan estan realitzant un acte de violència ja siga a altre alumnat o professorat, crec que parlen molt malament sobre això, però, estic d’acord amb el que diuen perquè les gravacions fan evident la realitat que es viu avui dia en els instituts.
ResponEliminaEnrique Villajos Boquera -1ºB Magisterio Primaria
ResponEliminaCom Pennac narra al capítol 3 de la cinquena part, existeix, no sols a França, un percentatge d’adolescents violents. El cas de Maximilien, es dona en totes parts, adolescents que fracassen en l’escola, que son víctimes o causants del “bulling”, que majoritàriament es a causa del seu entorn.
La etapa madurativa de l’adolescència es molt complexa, es sofreixen molts canvis, físics i psisicos, que no tots els adolescents assumeixen de la mateixa forma i poden provocar situacions no recomanables com el fracàs escolar, actes violents i, fins i tot, en alguns casos mes greus el cas del suïcidi...
Les famílies moltes vegades no es donen conta de que li passa al seu fill, inclòs quan ells també varen passar per aquesta etapa. Per això es molt important que les famílies, “els adults”, recorden com eren en aquell temps, per a saber com actuar, també es important que entre l’escola i la família hi haja una relació ferm, per poder treballar conjuntament per a que el/la xiqueta estigi motivada i concentrada en la seua formació.
Els mitjans de comunicació no son objectius i per això quan parlen de joventut sols parlen de eixe xicotet percentatge d’adolescents violents, alcohòlics o que han fracassat a l’escola. Aquest xicotet percentatge fa que es cregué un estereotip de joventut que l’apliquen a tots els adolescents, per exemple quan va aparèixer el 15M molts medis de comunicació deien que les persones que estaven assentats en dret de reunió en les places, eren “adolescents, fuma porros, borraixos que embrutaven les places”, quan eren persones de totes les edats, des de 3 anys fins 70 o més, on el moviment exigia que la placa estiguera neta, que no es consumiren drogues ni alcohol, queda demostrat que els medis de comunicació donen una imatge dels joves molt indignant, creant prejudicis als joves en la societat.
En mi opinió crec que els joves, els adolescents, estan infravalorats, son els únics que tenen idees no lucratives, que busquen el benefici de tots i no el seu propi. Els medis de comunicació, la societat, deurien potenciar les idees dels joves, ajudar-los en els estudis per a que eixe percentatge de fracàs escolar disminuïsca, de tal forma que la societat evolucione a millor, ja que com es sol dir, “Els joves son el futur”.
Emilio Martínez Losa - 1º A grau d'educació primaria
ResponEliminaLlegint el text del llibre, ens fa reflexionar sobre si realment els alumnes son el que nosaltres pensem que son. Tant els mitjans de comunicació com els adults pensen que la joventut en la seua gran majoria son excessivament violents, consumixen tot tipus de drogues, no treballen, no estudien...
No tots son d'aquesta forma, personalment pense que el problema es el raonament que fan les persones que escolten aquest tipus de informació. Si escoltem els informatius les noticies son fets que destaquen per ser distint al que passa normalment, per tant si es noticia que uns estudiants cremen contenidors, serà per que normalment aquestes coses no passen.
Per altra banda, les persones que mes parlen d'aquestes coses son els pares i mares, sense tindre en compte que normalment els joves que donen problemes com el fracas escolar o la violència son així pels problemes que han passat en casa, com pot ser la violència entre els membres de una família o la desestructuració d'aquesta.
En conclusió, es podria deixar de presentar una imatge com aquesta de la joventut ja que no es bo per a ningú. A mes hi ha que començar a no generalitzar basant-se en casos aïllats per tan de no faltar al respecte al reste de qualsevol col·lectiu.
Hui dia, els mitjans de comunicació exerceixen per norma general una influència negativa per la resta de la societat, per que per norma general, tan sols ixen per la televisió els aspectes mes morbosos de la nostra societat.
ResponEliminaAixò mateix passa als mitjans de comunicació francesos. Però, al voltant de la situació dels joves violents francesos, he de dir que eixe percentatge de joves violents efectivament, no significaria res si es estiguera diversificat amb la resta de joves.
Per desgracià, eixe percentatge xicotet, es acumula als barris perifèrics de França, on eixos joves immigrants, pateixen l'odi i la xenofòbia de la resta de francesos. Son estos joves els que carregats d'odi provenint de la societat esclaten i provoquen una espiral de violència.
Però, estic a favor de que ixen aquestes imatges de violència a la televisió, perquè encara que siga un percentatge molt reduït, es tracta de moltes persones que van ha estar tota la seua vida patint i infringint odi.
La gent s'ha d'adonar d'aquesta realitat. Encara que siga una part minoritària de gent, la societat no ha de donar l'esquena a ningú i cal lluitar i prendre mesures perquè tota la població s'integre correctament en la societat per que la societat la formem tots.
Jo, a diferència del que he pogut llegir al llibre i a la majoria dels comentaris de dalt, opine de forma diferent.
ResponEliminaÉs totalment cert que a la joventut hi ha violència i és evident que no solament ocorreix a França, també al nostre país i a quasi tot el planeta. No obstant, no pense que aquesta violència haja anant augmentant any a any. No fa tants anys que he eixit del institut, i jo no recorde que hi haguera ni a la meua classe ni a les del costat ningun cas de “bulling”.
Clar, sempre podem exagerar les coses, com solen fer els mitjans de comunicació... primer era que la televisió feia que les noves generacions foren més violentes, ara que si els videojocs... doncs jo continue escoltant a les noticies assassinats i violacions que en la gran majoria no son provocades per a res persones joves.
Si que es veritat que amb el pas dels anys l’alumne ha perdut aquell respecte que sempre ens diuen els pares que tenia per el professor. Aquesta característica, no crec que tinga per què ser roina, si el professor realment es procupa pels seus alumnes, sempre podrà ensenyar-los con si ell fora un més. Tampoc pense que aquest fet provoque més violència entre alumnes.
Hi ha de tot en aquesta vida, hi haurà persones que no hauran acabat ni la la E.S.O, altres que solament tinguen la E.S.O., altres que tinguen fins al batxillerat... el que no és pot fer es generalitzar com ho fan molts mitjans de comunicació. En molts casos aquest fet ve produït per manipular la realitat, com ha passat des de que existeix la televisió. Els estudiants vivim una època molt roin, l’educació està en constant canvi, i per ara, tots els canvis recents han sigut a pitjor, la majoria, per a que l’estat no tinga tantes pèrdues. La gent no està cega, veu les coses i en moltes ocasions han fet nombroses manifestacions en les que pot ser un mitjà de comunicació soles vullga traure la part negativa per la televisió.
Jaume Martínez Roig, 1er A - Equip A Grau en Educació Primària.
Aquesta situació desgraciadament no es viu només a França, sinó també en el nostre país. I pels resultats que ens donen els infirmes de PISA sobre el fracàs escolar, és una situació realment preocupant. Ja que ens situen darrere de la majoria de països europeus en fracàs escolar. I aquest problema no afecta només els alumnes, sinó també al professorat.
ResponEliminaPerquè cada vegada hi ha menys autoritat docent, i això ho podem veure als mitjans de comunicació amb noticies de violència al professorat i alumnat.
Alumnat que disposa de noves tecnologies amb els quals poden fer gravacions dels actes.
¿Però realment som conscients de què suposa tindre un mòbil d’última generació amb connexió directa d’Internet?"
Deurien utilitzar-los els xiquets? O haurien d'estar restringit el seu ús?
Cada vegada més, als nostres televisors podem trobar programes a on hi ha gent jove sense estudis, ni treball. I a on tan sols és preocupen pel seu físic, que es l’únic que fan, aquesta generació que se li coneixen amb el nom 'Ni-Ni' (Ni estudien, ni treballen).I és normal que la nostra joventut veient aquestos programes pensen, que no necessiten estudiar. Perquè sense estudis es pot arribar a guanyar diners. Ací és on entra la nostra labor com a docents, en fer veure als nostres alumnes que no sempre això ix bé. Per tant, han de tindre un futur segur, amb uns estudis. Ja que cada vegada més, en les ofertes de treball demanen estudis abans que experiència laboral.
Com diu el refrany: Qui quelcom vol quelcom li costa. Ningú regala res!
SUSANNA VIZCAINO PEREZ, 1ºA EDUCACIÓN PRIMARIA
Aquesta situació de violència en els/les adolescents no és només cosa de França, es dóna a tots els països i al nostre també, però, al meu parer, els mitjans de comunicació exageren aquest fet i provoquen que l’escola tinga aquesta mala imatge front a la societat.
ResponEliminaÉs ben cert que el joves mostren menys respecte cap el professorat i aquest és un problema al que es deuria posar remei, però, com diu Pennac a l’exemple de l’educació Francesa, és una xifra insignificant en front aquells/es alumnes que, amb més o menys ganes, acudeixen diàriament a classe per tal de, al menys, aconseguir el títol de graduat en E.S.O. que els permetrà treballar i que tenen el respecte que mereix el professorat.
Com be he dit abans l’escola ha canviat molt, abans el professorat era una figura autoritària a la qual no se li discutia res, en la meua opinió poc productiu els mètodes d’aquella època, i hui dia triguem de ser un i aprendre conjuntament mestres i alumnat.
Per acabar m’agradaria dir que els mitjans de comunicació deurien donar a conèixer la realitat a les aules i no únicament la part roín.
Tània Villena Díaz – 1rA Grau Educació Primària – Grup 6 “Escola del Mediterrani”
El descrit en aquest capítol, és sincerament vergonyós, però no sols passa a França, si no a molts llocs d'Europa i d'altres.
ResponEliminaPer exemple, a Espanya, el "Bulling" es una cosa que es fa palès en molts llocs. Encara recordo aquell xiquet gallec que es va suïcidar, una perquè ja feia temps que li feien "Bulling" i un altra, perquè es trobava en diarrea, això va ser suficient per a posar-lo en evidència, lo pitjor de tot això és que la professora d'eixa classe, participava en les burles. Fet del tot imperdonable, el qual no devem deixar que passi mai. Perquè quan les bromes es gasten sempre a la mateixa persona i a aquesta no li fan gràcia, no són coses de xiquets es assajament escolar.
Això sovint va seguit del fracàs escolar.
Llegint el text del llibre, he reflexionat sobre si a voltes idealitzem el que son els nostres alumnes. Tant els mitjans de comunicació com els joves i adults pensen que majoritàriament la joventut violents, consumixen drogues, no treballen, no estudien, es tiren als vicis i au, i sí els dono la raó, perquè tu surts una nit de festa I es això mateix el que veus, no sé com seria abans, però des-de que tic noció de sortir de festa, quan no hi ha algú barallant-se per tonteries, altres estan consumint drogues, etc... jo no dic que tota la joventut es així,(que no ho és) però es eixe grup de gent que ens ha creat eixa imatge, encara que els medis de comunicació s'han encarregat d'exagerar-ho
També he de dir, que molta gent que critica això no sap la veritat i es limiten a dir; "esque es molt fàcil viure del conte i tirar-se a la mala vida sense fer res de profit". Però molta gent que diu això no sap la infantessa que ha tingut aquesta gent, o les complicacions familiars en les que es troba i parlar sense saber fa molt de mal.
Encara que esta clar que devem evitar per tots els mitjanats que no hi haja fracàs escolar vulguem o no sempre hi haurà, ara tenim que mirar de reduir el nombre.
Però tot no es això, també cal dir que l'escola ha fet un canvi enorme, abans s'anava en por a l'escola, ara el professorat es una figura que a molts joves provoca riure i sovint li perden el respecte que com a tal li deurien tindre.
Això més el calor dels mitjans de comunicació que fan gran aquesta flama es faci gran, fan créixer espurnes però tot arreu per generalitzar, a més a més, els programes "basura" imposen una imatge dels joves que dona vergonya, però que a volta els serveix d'exemple a seguir, i en això ho dic tot.
Per a concloure vull dir que l'adolescència és una etapa en que experimentes molts canvis de tot tipus, difícils i fàcils, però molt bruscos, per tant hem de tindre empatia i saber fer-los veure com han de canalitzar les seues emocions i es aquí quant el diàleg entre famílies es té que fer fort, perquè la família ho es tot, però encara que la família estigui ajudant, la societat juga un paper imprescindible i que afecta per això i moltes coses ja esmentades, els tenim que donar tot el nostre suport per a que arriben a ser eixa persona que porten dins.
Aquest tipus de violència, és avui en dia un punt del dia a la educació, no només de frança, si no de molt altres països. A España en trobem molts i molts casos, però pense que la culpa d'aquesta violència no la té el mestre en questió, la té una serie de coses com per exemple la televisió que es un element que a la joventut pot manipular i donar una imatge de la realitat que no es la correcta, una altra cosa podria ser, el tipus d'educació que ha rebut, no a l'escola si no a casa ... etc. Diria també que els pares, quant veuen la situació de que el seu fill esta adoptant mesures com al text que hem llegit, intenten prohibir eixa conducta o eixa manera de actuar,vestir,parlar,etc, el que intenten es prohibir eixe tipus de conducta per a que el seu fill canvie. Aquest mètode hem pareix inadequat perque quant a un xiquet o un adolescent li prohibeixes alguna cosa, el que vol es fer eixa cosa, perque la prohibició fa més atractiu encara eixa cosa. Tinc que dir com a futur mestre, que cadascu pot elegir la manera de ser,de vestir,parlar,etc, com vuiga, però sempre d'una manera raonada i justificable, tenint informació sobre totes les coses, d'aquesta manera crec que cada alumne per raò triara la millor opció que ell considere.
ResponEliminaEn aquest capítol del llibre “Mal d’escola” es posa com a exemple d`adolescents problemàtics el cas de França, ja que hi ha un alt percentatge de joves que es comporten de forma inadequada, però això no ocorre tan sols a aquest país, si no que es pot trobar a tots els llocs.
ResponEliminaLa violència està present en un gran numero de joves i el fet de que es comporten així pot ser la conseqüència de problemes que han viscut des de que eren menuts, com una separació problemàtica dels seus pares, violència de gènere a la seua família o que han tingut falta d’atenció i una mala educació, encara que també pot ser resultat de ajuntar-se amb gent més major i que no li aportaven gens bo. Algunes pel•lícules i alguns llibres que veuen el xiquets, encara que no estén permesos per a menors, són molt violents i això els afecta quan són joves, ja que no son escenes adequades per a la seua edat i els xiquets imiten tot el que veuen. A França hi ha un gran percentatge de joves violents i amb problemes socials, però això també està present en la nostra societat, ja que al nostre país també hi ha una gran quantitat de joves que es comporten malament amb ell seus pares, que no volen estudiar i que es passen el dia en el carrer d’un lloc a un altre sense fer res. A demés aquests joves no es fan tan sols ells dany, si no que en moltes ocasions li fan la vida impossible en el institut a joves que si que volen estudiar, es el nomenat “bulling”. Aquest es un tema del que sa parlat molt als medis de comunicació, però, ¿es cert tot el que diuen? Si que es cert que aquestes discriminacions existeixen i que s’arriba a la violència amb els més dèbils molt ràpidament, però això es una certa part del joves, no tots, ja que també hi ha un alt percentatge de gent que vol estudiar, formar-se i que no son violents. En la meua opinió es deuria de parlar més als medis de comunicació de tots aquestos joves que volen guanyar-se el seu futur i s’esforcen per ell, i no posar a tots a un mateix nivell.
El problema dels joves que es troben en una situació de fracàs escolar que acaba en violència, no és ni molt menys un cas que es done exclusiament a França ni tampoc és un tema nou; ben al contrari, sempre s'hi han donat casos d'aquest tipus tant a la societat francesa, com a la nostra i a la resta del món. La única diferència que hi trobe, és la intervenció d'alguns mitjans de comunicació sensacionalistes, que ben lluny d'exercir la seua tasca informativa, aprofiten qualsevol cosa per a persuadir a la gent i així guanyar audiència independentment de la repercussió que hi puguen tindre sobre la societat.
ResponEliminaCrec que aquest tema s'hauria d'afrontar com el que és, un problema social que ens hauria de fer replantejar el sistema educatiu i anar evolucionant en tots els aspèctes per a que ningú quede exclòs socialment ni caiga en la marginalitat.